Gleichwie der Regen und Schnee vom Himmel fällt, BWV 18

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalGleichwie der Regen und Schnee vom Himmel fällt, BWV 18
Títol originalGleichwie der Regen und Schnee vom Himmel fällt Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1852 Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 18 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1713 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 2d3db44c-769e-4b5b-9a78-c896ccb5b908 IMSLP: Gleichwie_der_Regen_und_Schnee_vom_Himmel_fällt,_BWV_18_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Gleichwie der Regen und Schnee vom Himmel fällt, BWV 18 (Així com la pluja i la neu cauen del cel),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge de la sexagèsima, el penúltim abans de la quaresma, composta i estrenada a Weimar probablement el 19 de febrer de 1713, en tot cas en el període entre 1713 i 1715; una segona versió fou presentada a Leipzig el 13 de febrer de 1724.

Origen i context[modifica]

La primera versió de Weimar està en la denominada "tonalitat de cor", quasi un to i mig més alta que la "tonalitat de cambra" de la versió de Leipzig. El text és d'Erdmann Neumesiter (1671-1756), autor que Georg Philipp Telemann també aprofità sovint en les seves cantates, i pertany a un cicle destinat a la cort de Eisenach. Incorpora textos de procedència diversa com versicles del profeta Isaies, fragments de les lletanies de Luter i la vuitena estrofa de Durch Adams Fall ist ganz verderbt en el cor final. El text recorda l'evangeli (Lluc 8, 4-15) que parla de la paràbola del sembrador que explica, de manera figurada, l'efecte de llavor que té la paraula de Déu sobre el món. Per a aquest diumenge es conserven també les cantates BWV 181 de 1724 i la BWV 126 de l'any següent.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; quatre violes, i dues flautes de bec en la versió de Leipzig, corda i baix continu. Consta de cinc números i té unes característiques estructurals poc habituals, com que el primer número sigui una simfonia instrumental bastant densa i extensa, i que el centre de la composició sigui un recitatiu per als solistes i el cor, amb l'acompanyament de tota l'orquestra.

  1. Simfonia
  2. Recitatiu (baix): Gleichwie der Regen und Schnee vom Himmel fällt und (Així com la pluja i la neu que cauen del cel)
  3. Recitatiu i lletania (soprano, tenor, baix i cor): Mein Gott, hier wird mein Herze sein (Déu meu: aquí estarà el meu cor)
  4. Ària (soprano): Mein Seelenschatz ist Gottes Wort (La paraula de Déu és el tresor de la meva ànima)
  5. Coral: Ich bitt, o Herr, aus Herzens Grund (Jo et suplico, Senyor)

El número inicial és una simfonia que presenta un quadre expositiu de gran plasticitat inspirat en les primeres paraules del text: així com la pluja i la neu cauen del cel; en el següent número, el baix alterna passatges recitatius amb d'altres ariosos. El tercer número, que domina clarament l'obra pel seu poder expressiu, és un recitatiu estructurat en quatre seccions, cadascuna de les quals conté un recitatiu de tenor o baix, alternadament, interromput pel soprano que en to de súplica canta les lletanies de Luter que són contestades pel cor: Escolta'ns Déu Nostre Senyor. El número 4 és l'única ària de la cantata, per a soprano, breu però de gran intimitat i tendresa. El coral final, incorpora la vuitena estrofa de Durch Adams Fall ist ganz verderbt, molt coneguda de la cançó dels lansquenets, mercenaris alemanys que participaren en la Batalla de Pavia. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Rosa Fàbregas. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]