Globus aerostàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Globus aerostàtic
HB QSN 01.JPG
Globus aerostàtic d'aire calent fabricat per l'empresa catalana Ultramagic.
Tipus aeròstat sense motor
Fabricant Diversos

Un globus aerostàtic[1] és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.

Sempre estan compostos per una bossa que conté una massa de gas més lleuger que l'aire i per això es coneixen popularment com globus. A la part inferior d'aquesta bossa hi pot anar una estructura sòlida anomenada barqueta o se li pot "lligar" qualsevol tipus de cos, com per exemple un sensor.

Els globus de gas solen ser tancats, mentre que els globus d'aire calent, o montgolfiers, solen ser oberts.

Com que no tenen cap tipus de propulsor, els globus aerostàtics es "deixen portar" pels corrents d'aire, encara que n'hi ha alguns que poden controlar la seva elevació.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Vol turístic.

Segons el tipus de bossa dels globus es poden classificar en:

  • Oberts o tancats.
  • Rígids o elàstics.
  • Amb cremador (escalfador) o sense.

Globus tancat[modifica | modifica el codi]

Aparell més lleuger que l'aire que es troba tancat per no perdre el gas que porta al seu interior. A mesura que puja es produeixen canvis de pressió en el gas que cont, a causa dels raigs del sol que incideixen sobre ell, però manté sempre una mida constant. Es manté flotant sempre que no perdi el gas que conté, el qual pot ser heli o hidrogen, però com aquest últim és inflamable habitualment s'usa l'heli. El defecte de l'heli és que és una mica més pesat que l'hidrogen.

Història[modifica | modifica el codi]

Els globus van ser, en el seu temps, els més significatius invents d'aparells voladors creats per l'ésser humà. La seva importància va radicar en la impossibilitat que tenien els homes per elevar-se des de la superfície de la Terra i traslladar-se viatjant per l'aire.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els globus d'aire calent eren populars a la civilització xinesa: en Zhuge Liang, del regnat de Shu Han, en la era dels Tres Regnes (220 - 280) utilitzà globus volants d'aire calent per a fer senyals militars. Aquestes llanternes eren conegudes amb el nom de llanternes de Kongming (孔明灯).[2][3]

Inicis del globus aerostàtic[modifica | modifica el codi]

Recents investigacions han demostrat que el 8 d'agost de 1709, el sacerdot brasiler Bartolomeu de Gusmão va fer la primera demostració d'ascensió aèria amb globus d'aire calent no tripulat a la Casa d'Índies de Lisboa, davant la cort del rei Joan V de Portugal.[4][5][6][7][8][9]

Els primers 5 ascensos de globus aerostàtics a França

Els germans Joseph i Jacques Montgolfier van realitzar la primera demostració pública del seu invent el 4 de juny de 1782 a França. El seu somni d'arribar fins al cel es va fer realitat. La idea del globus aerostàtic es va començar a gestar quan els germans estaven asseguts davant d'una foguera. Van notar que el fum s'elevava i van pensar en l'oportunitat d'aprofitar aquesta qualitat.

Després de diversos experiments, van comprendre que l'aire calent és més lleuger que el fred, de manera que tendeix a pujar. Van decidir crear una màquina que permetés enlairar-se amb aquest principi.

Joseph i Jacques Montgolfier van llançar el seu primer model el setembre de 1782. El vol inicial va demostrar que la seva teoria tenia raó. El 4 juny 1783 van realitzar una demostració pública amb un globus aerostàtic de deu metres de diàmetre en un mercat francès. Estava construït amb tela i paper. El 27 d'agost Jacques Charles i Anne-Jean Robert i Nicolas-Louis Robert enlairen el primer globus d'hidrogen a Paris.[10]

Més de 130.000 espectadors van quedar aclaparats quan varen tornar a volar el setembre del mateix any a Versalles. Lluís XVI, Maria Antonieta d'Àustria i la cort francesa van presenciar l'esdeveniment. Un gall, una ovella i un ànec van ser els seus tripulants.

Just l'octubre d'aquest any es va enlairar per primera vegada un humà. Jean-François Pilâtre de Rozier va ser el valent pioner.

El 22 d'octubre de 1797 l'intrèpid André Jacques Garnerin va saltar amb un paracaigudes des d'un globus que volava a gran alçada sobre el cel de París.

Vols emblemàtics amb globus[modifica | modifica el codi]

El 21 de març de 1999, el suís Bertrand Piccard i el britànic Brian Jones van culminar la volta al món en globus aerostàtic sense fer escales, després de recórrer 46.759 quilòmetres a bord del Breitling Orbiter III en 19 dies, 21 hores i 55 minuts.[11]

Espanya[modifica | modifica el codi]

Ascensió d'un globus Montgolfier a Aranjuez, Antonio Carnicero.

La primera ascensió d'una persona la va intentar a Aranjuez el francès Charles Bouche el 4 de juliol[12] de 1784, però va resultar ferit al desplomar-se el globus quan iniciava l'ascens. No obstant això va ser l'italià Vicente Lunardi qui va aconseguir ser el primer a enlairar-se el 12 d'agost de 1792, el fet es va realitzar en els jardins del parc del Buen Retiro de Madrid, volant durant una hora fins a la Villa de Daganzo, prop d'Alcalá de Henares.[13] El mateix Lunardi va repetir l'ascensió el 8 de gener de 1793, però aquesta vegada a la localitat madrilenya d'Aranjuez.

El 15 de desembre de 1884 es creà el Servicio Militar de Aerostación, a partir de la 4ª Companyia del Batalló de Telègrafs, per a l'ocupació de globus aerostàtics i dirigibles, dedicada a l'estudi i tasques d'observació. El 1896 es va crear com a unitat independent la Companyia d'Aeròstats.[14]

La reina regent, Maria Cristina d'Àustria, en una visita a les maniobres que aquesta companyia feia a la Casa de Campo de Madrid, va fer una ascensió en un globus captiu el 27 de juny de 1889.[15]

La ciutat d'Igualada (Anoia) és la seu del European Balloon Festival, la concentració de globus aerostàtics més important del sud d'Europa, que se celebra cada any al mes de juliol des de 1997. Igualada també és la seu d'Ultramagic, el segon fabricant mundial de globus aerostàtics d'aire calent.[16] La producció anual de l'empresa se situa entre els 80 i 120 globus, destinant-ne prop del 80% a l'exportació. Així mateix, la població d'Igualada té l'índex de pilots titulats per habitant més alt de Catalunya, consolidant així que Igualada sigui coneguda com la "ciutat dels globus".[17]

Hispanoamèrica[modifica | modifica el codi]

Omplert inicial.

A Mèxic va ser José María Alfaro qui va aconseguir enlairar-se en un globus aerostàtic d'aire calent i de coberta impermeable el 1784.[18] i un any més tard faria el mateix el militar Antonio María Fernández, en les proximitats de ciutat de Tlaxcala.

La primera constància d'un vol amb globus aerostàtic a Veneçuela, va ser quan González Torres de Navarra era governador i capità general de la província de Veneçuela en l'època colonial. El 20 de gener de 1785 es va realitzar una exhibició per celebrar l'aniversari del monarca. La dimensió del globus era de 12 vares de diàmetre (aproximadament 10 m) i en la composició del gas es va utilitzar oli i paper.[19]

Sembla que el primer aeronauta de Cuba va ser el francès Eugeni Roberston, qui el 19 de març de 1828 es va enlairar en un globus aerostàtic des de la Plaza de Armas de l'Havana[20] i Adolfo Theodore va realitzar tres ascensions el 1830. No obstant això, el primer ciutadà nadiu que va aconseguir un vol d'aquestes característiques va ser José Domingo Blineau que va realitzar una primera ascensió al 3 de maig de 1831 i una segona en 1833.[21]

El primer vol en globus a Perú es va realitzar a la Plaza de Acho de Lima el 24 de setembre de 1840 a càrrec de José María Flores.[22]

Al llarg de tot el segle XIX es varen utilitzar globus també amb fins bèl·lics. Durant la Guerra de la Triple Aliança, un globus aerostàtic captiu de l'exèrcit brasiler va permetre observar l'artilleria paraguaiana. Aquesta observació es va realitzar el 6 de juliol de 1866 en la qual l'enginyer militar argentí d'origen polonès Robert A. Chodasiewicz es va convertir en el primer militar llatinoamericà a elevar-se en globus.[23]

Els argentins Aaron de Anchorena i Jorge Newbery van realitzar el 25 de desembre de 1907 el primer vol en creuar el Riu de la Plata. Usaren el llegendari globus «Pampero»[24] que el primer havia portat des de França. El 17 d'octubre de l'any següent, el «Pampero» desapareixia en ple vol, possiblement endinsant-se en la mar. Els seus tripulants eren Eduardo Newbery, germà de Jorge, i el sergent Romero.[25] També va ser Newbery qui el 1909 va pilotar per primera vegada el globus aerostàtic «Huracà», des de Belgrano al Brasil.

Amb motiu de la commemoració dels dos-cents anys de la independència de Colòmbia, el juliol de 2009 es va realitzar el primer desplegament de globus aerostàtics en gran quantitat, a Bogotà. Més de 40 globus van solcar els cels de la capital, aterrant en diferents punts de la ciutat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Acadèmia Espanyola. Diccionari Usual
  2. Ancient Chinese Inventions
  3. The Ten Thousand Infallible Arts of the Prince of Huai-Nan
  4. AMEIDA, L. Ferrand de, "Gusmão, Bartolomeu Lourenço de", in SERRÃO, Joel, Dicionário de História de Portugal, Porto, Figueirinhas, 1981, vol. III, pp. 184–185
  5. CARVALHO, História dos Balões, Lisboa, Relógio d'Agua, 1991
  6. CRUZ FILHO, F. Murillo, Bartolomeu Lourenço de Gusmão: Sua Obra e o Significado Fáustico de Sua Vida, Rio de Janeiro, Biblioteca Reprográfica Xerox, 1985
  7. SILVA, Inocencio da, ARANHA, Brito, Diccionario Bibliographico Portuguez, Lisboa, Imprensa Nacional, T. I, pp. 332–334
  8. TAUNAY, Affonso d'Escragnolle, Bartolomeu de Gusmão: inventor do aerostato: a vida e a obra do primeiro inventor americano, S. Paulo, Leia, 1942
  9. TAUNAY, Affonso d'Escragnolle, Bartholomeu de Gusmão e a sua prioridade aerostatica, S. Paulo: Escolas Profissionaes Salesianas, 1935, Sep. do Annuario da Escola Polytechnica da Univ. de São Paulo, 1935
  10. Science and Society, Medal commemorating Charles and Robert’s balloon ascent, Paris, 1783.
  11. Glen Bledsoe; Karen Bledsoe. Ballooning Adventures. Capstone Press, 1 July 2000, p. 35–. ISBN 978-0-7368-0574-2 [Consulta: 10 juliol 2012]. 
  12. Quintana i Marí, Antoni. Antoni Quintana i Marí. Institut d'Estudis Catalans, 1996, p.17. ISBN 8472833518. 
  13. Història del sector aeronàutic (1) per José Antonio Barragán (EADS-CASA), ESTRATÈGIES, Any IV N º 16 maig-juny de 2005.
  14. Cardona, Gabriel. El Poder Militar en la España Contemporanea Hasta la Guerra Civil. Siglo XXI de España Editores, 1983, p.12. ISBN 8432304670. 
  15. Blanco y negro. Blanco y Negro, 1925 [Consulta: 10 juliol 2012]. 
  16. El Periodico, Onze mesos en globus
  17. TV3, 05/07/2012, Igualada, Quaranta globus sobre l'Anoia
  18. La Gazeta de Mèxic , p. 82, dimecres 19 de maig del 1784
  19. Carlos E. García, Tres moments en la Història de la Ciència i la Tècnica a Veneçuela. TF, juliol de 2004, vol.22, no.87, p.341-352. ISSN 0798-2968.
  20. Va volar com Matías Pérez per Rolando Aniceto.
  21. El primer globonauta cubà per Lucas Garver, Independent de Cuba.
  22. Aeronàutic del Perú - FAP.
  23. Força Aèria Argentina, el 19 de desembre de 2007
  24. «Pampero». De 1.200 m³ de gas, en aquesta ocasió gas d'enllumenat.
  25. Ricardo J. Leggieri, Dr Eduardo Newbery, vuelo a la gloria, Revista del Museo, any 21 N º 38, desembre de 2006, pags. 8-10