Glacera de Malaspina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Glacera de Malaspina, al sud-est d'Alaska, és la glacera de peudemont més gran de l'Amèrica del Nord. Té al voltant de 65 km d'amplària i 45 km de llargària, amb una àrea d'uns 3.900 km². Porta el nom de l'explorador italià Alessandro Malaspina, qui visità la regió el 1791 (per encàrrec d'Espanya).

La Glacera de Malaspina és tan ampla que només pot ser abastada sencera des de l'espai. Aquesta foto del 1994 feta des del Transbordador espacial Atlantis durant un dia clar poc habitual, ocupa una àrea d'uns 100 km de llarg.

Es forma al lloc on diverses glaceres de vall, principalment la glacera Seward i la glacera Agassiz, descendeixen de les Muntanyes de Sant Elies a la plana costanera que mira cap al Golf d'Alaska entre Icy Bay i Yakutat Bay. Té la particularitat de què en cap moment arriba a tocar l'aigua del mar.

La Malaspina té més de 600 metres de gruix en alguns llocs, amb un fons aproximat de fins a 300 metres per sota del nivell del mar. Hi ha dos llacs sobre el marge de la glacera; el Llac Oily (Llac Greixós) al peu dels Turons Samovar entre les glaceres d'Agassiz i Seward, i el llac de Malaspina al marge sud-est, prop de la badia de Yakutat.

La glacera és protegida dins els límits del Parc Nacional Wrangell-St. Elies. L'octubre de 1969, la glacera va ser declarada Monument Natural d'Interès Nacional (National Natural Landmark) pel Govern dels Estats Units.

Un vaixell de la companyia Alaska Marine Highway està batejat amb el mateix nom que la glacera: M/V Malaspina.

Coord.: 59° 55′ 09″ N, 140° 31′ 58″ O / 59.91917°N,140.53278°O / 59.91917; -140.53278