Glòria de matí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Glòria de matí
Convolvulus scammonia - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-046.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Solanales
Família: Convolvulaceae
Gènere: Convolvulus
Espècie: C. scammonia
Nom binomial
Convolvulus scammonia (L.)

El nom científic d'aquesta planta de la família de les convulvulàcies és Convolvulus scammonia, més coneguda en els nostres territoris com Glòria de matí o campaneta. La planta és originària del Mediterrani Oriental i del Pròxim Orient (Caucas,Turquia, Síria, Iran, Grècia, etc.),[1] és gairebé inexistent a Catalunya.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Convolvulus sp.

La Convolvulus scammonia es caracteritza per ser una planta vivàcea, de caràcter enfiladís i tija de consistència lletosa, típica de les herbàcies. Amb fulles alternades de forma sagitada i auricular, limbe sencer i pecíol llarg. Pot arribar a dimensions entre 3 i 6 metres d'alçada. Té una rel voluminosa, axonomorfa, carnosa i tuberitzada que pot arribar a fer un metre de llarg i entre 8 i 10 cm de diàmetre, amb una superfície solcada longitudinalment o oblíquament.

Les flors són hermafrodites, s'agrupen en trios i posseeixen llargs peduncles axil·lars. La corol·la és blanca o groga amb cinc sèpals (pentàmera). És actinomorfa, presenta simetria radiada, cada flor té cinc sèpals normalment lliures, cinc pètals soldats en forma d'embut, cinc estams inserits al tub de la corol·la i un ovari súper (flor hypogyna).

El fruit és una càpsula que s'obre en dues valves que contenen les llavors. Està protegit per una càpsula de pericarpi prim.

No presenta inflorescències.[2]

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Glucosa
  • Àcid tíglic
  • Àcid (+)-2-metilbutanoic
  • Àcids val·lèrics
  • Ramnosa
  • Àcid jalapinòlic
  • Àcid glicosídic
  • Àcid escamònic
  • Àcid isobutanoic

Tots aquests compostos varen ser extrets per hidròlisi i extraccions alcohòliques de la resina de la rel de la planta.[3]

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta pot tenir aplicacions per la curació de patologies com per exemple el restrenyiment, la hidropesia, afeccions cerebrals, cardíaques, pulmonars i ginecològiques.[4]

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

És un efectiu purgant dràstic;[5] les dosis utilitzades varien entre 300mg-1g de la pols i 300-600mg de la resina. També pot actuar com a hidragog (laxant estimulant).

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

La venta de la planta està prohibida o restringida al públic a causa de la seva toxicitat, ja que conté un líquid gomo-resinós obtingut per incisions de l'arrel, anomenat escamònia.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Convolvulus sp.

Recolecció i preparació[modifica | modifica el codi]

L'obtenció de la gomo-resina es fa a partir de la planta viva accedint a l'arrel fent un forat a la terra i després netejant-la. Posteriorment es fan incisions superficials de 3 a 5 cm de longitud i es fixa un petit recipient on es recollirà el suc que se segregarà.

La massa obtinguda cal assecar-la i fraccionar-la en petites masses que una vegada finalitzada la desecació es comercialitzarà. D'aquesta escamònia se'n denomina pura gota o primera gota.

A partir de la premsa de les arrels i evaporant suficientment els suc segregat s'obté l'escamònia de segona gota, que és menys pura que l'anterior.

Legislació[modifica | modifica el codi]

A Espanya està prohibida la seva comercialització i venda segons la llei 25/1990 de 20 de desembre en el seu article 42, on s'estableixen les condicions generals d'utilització i comercialització de medicament de plantes medicinals. Concretament en l'apartat segon existeix un llistat de plantes de venda restringida o prohibida per raons de seguretat; la Convulvulus scammonia és la nº52 de les plantes no comercialitzades.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Localització de la Glòria de matí
  2. Descripció morfològica de la Glòria de matí
  3. La resina de la Convolvulus scammonia]
  4. Propietats i usos medicinals de la Convolvulus scammonia
  5. Accions farmacològiques de la Convolvulus scammonia
  6. Llei 25/1990 de 20 de desembre BOE, nº32 del 6.2.2004.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R.R.Paris, H.Moyse.Convuluvulus scammonia (scammoneé d'Alep).Précis de Matière Médicale.París, Masson et C.Editeurs, 1971. (Torme III, Pag.132.)
  • Puleo, Albert, M. The obstetrical une in ancient and early modern times of Convolvulus scammonia or scammony: another non-fungal source of ergot alkaloids?. Journals of ethno-pharmacolog.. Apr 1979.v.1, p.193-195.(anglès)
  • Kogetsu H, Noda N, Kawasaki T, Miyahara K. Scammonin III-VI, resin glycosides of Convolvulus scammonia. Phytochemistry 1991. 30, 957-963. (anglès)
  • Pereda-Miranda R, Hernández-Carlos B. HPLC Isolation and structural elucidation of diastereomeric niloyl ester tetrasaccharides from Mexican scammony root. Tetrahedron 2002. 58, 3145-3154. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]