Glàndula de Meibomi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disposició de les glàndules de Meibomi a les parpelles superior i inferior.

Les glàndules de Meibomi , en llatí glandulae tarsalis , són glàndules sebàcies que es troben situades a les parpelles superior i inferior i produeixen una secreció composta per diferents substàncies, entre les que abunden diversos lípids com fosfolípids, triglicèrids i esterols lliures. Aquesta secreció forma part de la pel·lícula lacrimal i prevé la seva evaporació.

Hi ha unes 50 glàndules d'aquest tipus a la parpella superior i 25 a l'inferior. El seu nom es deu al metge alemany Heinrich Meibom (1638 - 1700) que les va descriure per primera vegada.[1] L'obstrucció en el conducte de sortida d'alguna d'aquestes glàndules té com a conseqüència la formació d'un petit quist a la parpella que es coneix com a calazi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kaufman, Paul L.; Alm, Albert. Adler Fisiologia del ojo. Elsevier, 2004. ISBN 848174705-X.