Glàndula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una glàndula ( del llatí glandem i ulam) és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que tenen com a objectiu sintetitzar substàncies. Les substàncies secretades per les glàndules es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal. Les glàndules s'encarreguen de controlar i regular les activitats de l'organisme.

Tipus de glàndules[modifica | modifica el codi]

Generalment, en l'organisme dels éssers humans podem distingir dos tipus de glàndules. Aquestes són: les glàndules endocrines i les glàndules exocrines o mixtes.

Glàndules endocrines[modifica | modifica el codi]

Sistema endocrí
Tipus de glàndules exocrines segons la seva estructura

Les glàndules endocrines, anomenades també glàndules tancades, són un conjunt de glàndules que sintetitzen unes substàncies anomenades hormones. Les hormones són missatgers químics alliberats al torrent sanguini i dirigides als òrgans i teixits per a realitzar les seves funcions bàsiques. Un excés o dèficit d'algunes de les hormones pot desencadenar certes patologies com el goll, nanisme, diabetis, etc).[1][2]

Generalment, hi ha dos tipus d'hormones secretades per les glàndules endocrines. Aquestes són:

Hormones peptídiques[modifica | modifica el codi]

Aquestes hormones són cadenes curtes d'aminoàcids, efecte del qual és transitori. Un cop alliberades a la sang s'uneixen amb el seu receptor i desencadena l'activació o desactivació d'enzim.

Hormones esteroides[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus d'hormones tenen la capacitat de travessar la membrana plasmàtica de les cèl·lules. Posteriorment, s'uneixen als seus receptors i inicien la seva activitat. L'efecte d'aquestes hormones, contraposat a les hormones peptídiques, és de llarga durada i són presents al torrent sanguini d'hores a dies.

Les glàndules endocrines, que conjuntament formen el sistema endocrí, són: pàncrees, glàndula tiroidea, hipotàlem, hipòfisi, glàndula pineal, glàndules suprarenals, les gònades, les glàndules paratiroides, el tim, etc.[3] El sistema endocrí està controlat i regular per l'hipotàlem.

Glàndules exocrines[modifica | modifica el codi]

Les glàndules exocrines, anomenades també glàndules obertes, produeixen substàncies que són alliberades directament al tub digestiu o respiratori i a l'exterior del cos a través d'un conducte. La presència d'aquest conducte és una de les diferències amb les glàndules endocrines.[4] El conjunt de les glàndules exocrines forma el Sistema exocrí.[5]

Les glàndules exocrines es poden classificar en base diferents criteris.

Segons l'estructura[modifica | modifica el codi]

  • Tubular
  • Tubular múltiple
  • Alveolar
  • Alveolar múltiple
  • Glàndula simple
  • Glàndula composta

Segons el nombre de cèl·lules[modifica | modifica el codi]

  • Unicel·lulars: Aquestes estan formades per una sola cèl·lula. Per exemple, les cèl·lules caliciformes de l'estómac.
  • Pluricel·lulars: Formades per múltiples cèl·lules.

Segons el producte de secreció[modifica | modifica el codi]

  • Glàndules mucoses
  • Seroses
  • Seromucoses

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sistema endocrí» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1/12/2014].
  2. «Funció de relació: Sistema endocrí» (en català). [Consulta: 1/12/2014].
  3. «Sistema endocrí» (en castellà). Junta de Andalucía. [Consulta: 1/12/2014].
  4. «Hormones i glàndules» (en català). Xtec. [Consulta: 1/12/2014].
  5. Amat, Concepció. Fisiologia cel·lular: ensenyaments de farmàcia (en català). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, p. 139. ISBN 84-89829-74-8. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]