Glomerulonefritis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaGlomerulonefritis
Micrografia d'una biòpsia renal tenyida amb hematoxilina i eosina d'un pacient amb glomerulonefritis ràpidament progressiva que mostra la formació de mitja lluna fibrocelular prominent i moderada proliferació mesangial en un glomèrul. modifica
Tipusnefritis, glomerulopatia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatnefrologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesnefritis Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
Classificació
CIM-10N01, N03, N18 N00, N01, N03, N18
CIM-9580-582
CIAPU88 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0112265 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB5245
MedlinePlus000484 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKGlomerulonephritis-(GN) Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005921 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0017658 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2921 Modifica el valor a Wikidata

La glomerulonefritis (també coneguda com a nefritis glomerular), abreujada GN, és una malaltia renal (en general de tots dos ronyons), caracteritzada per la inflamació dels glomèruls, o els petits vasos sanguinis en els ronyons. Es pot presentar amb símptomes aïllats hematúria i/o proteïnúria (sang o proteïna en l'orina, respectivament), o com una síndrome nefròtica, un síndrome nefrítica, una insuficiència renal aguda o crònica.[1] Les GNs primàries no són conseqüència d'una altra afecció de base i les seves manifestacions clíniques estan restringides al ronyó, mentre que les GNs secundàries apareixen en el context d'una malaltia sistémica.[2] Es classifiquen en diferents patrons patològics, que poden agrupar-se en tipus no proliferatius o proliferatius. Diagnosticar el patró de GN és important perquè el resultat i el tractament és diferent pels diferents tipus. Les causes principals són les que són pròpies del ronyó, mentre que les causes secundàries estan associades amb certes infeccions (per patògens bacterians, virals o parasitaris),[3] fàrmacs, malalties sistèmiques (lupus eritematós sistèmic, vasculitis),[4][5] o diabetis mellitus.[6]

Tipus[modifica]

No proliferatiu[modifica]

Es caracteritza per formes de glomerulonefritis en què no es canvia el nombre de cèl·lules. Aquestes formes solen derivar en la síndrome nefròtica. Les causes són:

Proliferatiu[modifica]

Es caracteritza per un nombre més gran de cèl·lules als glomèruls. Aquestes formes solen presentar-se amb una tríada de sang a l'orina, disminució de la producció d'orina i hipertensió, la síndrome nefrítica. Aquestes formes solen progressar fins a una insuficiència renal terminal al cap de setmanes a anys (segons el tipus).

Referències[modifica]

  1. Hricik, DE; Chung-Park, M; Sedor, JR «Glomerulonephritis». N Engl J Med, 339, 13, 1998, pàg. 888-99. PMID: 9744974.
  2. Fernández Fresnedo, G «Glomerulonefritis primarias» (en castellà). Nefrologia al día, 05-10-2020, pàg. 17. Arxivat de l'original el 19 gener 2021. ISSN: 2659-2606 [Consulta: 2 març 2021].
  3. Wardle, EN «Cells and Mediators in Glomerulonephritis». Nephron, 49, 4, 1988, pàg. 265-276. DOI: 10.1159/000185074.
  4. Ruiz-Olivares, M; Cañadas-De la Fuente, GA; Gómez-Urquiza, JL; Fernández Castillo, R «Glomerulonefritis lúpica y otras glomerulonefritis autoinmunes» (en castellà). Rev de Nefrol Dialisis y Transpl, 34, 4, 2014, pàg. 230-240. ISSN: 2346-8548 [Consulta: 3 març 2021].
  5. Jennette, JC; Falk, RJ «Small-vessel vasculitis». N Engl J Med, 337, 21, 1997, pàg. 1512-23. DOI: 10.1056/NEJM199711203372106. PMID: 9366584.
  6. Krafts, K «A simple summary of glomerulonephritis» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 29-01-2013, pàg. 5 [Consulta: 2 març 2021].
  7. Praga Terente, M «Glomerulonefritis: Nefropatía Membranosa» (en castellà). Nefrologia al día, 16-11-2019, pàg. 16. ISSN: 2659-2606 [Consulta: 2 març 2021].
  8. Tryggvason, K; Patrakka, J «Thin Basement Membrane Nephropathy» (PDF) (en anglès). J Am Soc Nephrol, 17, 3, 2006, pàg. 813-822. DOI: 10.1681/ASN.2005070737. ISSN: 1533-3450. PMID: 16467446 [Consulta: 2 març 2021].
  9. Noris, M; Remuzzi, G. «Glomerulopatía por fibronectina» (en castellà). Federación Mexicana de Enfermedades Raras, 04-03-2015. [Consulta: 2 novembre 2021].
  10. Sotsius, F «Postinfectious glomerulonephritis» (en anglès). Nephrol Dial Transplant, 16, Supl 6, 2001, pàg. 68-70. DOI: 10.1093/ndt/16.suppl_6.68. ISSN: 1460-2385. PMID: 11568248 [Consulta: 10 febrer 2024].
  11. O'Brien, F «Glomerulonefritis membranoproliferativa (Glomerulonefritis mesangiocapilar, glomerulonefritis lobular)» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020, pàg. 5 [Consulta: 2 març 2021].
  12. Naik, RH; Shawar, SH «Rapidly Progressive Glomerulonephritis» (en anglès). StatPearls Publishing LLC, NBK557430 (rev), 09-12-2020, pàg. 12. PMID: 32491362 [Consulta: 3 març 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glomerulonefritis