Gjirokastër

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Els centres històrics de Berat i Gjirokastër
Cantonada de la ciutat
Cantonada de la ciutat
Gjirokastër situat respecte Albania
Gjirokastër
Informació
Localització Flag of Albania.svg Albània
Superfície 59 ha

Tipus Cultural
Criteris (iii),(iv)
ID 569
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2005 (29a sessió)
Extensió 2008 (32a sessió)
Coordenades 40° 4′ 10″ N, 20° 7′ 0″ E / 40.06944°N,20.11667°E / 40.06944; 20.11667Coord.: 40° 4′ 10″ N, 20° 7′ 0″ E / 40.06944°N,20.11667°E / 40.06944; 20.11667
* Segons les regions de la UNESCO.

Gjirokastër (pronunciat [ɟɪɾokaˈstəɾ] en albanès) o Gjirokastra (en grec, Αργυρόκαστρο, Argirókastro; en italià, Argirocastro; en turc, Ergiri o Argiri o Ergeri) és una ciutat d'Albània. És la principal ciutat del sud del país, i la capital del comtat i del districte homònims. La seva població és de 24.000 habitants (estimació del 2008). Està a la falda del Mali Gjerë, a la vall del Drin, afluent del Vijosë (Voyutsa). Està dominada pel castell medieval, probablement venecià. La seva població és aproximadament de 34.000 habitants (2003) que eren uns 12.000 el 1960. La ciutat és considerada com el centre de la comunitat grega d'Albània.

La importància de Gjirokastër radica en el fet que és el bressol d'alguns dels albanesos més cèlebres, com el dictador comunista Enver Hoxha o l'escriptor albanès més universal, Ismail Kadare.

D'altra banda, el centre antic de la ciutat va ser declarat ciutat museu durant el règim comunista. El 2005, la UNESCO va declarar la ciutat museu de Gjirokastër Patrimoni de la Humanitat,[1] com un rar exemple de poble otomà ben conservat i construït per terratinents. També en formen part Butrint i Berat.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat estava propera a l'antiga Adrianòpolis i agafa el seu nom probablement d'una tribu il·líria.

Fou possessió bizantina i va portar els nom d'Argyropolis ("Ciutat de plata", grec Αργυρόπολις) o Argyrokastron ("Castell de plata", grec: Αργυρόκαστρον). El 1205, va passar al despotat d'Epir.

Va passar als otomans (1417) sota Baiazet I (Argiri-kasri) i fou capital del sandjak d'Arvanya; se l'esmenta com a feu de la família Zenebissi (Zenebish); el 1506, ja pertanyia al sandjak d'Avlonya. El 1811, va quedar per un temps en mans d'Ali Tepelen. Al segle XIX, fou altre cop capital de sandjak amb el seu nom turc d'Ergiri, depenent del wilayat de Janina (Yanya) i fou centre d'oposició al domini otomà. El 1880, va acollir l'assemblea (nacionalista) de Gjirokastër. En la Guerra dels Balcans (1912-1913), Grècia va reclamar la ciutat quan es van retirar els otomans, però fou atorgada a Albània pel tractat de Londres (1913) i el protocol de Florència de 17 de desembre del 1913.

El març del 1914, els grecs van declarar la ciutat estat autònom de l'Epir, que fou reconegut pel protocol de Corfú, però finalment, en el marc de la I Guerra Mundial, els grecs van ocupar la ciutat (tardor del 1914) i Korçë, i l'abril del 1916 el sud del territori autònom fou annexionat a Grècia, fins que la conferència de pau de París la va restituir a Albània segons allò establert el 1913.

L'abril del 1939 fou ocupada pels italians; un intent de Grècia d'ocupar la ciutat va ser efímer; el setembre del 1943 va passar a control alemany després de la capitulació d'Itàlia; el 1944 hi van entrar els guerrillers comunistes. Sota el règim comunista va esdevenir un centre industrial.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gjirokastër Modifica l'enllaç a Wikidata