Giselbert de Luxemburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per un avantpassat vegeu Giselbert de les Ardennes

Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059. Era fill de Frederic de Luxemburg, comte al Moselgau, i potser d'Ermentruda de Gleiberg.

En principi comte de Salm i de Longwy, hereta a la mort del seu germà Enric II de Luxemburg el comtat de Luxemburg, així com els càrrecs de protector de les abadies Saint-Maximin de Trèveris i Saint-Willibrod d'Echternach. Va tenir un conflicte amb l'arquebisbe de Trèveris Poppó sobre l'abadia de Saint-Maximin, que va ser arreglat per l'arbitratge del seu germà Adalberó III, bisbe de Metz.

El 1050, com la població de la ciutat de la vila de Luxemburg havia augmentat considerablement, la va ampliar fent construir unes noves muralles.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

D'una esposa desconeguda va tenir:

  • Conrad I (1040 † 1086), comte a Luxemburg
  • Hermann I († 1088), comte de Salm, tronc de la casa de Salm
  • Una filla, casada amb Thierry d'Amensleben
  • Una filla, casada a Kunó, comte d'Oltingen
  • Adalberó († 1097 a Antioquia), canonge a Metz
  • Juta, casada amb Udo de Limburg

Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16.
 
 
 
 
 
 
 
8.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17.
 
 
 
 
 
 
 
4. Sigifred de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18.
 
 
 
 
 
 
 
9.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19.
 
 
 
 
 
 
 
2. Frederic de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Hug I de Nordgau
 
 
 
 
 
 
 
10. Eberard IV de Nordgau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Hildegarda de Ferrette
 
 
 
 
 
 
 
5. Edwigis o Hedwiga de Nordgau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Wigeric de Bidgau
 
 
 
 
 
 
 
11. Luitgarda de Bidgau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Cunegunda de França
 
 
 
 
 
 
 
1. Giselbert de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24.
 
 
 
 
 
 
 
12.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25.
 
 
 
 
 
 
 
6.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26.
 
 
 
 
 
 
 
13.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27.
 
 
 
 
 
 
 
3. Ermentrude de Gleiberg ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28.
 
 
 
 
 
 
 
14.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29.
 
 
 
 
 
 
 
7.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30.
 
 
 
 
 
 
 
15.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31.
 
 
 
 
 
 


Referències[modifica | modifica el codi]

  • Alfred Lefort, La Maison souveraine de Luxembourg, Reims, Imprimerie Lucien Monge, 1902