Giuseppe Taddei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giuseppe Taddei

Palau dels Taddei a Gènova on va néixer Giuseppe
Naixement 26 de juny de 1916
Gènova, Ligúria
Defunció 2 de juny de 2010 (als 93 anys)
Roma, Laci
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació barítons
Conegut per Especialitat en les òperes verdianes

Giuseppe Taddei (Gènova, Ligúria, 26 de juny de 1916 - Roma, Laci, 2 de juny de 2010) fou un baríton italià.

Giuseppe Taddei fou un dels grans barítons de la seva època i les seves interpretacions eren sempre una lliçó d'estil, en què la paraula i el sentit escènic, fou còmic o dramàtic, estava totalment aprofundit i donava la visió perfecta dels personatges.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Amb 18 anys o menys va guanyar un concurs de cant i Tullio Serafin, gran director dominador del món dels artístes vocals, el va fer debutar amb l'"Herald" de Lohengrin el 1936 a l'Òpera de Roma, on va continuar actuant.

La Segona Guerra Mundial va interrompre la seva carrera, però en acabr-se va poder debutar a Viena, on era molt estimat; més tard (l'any 1947) a Londres i l'any següent a Salzburg, Milà i Nàpols. Després continuà la seva triomfal carrera, que el va portar a San Francisco el 1957, i dos anys més tard a Chicago; va cantar regularment al Covent Garden des de 1960 a 1967, però curiosament no va debutar al Metropolitan de Nova York fins al 25 de setembre de 1985, cantant Falstaff a l'edat de 69 anys.

Al Gran Teatre del Liceu[modifica | modifica el codi]

A la capital catalana van tenir de veure'l en diferents moments de la seva carrera. Va debutar-hi el novembre de 1953, amb un impressionant "Scarpia" de Tosca, juntament amb Renata Tebaldi, i després va cantar Linda di Chamounix amb un estil delicat. L'any següent va mostrar la seva versatilitat cantant La forza del destino, novament amb Tebaldi, i La Cenerentola, amb una gran bis còmica, acompanyat de Juan Oncina. La temporada següent va interpretar de forma magistral el "Iago" d'Otello, amb Mario del Monaco, malgrat els anys passats hom encara recorda la seva interpretació, cantant més tard Pagliacci, amb Clara Petrella, cantatriu de gran qualitat.

Tornà el desembre de 1959 per donar una lliçó de cant amb la seva versió de Guillaume Tell de Gioacchino Rossini, acompanyat del veterà Mario Filippeschi, que mantenia els seus brillants aguts. Després d'això va estar uns anys sense venir a Barcelona i quan ho va fer, la seva veu estaba una mica gastada, però l'intèrpret continuava essent espectacular, com va demostrar el març de 1982 amb Il Tabarro, amb Pedro Lavirgen, i el maig de 1986 amb una estudiada versió del Don Pasquale, acompanyat pel musical tenor Dalmau González.

Anàlisi i enregistraments[modifica | modifica el codi]

Una de les coses que crida l'atenció d'un cantant tan italià com Taddei és la seva especialització en Mozart, fet que ha quedat reflectit en el món del disc, en que es pot gaudir del seu "Figaro" de Le nozze di Figaro i del seu "Leporello" del Don Giovanni, amb unes esplèndides versions que compten amb Elisabeth Schwarzkopf, dirigides per Carlo Maria Giulini, i també Così fan tutte, dirigit per Karl Böhm, o el "Papageno" amb Herbert von Karajan. De les òperes italianes es pot gaudir de quasi tot el repertori amb la seva gran immersió en Giuseppe Verdi, amb impecables Rigoletto, Ernani, Otello, Macbeth, Falstaff, Aïda, Simon Boccanegra o les seves grans versions d'"Scarpia" de Tosca, amb diverses possibilitats, enregistraments d'obres de Rossini i Donizetti, aixì com també coses curioses, com Die Meistersinger von Nürnberg de Richard Wagner o el El príncep Igor de Alexander Borodin, cantades en italià en què es demostra que un gran artista pot demostrar la seva qualitat en tots els sentits.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Revista Musical Catalana, 4a. Època. Any XXVII, núm. 313, pags, 8-9.-(ISSN 1887-2980)