Glacera Quelccaya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Glacera Quelccaya

La glacera Quelccaya és una glacera que es troba al sud-est del Perú, en la serralada de Vilcanota, una perllongació de la serralada Oriental peruana. Té una llargada de més de 17 km, una superfície de 44 km²[1] i una capa de gel de més de 200 m de gruix essent la glacera més extensa de tota la zona tropical del món.[1][2] El cim més alt de la glacera es troba a 5.650 msnm i les llengües terminals fluctuen entre els 4.900 i 5.100 metres.

La glacera Quelccaya, com altres glaceres de la Terra, està retrocedint i disminueix el nivell de la seva llengua principal, les petites llacunes al seu voltant també són una prova d'aquest retrocés. Forma els rius Macapatilla-Santa Bárbara que van a parar al Riu Vilcanota

Accés[modifica | modifica el codi]

Es fa en part per automòbil i en part per mules, des de les ciutats de Cusco a Sicuani es fa per carretera; de Sicuani fins al poble de Santa Bárbara, en camioneta. Més enll+aa es fa caminant dos dies en jornades de 8 hores per un camí de ferradura.

Geomorfologia[modifica | modifica el codi]

La glacera Quelccaya presenta una superfíce amb morrenes de fons i laterals ben conservades, valls en forma d'U i estries glaciars en les roques volcàniques.

En general la glacera tée una geomorfologia uniforme, presentant una zona d'acumulació ben definida que està sobre els 5.200 msnm, circumscribint-se la zona d'ablació a la zona marginal de la glacera.[2]

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

S'hi troben prop de la zona vicunyes, llames i alpaques que són pasturades i també ovelles. La vegetació de la zona és pobra i escassa la gramínia ichu que en altres latituds semblant són més abundoses.

Estudis científics[modifica | modifica el codi]

De 1974 a 1984, la glacera Quelccaya ha estat intensament estudiada per la Universitat Estatal d'Ohio, en cooperació amb les institucions peruanes per a recerca paleoclimàtiques. Lonnie Thompson i el seu equip han perforat nuclis de gel a Quelccaya de 164 m i 154 m de llarg de quasi 2.000 anys per estudiar els canvis climàtics.[1]

En aquestes mostres els isòtops oxigen-18, han augmentat bruscament en els darrers 50 anys essent un indicador de l'escalfament. La retirada de la glacera mostra restes de plantes de 5.200 anys aC.[3]

El nuclis de gel de la glacera de Fremont a Wyoming mostren un perfil d'isòtops similar al final de la Petita Edat de Gel. La brusca alteració d'isòtops d'oxigen de les dues glaceres mostren el canvi climàtic de l'actualitat.[4]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Glaciares de América del Sur – Glaciares del Perú. 
  2. 2,0 2,1 Las Cordilleras del Perú. primera. Lima: Consejo Editorial USMP, 2004. 
  3. Terradaily. «Tropical Ice Cores Shows Two Abrupt Global Climate Shifts». inglés. [Consulta: 11 de agosto].
  4. D.L. Naftz, P.F. Schuster. «Ice-Core Evidence of Rapid Climate Shift during the Termination of the Little Ice Age» (en inglés). [Consulta: 11 de agosto].

Coord.: 13° 56′ 0″ S, 70° 50′ 0″ O / -13.93333,-70.83333