Glosas Emilianenses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pàgina 72 del Còdex Emilianense 60. S'aprecia la glosa al marge.

Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites realitzades en diverses llengües (llatí, romanç i èuscar), entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60, segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del segle X i finals del segle XI[1]

Va ser advertida la seva importància per Manuel Gomez Moreno el 1911 qui va transcriure totes les glosses i les va enviar a Ramón Menéndez Pidal.

La intenció del monjo copista era probablement la d'aclarir el significat d'alguns passatges del text llatí.

Tradicionalment es considera el text en castellà més antic i porta a ser considerat a San Millán de la Cogolla i a la Rioja en general com a bressol del castellà. L'adscripció de les gloses com a llengua castellana és controvertida i en general els filòlegs consideren que en realitat pertany al romanç navarro-aragonès.

També és el text no epigràfic més antic de la llengua basca tot i que la traducció a l'èuscar actual no és gaire segura.

Exemple d'una glosa en romanç emilianense[modifica | modifica el codi]

Cono aiutorio de nuestro
dueno dueno Christo, dueno
salbatore, qual dueno
get ena honore et qual
duenno tienet ela
mandatione cono
patre cono spiritu sancto
enos sieculos delo siecu
los. Facanos Deus Omnipotes
tal serbitio fere ke
denante ela sua face
gaudioso segamus. Amen.

Gloses en èuscar[modifica | modifica el codi]

  • jzioqui dugu
    guec ajutuezdugu
    (hem encés, nosaltres no ens aboquem)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glosas Emilianenses
Vegeu texts en català sobre Glosas Emilianenses a Viquitexts, la biblioteca lliure.