Giuseppe De Notaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Giuseppe De Notaris (Milà, 18 d'abril de 1805- Roma, 22 de gener de 1877) va ser un metge i botànic italià. Es va doctorar en medicina a la Universitat de Pavia i immediatament després es dedicà a la botànica, especialment a l'estudi de les criptògames. El seu estudi sobre les falgueres[1] i altres obres seves[2] van fer que obtingués un càrrec a la Universitat de Torí i al Jardí Botànic del Valentino. L'any 1838 treballà al Syllabus muscorum[3]

El 1843 passà a la Universitat de Gènova com professor de botànica i director del Jardí botànic de Gènova.

El 1858 fundà a Gènova la primera societat de caràcter estrictament botànic d'Itàlia, Società Crittogamologica Italiana.

Finalment va tenir a Roma la càtedra de botànica.

Va ser senador del Regne d'Itàlia (1876). El seu Epilogo della briologia va obtenir un premi especial de l'Académie des Sciences francesa.[4]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Giuseppe De Notaris, Muscologiae italicae spicilegium, auctore J. De Notaris. Mediolani : ex typis Felicis Rusconi, 1837
  2. Recensione su Nuovi Annali delle Scienze Naturali. Bologna : Pei tipi di Jacopo Marsigli, 1838, Anno I, tomo I, p. 295 (on-line)
  3. Giuseppe De Notaris, Syllabus muscorum in Italia et in insulis circumstantibus hucusque cognitorum, auctore J. De Notaris. Taurini : ex typ. Canfari, 1838 (on-line)
  4. Giuseppe De Notaris, Epilogo della briologia italiana, del dottore G. De Notaris. Genova : co' tipi del R. I. de' sordo-muti, 1869
  5. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)