Gloria Stuart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Gloria Stewart.
30x-Movie.png
P culture.svg
Gloria Stuart
Gloria Stuart Argentinean Magazine AD.jpg
Nom real: Gloria Frances Stewart
Naixença: 4 de juliol de 1910
Santa Monica, Califòrnia (EUA)
Defunció: 26 de setembre de 2010 (als 100 anys)
Los Àngeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Blair Gordon Newell (1930-1934)
Arthur Sheekman (1934-1978)

Pàgina sobre Gloria Stuart a IMDb

Gloria Stuart (Santa Monica, Califòrnia, 4 de juliol de 1910 - Los Àngeles, Califòrnia, 26 de setembre de 2010) fou una actriu de cinema estatunidenca.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Gloria havia començat a interpretar en l'institut i seguí fent-ho durant la seva etapa universitària en la Universitat de Califòrnia i Berkeley, treballant posteriorment en alguns modests muntatges teatrals. En aquesta etapa destacà sobre les taules, en Carmel, amb la seva intervenció del personatge de Masha en un muntatge de La gavina d'Anton Txékhov, que la portaria a rebre l'oferta del director de l'obra de tornar a interpretar el mateix paper en un muntatge quelcom més important en l'àrea de Los Àngeles. Quan estava ocupada en aquest últim treball quan rebé les ofertes dels caça talents de Hollywood. Directors de repartiments dels estudis Paramount i Universal li proposaren fer proves de càmera i veure com fotografiava el seu rostre en la pantalla gran. Fou finalment la Universal la que decidí fitxar-la amb un contracte de set anys de durada per 125 dòlars setmanals, més les sabudes classes de música i interpretació que servien com a formació i iniciació de tots els joves actors i actrius aspirants a estrelles en aquells moments. Universal l'havia fitxat com a rosa de plantilla, però no encertaria a donar-li els treballs necessaris perquè tingués la més mínima possibilitat de convertir-se en estrella. Sotmesa a la disciplina de l'estudi, Gloria es passà la joventut exercint com adorn en films de sèrie de programa doble, el que finalment acabà amb la seva paciència i la portaria a apartar-se de Hollywood per a dedicar-se a la pintura primer i més tard a muntar una serie de monòlegs teatrals e Nova York, Àustria i Itàlia.

Skeeman fou el seu segon marit, amb el que es casà el 29 de juliol de 1934, després d'haver-se divorciat de Blair Gordon Newell, que havia sigut el seu espòs entre juny de 1930 i maig de 1934.

L'àvia del Titànic[modifica | modifica el codi]

La majoria de les notes de premsa que s'ocuparen de la mort no pogueren evitar, de recordar el treball pel qual ha estat reconeguda per les generacions recents d'aficionats al cinema, el seu paper com la versió de l'àvia protagonista del Titànic, la taquillera pel·lícula de James Cameron, que la fitxà per posar-li canes i arrugues de dona llargament viscuda al personatge que en la versió juvenil encarnava Kate Winslet, i pel qual Gloria Stuart aconseguí la seva primera nominació al Oscar i al Globus d'Or com a actriu de repartiment i quan ja era octogenària, convertint-se així en l'anomenada de major edat en la història dels premis i, de passada, en l'única integrant del repartiment del film de Cameron que estava viva quan ocorregué el desastre real del vaixell enfonsat. Per cert, el seu amb els desastres navals venia de lluny, perquè quan era més jove també havia rodat al costat de James Cagney la pel·lícula, Here Comes the Navy en un vaixell de la Marina dels Estats Units, el USS Arizona, que entrà tristament en la història com un dels més cèlebres naufragis de la Segona Guerra Mundial, i la qual verdadera història narraria anys després el caçador de taurons interpretat per Robert Shaw al Jaws de Steven Spielberg.

Per interpretar Titànic, Gloria cobrà 10.000 dòlars setmanals, xifra llunyana als 125 dòlars a la setmana que li pagaren el 1932 per treballar en la seva primera pel·lícula, Street of Women.

Aquesta notable popularitat i reconeixement tardà després d'una carrera de diverses dècades, amb alguns parèntesi prolongats, dedicada al cinema i la TV, és la característica principal de la filmografia d'aquesta muller que en la seva primera etapa davant les càmeres, allà pels anys trenta, exercí com a actriu protagonista de diversos títols destacats del primer cinema sonor, com The Old Dark House, The Invisible Man, Roman Scandals, Vampiresas, Gold Diggers of 1935, Poor Little Rich Girl, The Three Musketeers, i sobre totes elles The Prisoner of Shark Island, una de les millors pel·lícules de John Ford.

En totes elles posà de manifestament Gloria la seva bellesa de 1'65 metres d'estatura i un versàtil talent que temps després la portaria a destacar també en el món de l'art com a pintora de reconegut prestigi.

Fundadora del sindicat d'actors[modifica | modifica el codi]

Dotada d'un esguard que en algun moment podia recordar lleugerament al cinisme desafiant i distant amb la fama i amb Hollywood que patentà Bette Davis, Gloria fou a més una de les fundadores del sindicat d'actors dels Estats Units, l'Scree Actors Guild. Començà les seves activitats en aquesta associació quan rodava The Old Dark House, dirigida per James Whale, realitzador de Frankenstein, i protagonitzada per Boris Karloff i Melvyn Douglas. Seria aquest últim, segons declarà la mateixa Gloria el 1988, el que la introduí en el tema sindical, com a reacció a la situació laboral en la que es trobaven els actors en aquells moments, treballant un sens nombre d'hores sense cap control, situació que segons declarà l'actriu

« encara era pitjor en el cas de les dones, perquè teníem de passar més temps abans del rodatge en maquillatge i perruqueria. Les menges se servien quan li semblava bé a l'estudi, sense cobrar hoes extres encara que es doblés la jornada, i sense temps per descansar entre els rodatges. I si un actor sota contracte decidia refusar un paper podia ser penalitzat per l'estudi suspenent-lo sens paga i prolongant el seu temps de contracte. »

Molts aficionats al cinema de l'edat daurada de Hollywood continuant sense explicar-se com és possible que la indústria no encertés a retenir-la i prolongar la seva presència davant les càmeres per més temps. Possiblement hi va tenir molt a veure en això el fet que tant els estudis Universal com 20th Century Fox, que foren els que tingueren sota contracte la seva primera etapa cinematogràfica, li oferien treballs que ella qualificaria posteriorment com papers estúpids amb els que no hi havies res afer, noia reportera, noia reportera, noia detectiva, noia infermera et...Això féu cada vegada més evident per a mi que no arribaria a ser una gran estrella com Katharine Hepburn o Loretta Young.

S'afirma que inclús arribà a oposar-se a la disciplina dels estudis i s'empenyorà en refusar algun que altra paper d'heroïna romàntica en les pel·lícules protagonitzades per la nena prodigi de Hollywood dels anys trenta, Shirley Temple, malgrat que finalment tingué de cedir a les pressions del cap de la Fox, Darryl F. Zanuck, que la va convèncer, explicant-li que Temple per ser una estrella apreciada per milions d'espectadors a tot el món, el que garantia a Gloria uns altres tants parells d'ulls contemplant el seu treball, malgrat que això fos secundari en la trama.

Fora del radar de Hollywood[modifica | modifica el codi]

De manera que després de fer 42 pel·lícules en el període comprès entre 1932 i 1939, Gloria no renovà contracte amb la Fox, i després d'aparèixer només en quatre films en la dècada dels quaranta decidí retirar-se com a actriu el 1946. Així es convertí anys més tard en l'elecció perfecta per el rol de Titànic, i és que segons declarà James Cameron, necessitava a una actriu dels anys trenta o quaranta, retirada i que hagués romàs fora del rodar de Hollywood per una temporad.

Retorn al cinema[modifica | modifica el codi]

Gran escala del vaixell Titànic

En els anys setanta tornà a posar-se davant les càmeres en diverses produccions televisives que li permeteren mantenir l'"status" com a actriu inclús quan enviudà el 1978 del seu marit, el guionista Arthur Sheekman, que havia començat en el cinema amb els Germans Marx, i escriví alguns diàlegs addicionals per una de les pel·lícules més destacades de la seva esposa, "Roman Scandals".

El seu èxit tardà amb Titànic, quan contava ja 87 anys, l'agafà mancada de pràctica per exercir l'estrellat i fer front a la abassegadora i inesperada popularitat que la cobrí de cartes de seguidors de tot el món i sol·licituds d'entrevistes per part dels mitjans de comunicació. Malgrat tot, no tardà gaire en adaptar-se a aquesta celebritat que estava convençuda ja, que mai assoliria.

Punt final[modifica | modifica el codi]

Als seus cent anys, Gloria morí finalment del càncer de pulmó que l'havia estat diagnosticat cinc anys enrere, malaltia a la que, segons la seva filla Sylvia Thompson, no hi prestava atenció, preferint seguir la seva vida amb la mateixa energia i vitalitat que l'havien caracteritzat d'ençà que començà a aparèixer davant les càmeres.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Streer of Women (1932)
  • Back Street (1932)
  • The All-American (1932)
  • The Old Dark House (1932)
  • Airmail (1932)
  • Laughter in Hell (1933)
  • Sweepings (1933)
  • Private Jones (1933)
  • The Kiss Before the Mirror (1933)
  • The Girl in 419 (1933)
  • It's Great to Be Alive (1933)
  • Secret of the Blue Room (1933)
  • The Invisible Man; en català L'home invisible (1933)
  • Roman Scandals (1933)
  • Beloved; en català Amor immortal (1934)
  • I Like It That Way (1934)
  • I'll Tell the World (1934)
  • The Love Captive (1934)
  • Here Comes the Navy (1934)
  • Gift of Gab (1934)
  • Maybe It's Love (1935)
  • Gold Diggers of 1935 (1935)
  • Laddie (1935)
  • Professional Soldier (1935)
  • The Prisoner of Shark Island (1936)
  • The Crime of Dr. Forbes (1936)
  • Poor Little Rich Gir (1936)
  • 36 Hours to Kill (1936)
  • The Girl on the Front Page (1936)
  • Wanted: Jane Turner (1936)
  • Girl Overboard (1937)
  • The Lady Escapes (1937)
  • Life Begins in College (1937)
  • Change of Heart (1938)
  • Rebecca of Sunnybrook Farm (1938)
  • Island in the Sky (1938)
  • Keep Smiling (1938)
  • Time Out for Murder
  • The Lady Objects (1938)
  • The Three Musketeers (1939)
  • Winner Take All (1939)
  • It Could Happen to You (1939)
  • Here Comes Elmer (1943)
  • The Whistler (1944)
  • She Wrote the Book (1946)
  • My Favorite Year; en català El meu any favorit (1982)
  • Mass Appeal (1984)
  • Wildcats (1986)
  • Titanic (1999)
  • The Titanic Chronicles (1999)
  • The Love Letter (1999)
  • The Million Dollar Hotel (2000)
  • Land of Plenty (2004)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Revista de cinema ACCIÓN, secció biografies; octubre del 2010 (ISSN 2172-0517)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gloria Stuart Modifica l'enllaç a Wikidata