Glifosat
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 169,014 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | inhibidor enzimàtic, antifúngic i agents de desacoblament |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃H₈NO₅P |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,704 g/cm³ |
| Punt de fusió | 184,5 °C |
| Punt de descomposició | 187 °C |
El glifosat és un herbicida organofosforat no selectiu i sistèmic.[1] És el més utilitzat a tot el món.[2]
Tot i ser promogut com un producte miracle amb poc efectes negatius, amb els anys, el nombre de veus contràries va augmentar. L'ús massiu va fer que després de cinquanta anys d'ús intensiu a tot el planeta, se'n troben residus en molts aliments, tot i en la llet materna. Encara no és clar des de quina exposició pot tenir un efecte al patrimoni genètic. Els experts tampoc no són d'acord si pogués ser cancerigen ni tampoc des de quina intensitat d'exposició esdevingués nociu. L'Organització Mundial de la Salut va incitar a més prudència i continua estudiant el problema.[3]
El 2015, França va ser el primer país que en va prohibir la venda lliure del producte molt aficionat tants pels horticultors com pels jardiners privats, en limitar el seu ús als sols professionals.[4]
El producte va ser desenvolupat per la companyia Monsanto i comercialitzat amb el nom de Roundup. La patent va caducar el 2000 i ara es comercialitza també amb altres noms per moltes companyies. El glifosat actua en inhibir la capacitat de sintetitzar els aminoàcids aromàtics de les plantes. Penetra dins la planta per les parts verdes i l'herbicida es distribueix a tot el vegetal fins i tot les arrels. És efectiu en la majoria de les plantes anuals i perennes encara que de vegades cal incrementar la dosi o aplicar-lo en el moment de màxima susceptibilitat. No mata en canvi la cua de cavall (equisetum). Per enginyeria genètica s'ha introduït, a iniciativa de Monsanto, un gen a plantes conreades que les fa resistents contra aquest herbicida no selectiu que mata conreu com males herbes. Amb la resistència introduïda ja es poden ruixar els conreus i les males herbes al mateix temps i el conreu queda desherbat fàcilment.
El seu ús massiu va tenir com a efecte que a Dinamarca i Groenlàndia, ja el 2005 es van trobar a l'aigua freàtica residus de glifosat cinc vegades superiors a la norma.[5]
Referències
- ↑ «Glifosat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Noain, Idoya «La batalla del glifosat». El Periódico, 25-03-2015.
- ↑ Johnston, Ian «Glyphosate: Scientists urge caution over experts' claims pesticide is 'probably' carcinogenic. Small traces of the chemical have been found in bread and other foods» (en anglès). The Independent, 17-07-2015.
- ↑ poc, Rafael «França veta l'herbicida més utilitzat». La Vanguardia, 16-06-2015.
- ↑ «Chemical hazards in drinking-water - glyphosate and AMPA». Organització Mundial de la Salut.(Riscs químics a l'aigua potable: glifosat i AMPA)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glifosat |