Glenda Jackson
Glenda May Jackson CBE (9 de maig de 1936, Birkenhead, Cheshire, Anglaterra) és una actriu britànica dues vegades premiada amb l'Oscar a la millor actriu. Ha estat condecorada per l'Orde de l'Imperi Britànic el 1978. En els anys 1990, va començar una carrera política amb el partit laborista en la circumscripció electoral d'Hampstead and Highgate, situada al Districte londinenc de Camden. En les eleccions legislatives de 2010, és escollida per poc membre del Parlament britànic per la circumscripció de Hampstead i Kilburn amb només 42 vots de diferència.
Vida personal
Jackson va néixer a Birkenhead, The Wirral, en el Cheshire, al si d'una família obrera. Havia de treballar en una farmàcia.
Té un fill del seu exmarit, Roy Hodges, amb qui s'havia casat als 22 anys.
Carrera d'actriu
Als 18 anys, entra a la Royal Academy of Dramatic Art. Fa el seu començament a l'escena amb Separate Tables de Terence Rattigan el 1957, després al cinema, sis anys més tard a This sporting Life de Lindsay Anderson. Col·labora igualment amb Peter Brook a Marat-sade, interpretant Charlotte Corday.
Actriu de teatre molt reputada, accedeix a la celebritat internacional gràcies a dos papers en pel·lícules de Ken Russell : el de Gudrun Brangwen, l'artista-escultora emancipada, repartint-se entre Oliver Reed i Alan Bates, a Women in Love, adaptació de la novel·la de D.H. Lawrence que li val el seu primer Oscar el 1971, i el d'Antonina Milyukova, l'esposa nimfòmana del compositor Txaikovski, interpretat per Richard Chamberlain a The Music Lovers, 1970). Treballa llavors amb John Schlesinger a Diumenge, maleït diumenge on el seu marit, interpretat per Peter Finch, l'enganya amb Murray Head. També és dirigida per Joseph Losey a The Romantic Englishwoman on, casada amb Michael Caine, s'ofereix a un gigoló interpretat per Helmut Berger. Col·labora d'altra banda amb Robert Altman dues vegades : a Health, té per companya a Lauren Bacall. Glenda Jackson s'ha confrontat d'altra banda a Vanessa Redgrave a Mary, Queen of Scots, sortint victoriosa de l'enfrontament, tan notable al paper de la reina verge com Bette Davis en el seu temps. També davant de Susannah York en l'adaptació de Christopher Milles (germà de l'actriu Sarah Milles de l'obra de Jean Genet Les Minyones.
Al començament dels anys 1970, Glenda Jackson apareix en alguns sketxs de l'emissió de Morecambe And Wise per a la BBC que mostra així les seves ganes d'il·lustrar-se en el registre còmic. En el cinema, confirma el seu pas a la comèdia amb A Touch of class, 1973) de Melvin Frank; pel·lícula amb la qual s'emporta un segon Oscar.
És igualment coneguda per haver fet interpretacions memorables de Hedda Gabler, d'Elisabeth I i de Sarah Bernhardt, però també d'Helena Sakharov (davant de Jason Robards) i de l'actriu Patricia Neal, amb Dirk Bogarde al paper de Roald Dahl.
Es jubila com a actriu el 1992 per tal de consagrar-se a la seva carrera política.
Carrera política
Des de 1992, té un seient a la Cambra dels Comuns pel partit laborista. Va donar suport a Ken Livingstone. La premsa va especular molt amb el seu nom per reemplaçar Tony Blair quan aquest va anunciar el seu desig de marxar el 2006. Però Jackson va posar de seguida fi a aquests rumors.
Filmografia
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glenda Jackson |
- Web oficial (anglès)
Glenda Jackson a Internet Movie Database (anglès)- Glenda Jackson a Internet Broadway Database (anglès)
- Glenda Jackson a TCM Movie Database (anglès)
Glenda Jackson a Allmovie (anglès)- Plantilla:Tvtome person
- Glenda Jackson a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
