Gjirokastër

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Gjirokastër
[[Fitxer:Cantonada de la ciutat|200px|{{{peu}}}]]
Cantonada de la ciutat
Informació
Localització Albània Albània

Tipus cultural
Criteris iii,iv
ID 569
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2005 (29a sessió)
Extensió 2008 (32a sessió)
Coordenades 40° 4′ 10″ N, 20° 7′ 0″ E / 40.06944,20.11667Coord.: 40° 4′ 10″ N, 20° 7′ 0″ E / 40.06944,20.11667
* Segons les regions de la UNESCO.

Gjirokastër (pronunciat [ɟɪɾokaˈstəɾ] en albanès) o Gjirokastra (en grec Αργυρόκαστρο, Argirókastro; en italià Argirocastro, en turc Ergiri o Argiri o Ergeri) és una ciutat d'Albània. És la principal ciutat del sud del país, i la capital del comtat i del districte homònims. La seva població és de 24.000 habitants (estimació de 2008). Està a la falda del Mali Gjerë a la vall del Drin afluent del Vijosë (Voyutsa). Està dominada pel castell medieval probablement venecià. La seva població és aproximadament de 34.000 habitants (2003) que eren uns 12000 el 1960. La ciutat és considerada com el centre de la comunitat grega d'Albània.

La importància de Gjirokastër radica en el fet que és el bressol d'alguns dels albanesos més cèlebres, com el dictador comunista Enver Hoxha o l'escriptor albanès més universal, Ismail Kadare.

D'altra banda, el centre antic de la ciutat va ser declarat ciutat museu durant el règim comunista. El 2005 la UNESCO va declarar la ciutat museu de Gjirokastër Patrimoni de la Humanitat,[1] com un rar exemple de poble otomà ben conservat i construït per terratinents. També en formen part Butrint i Berat.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat estava propera a l'antiga Adrianopolis i agafa el seu nom probablement d'una tribu il·líria.

Fou possessió bizantina i va portar els nom d'Argyropolis ("Ciutat de plata", grec Αργυρόπολις) o Argyrokastron ("Castell de plata", grec: Αργυρόκαστρον). El 1205 va passar al despotat d'Epir.

Va passar als otomans (1417) sota Baiazet I (Argiri-kasri) i fou capital del sandjak d'Arvanya; se l'esmenta com a feu de la família Zenebissi (Zenebish); el 1506 ja pertanyia al sandjak d'Avlonya. El 1811 va quedar per un temps en mans d'Ali Tepelen. El segle XIX fou altre cop capital de sandjak amb el seu nom turc d'Ergiri, depenent del wilayat de Janina (Yanya) i fou centre d'oposició al domini otomà. El 1880 va acollir l'assemblea (nacionalista) de Gjirokastër. En la guerra dels Balcans (1912-1913), Grècia va reclamar la ciutat quan es van retirar els otomans però fou atorgada a Albània pel tractat de Londres (1913) i el protocol de Florència de 17 de desembre de 1913.

El març de 1914 els grecs van declarar a la ciutat l'Estat autònom de l'Epir, que fou reconegut pel protocol de Corfú, però finalment, en el marc de la I Guerra Mundial, els grecs van ocupar la ciutat (tardor del 1914) i Korçë i l'abril de 1916 el sud del territori autònom fou annexionat a Grècia, fins que la conferència de pau de París la va restituir a Albània segons allò establert el 1913.

L'abril de 1939 fou ocupada pels italians; un intent de Grècia d'ocupar la ciutat va ser efímer; el setembre de 1943 va passar a control alemany després de la capitulació d'Itàlia; el 1944 hi van entrar els guerrillers comunistes. Sota el règim comunista va esdevenir un centre industrial.

Referències[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gjirokastër