Giuseppe Di Stefano

Giuseppe Di Stefano (Motta Santa Anastasia, Catània, Itàlia, 24 de juliol de 1921 - Santa Maria Hoè, Milà, 3 de març de 2008) fou un tenor italià. La seva època més fructífera fou entre els anys 40 i 70, i la seva trobada artística amb el baríton Titto Gobbi i la soprano Maria Callas fou famosa. Era conegut amb el malnom de Pippo.

Biografia

D'origen humil, des de molt jove va estar internat en un col·legi de jesuïtes; una d'incipient vocació sacerdotal va ser aviat superada per la del cant, començant una breu carrera com a cantant de música lleugera a Milà, ciutat a la qual va arribar gràcies als sacrificis de seus pares per estudiar amb el baríton Luigi Montesanto. Però això va durar poc: la Segona Guerra Mundial el va obligar a traslladar-se a Suïssa, on el van descobrir en un programa de ràdio.

Va tornar a Itàlia el 1945 enfonsat en la misèria, però convençut que la seva vocació era la lírica: perseverant, va debutar a Reggio Emilia com Des Grieux a la Manon de Massenet (abril de 1946), i es converteix tot seguit en un dels favorits dels grans directors del moment, cosa que el portà als teatres més importants d'Itàlia i Europa. El mateix any i amb la mateixa òpera féu, al Liceu de Barcelona, el seu debut en un teatre estranger.

A l'òpera de Roma (1946-1947), cantà Manon, La sonnambula, Rigoletto i Les pêcheurs de perles, i a l'òpera de Trieste (1950-1952). A l'Arena de Verona cantà l'any 1951. A L'Scala de Milà, i debutà el 1947 i cantà un repertori més dramàtic, amb Carmen (1954-1955), La forza del destino (1955) i Pagliacci (1956). El 1956-1957 cantà Iris de Pietro Mascagni a l'òpera de Roma.

El seu debut britànic el va fer a Edimburg amb el paper de Nemorino de L'elisir d'amore, de Gaetano Donizetti, i posteriorment amb el de Cavaradossi de Tosca en el Covent Garden.

Va cantar en tots els teatres importants del món: la Staatsoper de Viena, l'Opéra National de Paris, la Lyric Opera de Chicago, el Colón de Buenos Aires i un llarg etcètera que n'inclou fins i tot d'altres més aviat exòtics com el Municipal de Riu de Janeiro o l'Opera de Johannesburgo.

Amb Maria Callas

Tenor dedicat al repertori belcantista típic del segle XIX va formar una de les parelles més destacades de la història de l'òpera junt amb Maria Callas. El 1973 realitzaren un gira per diverses ciutats del món. També van entrar junts diverses vegades als estudis d'enregistrament per deixar obres d'estils tan diversos com Lucia, Trovatore o Tosca. Amb la catalana Victòria dels Àngels, Di Stefano va gravar Madama Butterfly. La seva passió pels discs, l'ampli coneixement del mercat, del repertori i de les veus, el va portar en l'últim tram de la seva carrera a gestionar una casa discogràfica. La seva darrera actuació va ser el juny de 1992, amb Turandot a les termes de Caracal·la de Roma.

Un cop retirat es va instal·lar a Kenya, encara que de tant en tant reapareixia com a jurat en algun concurs de cant o com a convidat d'honor en algun festival. Però un cop del destí convertiria aquest amor per l'Àfrica en la seva sentència de mort. Di Stefano va morir a la seva casa de Santa Maria Hoe, a Lecco i a pocs quilòmetres de Milà, com a conseqüència de les ferides rebudes el novembre de 2004 en un assalt a la seva casa de Kenya de les que mai es recuperaria.

Al Liceu

Barcelona el va conèixer tot just debutar, amb el seu triomfal Des Grieux, el desembre de 1946. En aquesta ocasió també va cantar Elvino de La sonnambula. Del seu repertori de maduresa també va cantar al coliseu català òperes com Un ballo in maschera o Fedora.

Discografia seleccionada

• Ruggiero Leoncavallo: Pagliacci, amb Callas, Gobbi, Monti, Panerai; i l'Orquestra de Teatre de Milà dirigida per Tullio Serafin
• Pietro Mascagni: Cavalleria Rusticagna, amb Callas, Ticozzi, Panerai, Canali; i l'Orquestra de Teatre de Milà dirigida per Tullio Serafin
• Giacomo Puccini: Madame Buterfly, amb De los Àngeles, Canali, Gobbi; Orquestra del Teatre de l'Òpera de Roma dirigida per Gianandrea Gavazzeni
• Giacomo Puccini: Manon Lescaut, amb Callas, Fioravanti, Calabrese, Formichini, Cossotto, Tatone, Ricciardi; Orquestra del Teatre de L'Scala de Milà dirigida per Tullio Serafin
• Giacomo Puccini; Tosca, amb Callas, Gobbi, Luise; amb l'Orquestra del Teatre de L'Scala de Milà dirigida per Victor de Sabata
• Giuseppe Verdi; La Traviata, amb Callas, Bastianini; amb l'Orquestra del Teatre de L'Scala de Milà dirigida per Carlo Maria Giulini

Referències

• La discoteca Ideal de Interpretes, pàgs. 144-145 d'Enciclopedia Planeta

Enllaços externs

• Alan Blyth Obituari: Opera singer Giuseppe di Stefano, 1921-2008 The Guardian 3 March, 2008
• History of the Tenor - Sound Clips and Narration