Glossari de termes d'escacs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Aquesta pàgina conté els termes d'ús comú en els escacs en ordre alfabètic. Hi ha tant termes oficials del reglament dels escacs, com conceptes desenvolupats per la teoria dels escacs, així com termes freqüents d'argot en català.

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


A[modifica | modifica el codi]

A[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per a designar les jugades d'alfil en partides anotades en català

Abandonar[modifica | modifica el codi]

Concedir una derrota en una partida. La rendició o abandonament s'indica normalment tot aturant el rellotge, i sovint oferint una encaixada de mans. També és tradicional per indicar la rendició inclinar el rei propi, tot i que això es veu cada cop més rarament.[1] En partides publicades, l'abandonament s'indica amb un "1-0" (abandonament del negre) o bé amb "0-1" (abandonament del blanc); això pot indicar també que la partida es va decidir per alguna altra raó, com ara per haver excedit un jugador el control de temps. En partides entre mestres, o de competició entre aficionats, és molt més comú veure un abandonament que no pas un final de partida per escac i mat, ja que els jugadors són capaços de veure d'antuvi un mat inevitable.

Activa[modifica | modifica el codi]

Descriu una peça que té la possibilitat de moure's a (o de controlar) moltes caselles. Vegeu també passiva.

Activitat[modifica | modifica el codi]

Situació en la qual es troba el jugador amb peces actives.

Actuació[modifica | modifica el codi]

Vegeu performance

Adjudicació[modifica | modifica el codi]

Es produeix quan un fort jugador d'escacs decideix sobre el resultat d'una partida inacabada (jugada entre dos altres escaquistes). Aquesta pràctica és actualment poc comuna en partides sobre el tauler, però si que passa en els escacs online quan un jugador es nega a continuar després d'un ajornament.

Aficionat[modifica | modifica el codi]

La distinció entre professional i amateur no és massa important en escacs, ja que els aficionats poden guanyar premis en torneigs, acceptar fixos per participar, i guanyar qualsevol títol, inclòs el de Campió del món. Al segle XIX, el terme "Aficionat" era de vegades fet servir en publicar partides de "mestre vs. Aficionat" per ocultar el nom del perdedor, ja que hom pensava que era de mala educació utilitzar el nom d'un jugador sense permís, i a més a més, el professional no es volia arriscar a perdre un client. Vegeu també NN o N.N.

Agut[modifica | modifica el codi]

Arriscat, de doble tall, altament tàctic. Agut/da pot emprar-se per a descriure moviments, maniobres, posicions, o estils de joc.

Aire[modifica | modifica el codi]

Article principal: Aire (escacs)
(concepte conegut també amb el terme alemany Luft) Espai que hom fa per al rei enrocat per donar-li una casella d'escapament que eviti el mat de la primera fila. Normalment, l'aire s'aconsegueix tot movent un peó dels de davant del rei a la segona fila.

Ajornament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ajornament (jocs)
Sobre usat per l'ajornament de la partida Iefim Hèl·ler vs. Bent Larsen, Copenhagen 1966
Suspensió d'una partida amb la intenció de continuar-la posteriorment. Vegeu Jugada secreta.

Ala[modifica | modifica el codi]

Vegeu flanc. L'ala de rei és el flanc de rei i l'ala de dama, el flanc de dama

Alfil[modifica | modifica el codi]

Alfil vegeu alfil

Alfil bo[modifica | modifica el codi]

Un alfil que té gran mobilitat, i és per tant una peça molt activa, normalment perquè els peons del mateix bàndol són en caselles del color contrari a l'alfil. (Vegeu alfil dolent.)

Alfil de caselles clares[modifica | modifica el codi]

Un dels dos àlfils de cada bàndol, que es mou per les caselles blanques o clares; és el situat a f1 o a c8 en la posició inicial.

Alfil de caselles negres[modifica | modifica el codi]

Cadascun dels dos alfils que corren per les caselles negres del tauler (un d'ells és del jugador de blanques, i l'altre és del jugador de negres. A la posició inicial, es troben situats a les caselles c1 i f8, de manera que l'alfil blanc de caselles negres és l'alfil de dama, perquè és al flanc de dama de les blanques, i l'alfil negre de caselles negres és l'alfil de rei, perquè és al flanc de rei de les negres.

Alfil de dama[modifica | modifica el codi]

L'alfil que és al flanc de dama al començament de la partida. Els termes Cavall de dama i Torre de dama també es fan servir. Sovint s'abreujen AD, CD, i TD respectivament.

Alfils de diferent color[modifica | modifica el codi]

Situació en què a un bàndol li queda l'alfil de caselles blanques i a l'altre el de caselles negres. En els finals, això acaba sovint en taules, sobretot si no hi ha d'altres peces (només peons), fins i tot si un dels jugadors dé fins a dos peons de més, ja que els alfils controlen caselles diferents (vegeu final d'alfils de diferent color). En el mig joc, no obstant, la presència d'alfils de diferent color és un clar avantatge per al jugador que estigui atacant.

Alfil de rei[modifica | modifica el codi]

L'alfil que comença la partida al flanc de rei. És l'alfil blanc de caselles blanques, i l'alfil negre de caselles negres.

Alfil dolent[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Les blanques tenen un alfil dolent, les negres tenen un alfil bo (Evans 1967:66).
Un alfil que està constret per peons del propi bàndol. Vegeu passiva.

Alfil equivocat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Alfil dolent
Vegeu peó de torre dolent.

Alfil espanyol[modifica | modifica el codi]

L'alfil blanc de caselles blanques, quan a l'obertura és desenvolupat a la casella b5. Aquesta jugada és característica de la Ruy López, coneguda també com a "obertura espanyola". Per extensió, hom parla també d'"alfil espanyol" en d'altres obertures, sempre en referència a l'alfil blanc de caselles blanques, sobretot quan se situa al flanc de dama de les blanques, apuntant al flanc de rei de les negres.

Alfil indi[modifica | modifica el codi]

Un alfil fianquetat, característic de les defenses índies, com ara la defensa índia de rei, i la defensa índia de dama.

Alfil italià[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Alfils italians al Giuoco Piano
Alfil blanc desenvolupat a la casella c4 o alfil negre desenvolupat a la casella c5. Aquesta mena de desenvolupament és característic de l'obertura italiana, 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4, particularment del Giuoco Piano, 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5, en què ambdós jugadors tindrien alfils italians. D'aquesta manera, "italià" pot usar-se com a adjectiu que qualifica una obertura en què un o ambdós jugadors tenen un alfil italià, com ara 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 Cf6 4.Ac4, l'obertura italiana dels quatre cavalls.

Allau de peons[modifica | modifica el codi]

Article principal: Allau de peons
Tècnica d'atac que consisteix en avançar un grup de peons, normalment en un flanc, per trencar la defensa.

Allumwandlung[modifica | modifica el codi]

Terme en alemany que pot traduir-se per "promoció completa" (o "sencera"); és un problema d'escacs en què, en algun moment de la solució, un peó és promocionat en cavall, alfil, torre o dama. Vegeu també promoció

Amateur[modifica | modifica el codi]

Vegeu aficionat

Amenaça[modifica | modifica el codi]

Un pla, o una jugada, que si és desatès per l'oponent, podria provocar un immediat empitjorament en la seva posició.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Estudi d'una posició per tal de determinar quines són les millors jugades per als dos bàndols.

Antiposicional[modifica | modifica el codi]

Una jugada, o un pla, que no concorda amb els principis del joc posicional. El terme "antipositional" s'usa per qualificar jugades que formen part d'un pla incorrecte, més que per un error fet mentre s'intenta trobar el pla correcte. Les jugades antiposicionals són sovint jugades de peó, ja que els peons no poden retrocedir per cobrir les caselles que han deixat enrere, i per tant, avançar peons implica sovint crear debilitats irreparables. Vegeu també casella feble.

Anunciar mat[modifica | modifica el codi]

Pràctica comuna al segle XIX, però inusual actualment en partides de competició, que consisteix en el fet que un jugador anuncia en veu alta una seqüència de jugades (que considera com les millors per ambdós bàndols) i que porta a un escac i mat inevitable de banda del jugador que anuncia el mat, i a més a més, en un determinat nombre de jugades (es diu, per exemple, "mat en cinc", per indicar que, contra la millor defensa possible, el jugador a qui s'anuncia mat el rebrà en aquest nombre de jugades).

Atac[modifica | modifica el codi]

Amenaça o successió d'amenaces, ja sigui immediata (per exemple, després de 1.e4 Cf6, les negres estan atacant el peó blanc de e4) o a llarg termini, per exemple, en forma d'atac de mat contra el rei rival, o d'atac de minories contra l'estructura de peons del flanc de dama. Vegeu defensa.

Atac a la descoberta[modifica | modifica el codi]

Vegeu descoberta

Atac de mat[modifica | modifica el codi]

Qualsevol seqüència de jugades que generen amenaces contra el rei rival i condueixen al mat. En general, però el concepte atac de mat va lligat a un atac en el qual hi ha implicats sacrificis.

Atac de minories[modifica | modifica el codi]

Avanç de peons al flanc en què el jugador hi té menys peons que l'oponent. L'atac de minories es fa normalment per provocar debilitats en la posició rival.

Atac doble[modifica | modifica el codi]

Dos atacs fets amb un mateix moviment: aquests atacs es poden fer amb la mateixa peça (cas en el qual és una forquilla); o per peces diferents (una situació que es pot produir via atac a la descoberta en el qual la peça moguda també genera una amenaça). Els atacs poden directament amenaçar peces rivals, o crear altra mena d'amenaces: per exemple, capturar la dama o fer mat.

Atracció[modifica | modifica el codi]

Article principal: Atracció (escacs)
En anglès: Decoy. Jugada tàctica, (normalment un sacrifici) fet per atraure una peça rival a una casella determinada, que resulti més desavantatjosa per al rival que la casella d'origen. És el contrari de la desviació. Vegeu també «extracció»

Autòmat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Autòmat d'escacs
Una màquina de jugar a escacs automàtica. Foren atraccions populars durant els segles XVIII i XIX, tot i que en aquesta època es tractava de màquines fraudulentes, que jugaven sotra el control d'un jugador humà, tot i que es presentaven com a automàtiques. La més famosa d'aquestes màquines fou El Turc.

Avantatge d'espai[modifica | modifica el codi]

Vegeu espai

Avantatge material[modifica | modifica el codi]

El concepte indica la diferència en el valor del còmput de les peces d'un dels bàndols respecte de l'altre. Vegeu material

Anti-siciliana[modifica | modifica el codi]

Una variant d'obertura que les blanques empren contra la defensa siciliana (1.e4 c5) en lloc del pla més comú que comença amb 2.Cf3 seguit de 3.d4 cxd4 4.Cxd4 (l'anomenada "siciliana oberta"). Entre les anti-sicilianes més rellevants hi ha la variant Alapin (2.c3), la variant Moscou (2.Cf3 d6 3.Ab5+), la variant Rossolimo (2.Cf3 Cc6 3.Ab5), l'atac Grand Prix (2.Cc3 Cc6 3.f4 g6 4.Cf3 Ag7 i ara 5.Ac4 o 5.Ab5), siciliana tancada (2.Cc3 seguit de g3 i Ag2), el gambet Smith-Morra (2.d4 cxd4 3.c3), i el gambet de l'ala (2.b4).

Armageddon[modifica | modifica el codi]

Una partida en què les blanques estan obligades a guanyar per tal de guanyar el matx, mentre que les negres només necessiten taules per guanyar el matx. En aquesta mena de partida, les blanques disposen de més temps de reflexió que les negres; la diferència de temps pot variar, però en els Campionats del món de la FIDE, les blanques tenen sis minuts, i les negres, cinc. El sistema armageddon s'usa principalment en desempats de playoff, quan les partides de desempat a ràpides estàndard no han desfet l'empat en el marcador global del matx.

B[modifica | modifica el codi]

B[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per a designar l'alfil (bishop) en partides anotades en anglès.

Bandera[modifica | modifica el codi]

Part d'un rellotge d'escacs analògic, (normalment vermella) per indicar quan el minuter ha passat de l'hora. Quan cau la bandera d'un jugador, això indica que ha superat el temps màxim de reflexió permès, i per tant perd la partida degut al control de temps.

BCO[modifica | modifica el codi]

Acrònim emprat per denominar l'obra Batsford Chess Openings, de Raymond Keene i Garri Kaspàrov, de 1982, un llibre de referència sobre obertures. La segona edició (1989) és sovint citada com a BCO-2. Vegeu també ECO i MCO.

Blanc[modifica | modifica el codi]

Article principal: Blanques i negres en escacs
La denominació del jugador que mou en prmier lloc, fins i tot encara que les seves peces, sempre anomenades "les peces blanques" siguin de vegades d'un altre color (normalment, clar). De manera similar, les caselles clares de l'escaquer són anomenades "les caselles blanques", a despit del fet que normalment no són pas literalment blanques, però sí fosques. Vegeu també negre, i avantatge de la primera jugada en escacs.

Bloqueig[modifica | modifica el codi]

Emplaçament estratègic d'una peça directament al davant d'un peó rival, lloc des d'on evita l'avança del peó. Les peces bloquejadores són sovint sobreprotegides.

Blunder[modifica | modifica el codi]

Article principal: Greu errada (escacs)
Vegeu Greu errada

Brilliancy[modifica | modifica el codi]

Vegeu Dibuix

Battery[modifica | modifica el codi]

Article principal: Battery (chess)
An arrangement of two pieces in line with the enemy king on a rank, file, or diagonal so that if the middle piece moves a discovered check will be delivered. The term is also used in cases where moving the middle piece will uncover a threat along the opened line other than a check.

Bind[modifica | modifica el codi]

A strong grip or stranglehold on a position that is difficult for the opponent to break. A bind is usually an advantage in space created by advanced pawns. The Maróczy Bind is a well-known example. See also Squeeze.

Blitz chess[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fast chess
A fast form of chess (Blitz being German for lightning) with a very short time limit, usually 3 or 5 minutes per player for the entire game. With the advent of electronic chess clocks, it is often the case that the time remaining is incremented by 1 or 2 seconds per move.

Book move[modifica | modifica el codi]

An opening move found in the standard reference books on opening theory. A game is said to be "in book" when both players are playing moves found in the opening references. A game is said to be "out of book" when the players have reached the end of the variations analyzed in the opening books or if one of the players deviates with a novelty (or a blunder).

Book win[modifica | modifica el codi]

An endgame position known to be a win with perfect play. The name reflects that traditionally the analysis has been found in the chess endgame literature, but in simplified positions (currently six pieces or fewer) computer analysis in an endgame tablebase can be used.

Breakthrough[modifica | modifica el codi]

Destruction of a seemingly strong defense, often by means of a sacrifice.

Bughouse chess[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bughouse chess
A chess variant played with teams of two or more.

Bullet chess[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bullet chess
A form of chess in which each side has 1 minute to make all their moves.

Bust[modifica | modifica el codi]

Colloquial term for a refutation of an opening, or of previously published analysis. A famous example is Bobby Fischer's 1961 article "A Bust to the King's Gambit" in which he wrote, "In my opinion, the King's Gambit is busted. It loses by force." American Chess Quarterly, Summer 1961 (Vol. 1, No. 1), at 3, 4.

Bye[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bye (sports)
A tournament round in which a player does not have a game, usually because there are an odd number of players. A bye is normally scored as a win (1 point), although in some tournaments a player is permitted to choose to take a bye (usually in the first or last round) and score it as a draw (½ point).

C[modifica | modifica el codi]

C[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per a designar les jugades de cavall en partides anotades en català

Cadena de peons[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Cadena de peons, en la defensa francesa
Una formació tancada de peons, en diagonal, cadascun dels quals dóna suport al peó situat immediatament davant en diagonal, i bloquejat per un peó enemic que té just al davant. En Nimzowitsch va estudiar les cadenes de peons, i recomanava atacar-les des de la base. Vegeu estructura de peons.

Caissa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Caissa
La deessa dels escacs, de vegades citada per indicar "bona sort" o "fortuna": "Caissa va estar amb mi".

Calcular[modifica | modifica el codi]

Planificar curosament una sèrie de moviments alhora que es consideren les possibles respostes del rival.

Campió del món[modifica | modifica el codi]

El guanyador del Campionat del món d'escacs.

Candidats[modifica | modifica el codi]

Vegeu torneig de candidats

Canó d'Alekhin[modifica | modifica el codi]

Article principal: Canó d'Alekhin
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
El canó d'Alekhin, tal com es va jugar en la partida Alekhin-Nimzowitsch, 1930
Formació en la qual la dama se situa darrere dues torres, triplicades' en la mateixa columna.

Canvi[modifica | modifica el codi]

Article principal: Canvi (escacs)
  • La captura d'un parell de peces, una de blanca i una de negra, normalment del mateix tipus (per exemple, torre per torre, cavall per cavall, etc...); també es pot canviar un alfil per un cavall o viceversa (dues peces que són considerades més o menys iguals en valor).

Canvi massiu[modifica | modifica el codi]

Vegeu simplificació.

Captura[modifica | modifica el codi]

Treure una peça o peó de l'adversari del tauler, tot prenent-la amb una peça o peó propis. Excepte en el cas de la captura al pas, la peça o peó atacants passen a ocupar la mateixa casella que la peça o peó capturats.

Casella clau[modifica | modifica el codi]

Article principal: Casella clau
  1. Una casella important.
  2. En finals, (també citada com a "casella crítica"), una casella l'ocupació de la qual per part del rei d'un bàndol, garanteix l'assoliment d'un objectiu, com ara la promoció d'un peó, o el guany d'un peó.

Casella d'escapament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Casella d'escapament
Una casella a la qual pot moure's una peça, i que li permet d'escapar a un atac. Vegeu també aire.

Casella feble[modifica | modifica el codi]

Una casella que no pot ser defensada fàcilment de l'atac de l'oponent. Sovint una casella feble no es pot defensar amb peons (és un hole) i pot ser teòricament ocupada per una peça. El canvi o pèrdua d'un alfil pot afeblir totes les caselles del seu color, cosa que deriva en una debilitat del "complex de caselles" ja siguin les clares o les fosques.

Casella forta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Casella forta
Una casella forta (en anglès: outpost), és una casella protegida per un peó i que és al camp enemic, o a prop. Les caselles fortes són posicions des de les quals començar un ataca favorablement, en particular, fent servir un cavall.

Caselles blanques[modifica | modifica el codi]

També anomenades "caselles clares": Les 32 caselles clares de l'escaquer, com h1 i a8. El tauler d'escacs s'ha de situar sempre de la mateixa manera, així que sempre hi ha una casella blanca a la cantonada de baix a la dreta de cadascun dels jugadors.

Caselles conjugades[modifica | modifica el codi]

Article principal: Caselles conjugades
Caselles en què es produeix un mutu Zugzwang, tingudes en compte principalment en finals de rei i peons.

Caselles negres[modifica | modifica el codi]

Les 32 caselles fosques de l'escaquer, com a1 i h8. El tauler d'escacs s'ha de situar sempre de la mateixa manera, així que sempre hi ha una casella negra a la cantonada de baix a l'esquerra de cadascun dels jugadors.

Categoria d'un torneig[modifica | modifica el codi]

La categoria d'un torneig és la mesura de la seva força; està basada en el nivell de rànquing FIDE dels participants. La categoria es calcula arrodinint el nombre que resulta de l'operació (Elo − 2250)/25. Així, cada categoria cobreix un marge de 25 punts de mitjana d'Elo dels participants, començant a la categoria 1 que comprèn ratings de 2251 a 2275. Un torneig de categoria 18 tindria una mitjana d'Elo d'entre 2676 i 2700.

Cavall[modifica | modifica el codi]

Cavall vegeu cavall

Clàssica[modifica | modifica el codi]

Un sistema d'obertura l'objectiu del qual és formar un centre de peons. Vegeu també hipermoderna.

Clavada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Clavada (escacs)
Fenomen que es produeix quan una peça no es pot moure, perquè fer-ho significaria exposar una peça més valuosa, normalment el rei o la dama, a l'atac d'una peça enemiga. La clavada contra el rei s'anomena absoluta perquè moure la peça clavada seria il·legal.

Clavada absoluta[modifica | modifica el codi]

Una clavada contra el rei. S'anomena absoluta perquè la peça clavada no pot moure's (seria il·legal) sense exposar el rei a un escac. Vegeu clavada relativa.

Clavada relativa[modifica | modifica el codi]

Una clavada, quan és legal moure la peça clavada. Vegeu clavada absoluta.

Centralització[modifica | modifica el codi]

Moure una peça o peces cap al centre del tauler. En general, les peces estan millor situades al centre, o prop del centre, que a les bandes del tauler, perquè controlen un major nombre de caselles, i perquè es poden desplaçar més ràpidament a qualsevol dels dos flancs en cas necessari. Degut a la seva limitada mobilitat, els cavalls són especialment beneficiats de la centralització. En anglès hi ha diversos aforismes relatius al principi de la centralització dels cavalls, com ara A knight on the rim is dim (un cavall a la vora del tauler és feble) (o grim (trist) en lloc de dim) i també A knight on the side cannot abide (un cavall no pot suportar ser a la vora del tauler). Vegeu també peça centralitzada

Centre[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Les caselles centrals, o centre són marcades amb una "X"
Les quatre caselles del mig del tauler d'escacs.

Centre de peons[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Les blanques tenen un gran centre de peons
Un jugador té un centre de peons quan disposa de diversos peons (coordinats) al centre. Per extensió, els peons situats a les caselles adjacents al centre poden considerar-se també com a part del centre de peons. Tenir un gran centre de peons com el del diagrama de la dreta, es considerava com a clarament avantatjós fins que aquesta teoria va ser discutida per l'escola hipermoderna. Vegeu defensa Índia de rei, atac dels quatre peons per un exemple d'obertura que duu a obtenir un gran centre de peons.

Centre mòbil[modifica | modifica el codi]

Centre de peons que és capaç d'avançar coordinadament sense afeblir-se. Hom diu que quan un jugador fa avançar els peons, els empeny.

Cobrir[modifica | modifica el codi]

Protegir una peça o controlar una casella. Per exemple, per fer escac i mat a un rei a la vora del tauler, cal cobrir les cinc caselles adjacents al rei.

Collar[modifica | modifica el codi]

Fer jugades que restringeixin la posició del rival, o la mobilitat de les seves peces. Hom diu que un jugador amb una posició molt restringida "està collat".

Color[modifica | modifica el codi]

Article principal: Blanques i negres en escacs
Les peces blanques o negres. El concepte també es pot referir a una casella o caselles concretes, per exemple, després de 1.e4 les blanques han jugat un peó a casella blanca.

Columna[modifica | modifica el codi]

Una columna, o successió vertical de caselles de l'escaquer. Una columna específica pot anomenar-se ja sigui per la seva posició segons la notació algebraica, a–h, o bé usant la seva posició segons la notació descriptiva. Per exemple, la columna f, o bé la columna d'alfil de rei, comprèn les caselles f1–f8 o bé 1AR–8AR.

Columna oberta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Columna oberta
Una columna en la qual no hi ha peons. Es diu que el jugador que primer situa una torre en una columna oberta "domina" la columna. El domini de les columnes obertes és un factor important a l'hora de valorar una posició.

Columna semioberta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Columna semioberta
Una columna en la qual hi ha peons només d'un dels dos jugadors. Si l'altre jugador situa una peça major a la columna semioberta, exerceix pressió sobre els peons rivals.

Columna tancada[modifica | modifica el codi]

Una columna en la qual ambdós jugadors hi tenen almenys un peó.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Anàlisi escrita d'una partida. Es pot fer fent servir una combinació de text, símbols d'escacs i/o notació d'escacs.

Contrajoc[modifica | modifica el codi]

Maniobra activa de banda del jugador que té una posició inferior o defensiva.

Control amb increment[modifica | modifica el codi]

Una mena de control de temps que fa possible que el jugador pugui evitar que el seu temps decreixi cada cop que fa una jugada (com en el cas de la mort súbita). Els tipus més importants de control amb increment en escacs són el control de temps de Bronstein i el control de temps de Fischer.

Control de temps[modifica | modifica el codi]

Article principal: Control de temps
El temps predefinit per jugar una partida, normalment mesurat amb un rellotge d'escacs. Del que es tracta és normalment és de fer un cert nombre de jugades en el període de temps predeterminat, (per exemple, 40 moviments en 2½ hores), tot i que el control de temps també es pot referir simplement al màxim total de temps que pot durar la partida sencera (per exemple, 5 minuts per una partida ràpida). També s'usen sistemes híbrids de control de temps, i els controls amb increment han esdevingut cada cop més populars després de la popularització dels rellotges digitals.

Control de temps de Bronstein[modifica | modifica el codi]

Un tipus de control de temps amb increment, inventat per David Bronstein. Quan és el torn d'un jugador, el rellotge espera durant el temps acordat, abans de començar a restar temps del que li quedava al jugador.

Control de temps de Fischer[modifica | modifica el codi]

Un tipus de control de temps amb increment, inventat per Robert Fischer. Quan és el torn d'un jugador, l'increment s'afegeix al temps que li quedava al jugador.

Control del centre[modifica | modifica el codi]

Hom diu que un jugador controla el centre quan les seves peces exerceixen més influència que les del rival sobre el centre. Vegeu també peça centralitzada

Cook[modifica | modifica el codi]

Una solució inesperada d'un problema d'escacs. El terme s'empra també per a referir-se a la refutació d'una anàlisi publicada.

Combinació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Combinació (escacs)
Una intel·ligent seqüència de jugades, sovint implicant un sacrifici, que permet guanyar l'avantatge. Els moviments del rival són sovint forçats, en el sentit que no permeten el rival de triar entre diverses continuacions possibles.

Compensació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Compensació (escacs)
Una contrapartida indeterminada que rep un jugador a canvi de fer una acció que implica perdre material, per exemple, quan se sacrifica material a canvi de desenvolupament, o quan es canvia una peça menor per tres peons.

Componc[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regla de la peça tocada
"Componc!" és el que cal dir quan el jugador pretén ajustar o centrar la posició d'una peça a la seva casella sense necessitat de moure-la. Això només es pot fer quan és el torn del jugador i l'acció és precedida per la paraula "componc!" (o "j'adoube!", "I adjust!") dita en veu alta.

Coronació[modifica | modifica el codi]

Vegeu promoció.
La Coronació és específicament la promoció a dama, i és un terme més rarament usat per indicar promoció a cavall, torre, o alfil, que són promocions menors.

Correcte[modifica | modifica el codi]

En anglès:Sound. Un sacrifici que té prou compensació, una obertura o variant de la qual hom no en coneix la refutació, o una composició que no té cooks.

Chess960[modifica | modifica el codi]

Article principal: Chess960
A chess variant with a randomized positioning of non-pawn pieces to start the game.

Clearance[modifica | modifica el codi]

It may be a form of simplifing the game by exchanging pieces thereby opening flanks, ranks and files.

Clock move[modifica | modifica el codi]

A timed game is played clock move if a move is completed only when the clock has been pressed. It is therefore possible to touch one piece, but then decide to move another piece. This way of playing is common in casual games, in favour of touch move.

Coffeehouse[modifica | modifica el codi]

Adjective used to describe a move, player, or style of play characterized by risky, positionally dubious play that sets traps for the opponent. The name comes from the notion that one would expect to see such play in skittles games played in a coffeehouse or similar setting, particularly in games played for stakes and/or blitz chess. The Blackburne Shilling Gambit is a typical example of coffeehouse play.

Connected passed pawns[modifica | modifica el codi]

Article principal: Passed pawn
Passed pawns on adjacent files. These are considered to be unusually powerful (often worth a minor piece or rook if on the sixth rank or above and not properly blockaded) because they can advance together. Also see connected pawns.

Connected rooks[modifica | modifica el codi]

Two rooks of the same color on the same rank or file with no pawns or pieces between them. Connected rooks are usually desirable. Players often connect rooks on their own first rank or along an open file. cf. Doubled rooks.

Control of the centre/center[modifica | modifica el codi]

Having one or more pieces that attack any of the four centre squares; an important strategy, and one of the main aims of openings.

Countergambit[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gambit
A gambit offered by Black, for example the Greco Counter Gambit, usually called the Latvian Gambit today (1.e4 e5 2.Cf3 f5?!); the Albin Countergambit (1.d4 d5 2.c4 e5); and the Falkbeer Countergambit (1.e4 e5 2.f4 d5). An opening need not have "countergambit" in its name to be one; for instance, the Benko Gambit (1.d4 Nf6 2.c4 c5 3.d5 b5), Englund Gambit (1.d4 e5?), the Budapest Gambit (1.d4 Nf6 2.c4 e5), the Blackburne Shilling Gambit (1.e4 e5 2.Cf3 Nc6 3.Bc4 Nd4?!) and many lines of the Two Knights Defense (e.g. 1.e4 e5 2.Cf3 Nc6 3.Bc4 Nf6 4.Ng5 and now 4...Bc5!? (the Wilkes-Barre Variation or Traxler Counter-Attack), 4...Nxe4?!, 4...d5 5.exd5 Na5 6.Bb5+ c6 (the main line), 4...d5 5.exd5 Nd4 (the Fritz Variation), and 4...d5 5.exd5 b5 (the Ulvestad Variation)) are all examples of countergambits.

Critical position[modifica | modifica el codi]

A position that is of key importance in determining the soundness of an opening variation. If one side can demonstrate an advantage in a critical position, the other side must either find an improvement or else abandon that variation as inferior.

Cross-check[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cross-check
A cross-check is a check played in reply to a check, especially when the original check is blocked by a piece which itself either delivers check or reveals a discovered check from another piece.

Crosstable[modifica | modifica el codi]

An arrangement of the results of every game in a tournament in tabular form. The names of the players run down the left side of the table in numbered rows. The names may be listed in order of results, alphabetically, or in pairing order, but results order is most common. The columns are also numbered, each one corresponding to the player in the same numbered row. Each table cell records the outcome of the game between the players on the intersecting row and column, using 1 for a win, 0 for a loss, and ½ for a draw. (In a double round-robin tournament each cell contains two entries, as each pair of players plays two games alternating white and black.) Every game is recorded twice, once from the perspective of each player. The diagonal cells that correspond to the player playing himself are marked with a * or other symbol as they are not used. For examples see Hastings 1895 chess tournament, Nottingham 1936 chess tournament, and AVRO tournament.

D[modifica | modifica el codi]

D[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per a designar les jugades de dama en partides anotades en català

Dama[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dama (escacs)
Reina

Debilitat de la primera fila[modifica | modifica el codi]

Situació en què un jugador és sota amenaça de rebre el mat de la primera fila i no té temps o opció de crear una via d'escapament per al rei, de manera que ha d'estar constantment pendent de defensar-se de l'amenaça, per exemple, mantenint sempre una torre a la primera fila.

Defensa[modifica | modifica el codi]

(1) Moviment, o pla, per contrarestar un atac de l'oponent; (2) una obertura d'escacs jugada per les negres, per exemple la defensa escandinava, defensa índia de rei, defensa francesa, etc.

Defensa índia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Defensa índia
Una obertura d'escacs que comença amb 1.d4 Cf6. Originalment s'usava per descriure defenses de peó de dama que implicaven un fianchetto d'un o d'ambdós alfils negres, actualment defineix totes les defenses negres sorgides després de 1.d4 Cf6 que no transposen al gambet de dama.

Deixar-se una peça[modifica | modifica el codi]

Oblidar de protegir o retirar una peça amenaçada, permetent que el rival la capturi, un error que normalment és decisiu. Vegeu peça penjant

Derrota[modifica | modifica el codi]

Pèrdua de la partida per un jugador, que pot ocórrer per haver rebut escac i mat per part de l'altre jugador, per abandonament, excedir el control de temps, o per haver estat eliminat per la direcció del torneig. Com que els escacs són un joc de suma zero, això implica la victòria de l'altre jugador, llevat de la molt inusual circumstància que el director del torneig elimini ambdós jugadors, per exemple per fer trampes o per haver ambdós jugadors excedit el límit de temps.

Desclavar-se[modifica | modifica el codi]

Trencar, o desfer-se d'una clavada. Això permet que es mogui una peça que abans estava clavada.

Descoberta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Atac a la descoberta
Un atac fet per una dama, torre, o alfil, quan una altra peça s'aparta del seu camí.

Desenvolupar[modifica | modifica el codi]

A l'obertura, moure una peça des de la seva casella original a una altra per fer-la més activa.

Desperado[modifica | modifica el codi]

Article principal: Desperado (escacs)
  • Una peça que sembla determinada a autoimmolar-se, normalment per tal de provocar un ofegat. En aquest cas també pot anomenar-se peça boja
  • Una peça que s'entrega com abans millor, en una situació en què ambdós bàndols tenen peces penjants.

Destrets de temps o problemes de temps[modifica | modifica el codi]

També zeitnot: Tenir molt poc temps restant al propi rellotge (especialment si queden menys de cinc minuts) per completar les jugades necessàries, o per acabar la partida. Vegeu Control de temps.

Desviació[modifica | modifica el codi]

En anglès: deflect. Provocar que una peça es mogui a una casella menys adequada. Es fa servir típicament en el context d'una combinació, quan la peça desviada és crítica per la defensa. És el procediment invers de l'atracció (en anglès: decoy. Mentre que a l'atracció es tracta d'atraure una peça a una mala casella, la desviació implica treure una peça enemiga d’una bona casella, i especialment si es tracta d'una casella des d'on defensa una amenaça sobre una altra peça. La desviació és un concepte molt lligat al de sobrecàrrega (en anglès: overloading).

Diagonal[modifica | modifica el codi]

Una línia de caselles del mateix color entre dues cantonades del tauler, al llarg de la qual es poden moure la dama o l'alfil. Vegeu també gran diagonal.

Diagonal llarga[modifica | modifica el codi]

Vegeu gran diagonal

Dibuix[modifica | modifica el codi]

En anglès: Brilliancy. Partida espectacular i bonica, que generalment conté atacs, sacrificis, i jugades inesperades. No n'és un requisit el joc profund ni massa correcte, ni que els dos bàndols hagin fet els moviments més correctes. Vegeu miniatura

Dinamisme[modifica | modifica el codi]

Un estil de joc en el qual l'activitat de les peces és prioritzada per davant d'altres consideracions posicionals, fins i tot fins al punt d'acceptar debilitats permanents de tipus estructural o espacial. El concepte va néixer dels ensenyaments del moviment hipermodern, i canvià el dogma anterior basat en l'escola clàssica al qual havien donat suport anteriorment Wilhelm Steinitz i Siegbert Tarrasch.

Director del torneig[modifica | modifica el codi]

Organitzador i àrbitre d'un torneig d'escacs, responsable de fer complir les regles i les Lleis dels escacs.

Doblar[modifica | modifica el codi]

Situar les dues torres, o la dama i una torre en la mateixa columna, de manera que sumin la seva força en l'acció sobre la columna. El concepte també s'utilitza quan se situen dues torres coordinadament en una fila del camp contrari (normalment la setena fila). Un cop executada l'acció, hom diu que té les torres doblades. Vegeu també canó d'Alekhin

Dominació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dominació (escacs)
Una situació en què és inevitable la captura d'una peça, a despit del fet que en realitat té llibertat de moviments. Ocorre normalment en problemes d'escacs.
Wouter Mees at the demonstration board

Drawing line[modifica | modifica el codi]

An opening variation that commonly ends in a draw, for example 1.e4 e5 2.Cf3 Nc6 3.Nc3 Nf6 4.Bb5 Nd4 5.Nxd4 exd4 6.e5 dxc3 7.exf6 Qxf6 8.dxc3 Qe5+ 9.Qe2 Qxe2+, a line in the Rubinstein Variation of the Four Knights Game. See Collection of drawing lines at chessgames.com. Often such a variation is played because one or both players are eager to draw the game.

Drawing weapon[modifica | modifica el codi]

An opening line that a player plays with the intent of drawing the game. This may or may not be a line commonly thought of as a drawing line. In high-level chess and correspondence chess, a player well-versed in opening theory may even use as a drawing weapon a sharp opening that has been analyzed to a drawn position in a number of lines, such as the Marshall Attack in the Ruy Lopez, and the Sveshnikov and Poisoned Pawn variations of the Sicilian Defense. One example of the successful employment of a drawing weapon was the 2000 World Chess Championship match between Garry Kasparov and Vladimir Kramnik. In that match, Kramnik used the Berlin Defense to the Ruy Lopez as a drawing weapon with great effect. Kramnik drew all four games with that opening, drew all the rest of his games as Black, and won two games as White, with no losses.

E[modifica | modifica el codi]

ECO[modifica | modifica el codi]

L'Encyclopaedia of Chess Openings o Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs, un tractat d'obertures exhaustiu, que és una obra de referència en escacs. També es pot referir al sistema de classificació (Codi ECO) per obertures d'escacs, emprat en aquesta enciclopèdia, i que assigna un codi alfanumèric des d'A00 fins a E99 a cada variant d'obertura.

Emparellament[modifica | modifica el codi]

Assignació de rivals en un torneig. L'emparellament és especialment dificultós en l'àmbit dels escacs, degut a la necessitat d'intentar que tots els jugadors facin igual nombre de partides amb blanques que amb negres, i d'evitar que el mateix jugador jugui amb el mateix color en massa partides consecutives. Els mètodes d'emparellament més comuns usats en torneigs d'escacs són el round-robin i el sistema suís.

Empènyer[modifica | modifica el codi]

Fer avançar un peó. Per extensió, en diverses jugades, també es pot empènyer una cadena de peons, o un centre mòbil

En prise[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
El peó d'e4 és en prise
(del francès) El terme s'usa per descriure una peça o peó no defensats, i que per tant, poden ésser capturats. Per exemple, després de 1.e4 Cf6 2.Cf3? el peó-e blanc és en prise.

Enfilada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Enfilada (escacs)
Amenaça a una peça valuosa, forçant-la a moure's de la casella que ocupa per evitar ésser capturada, però exposant així a atac una segona peça (menys valuosa) que era darrere, i que podrà ser capturada en el següent moviment.

Enroc[modifica | modifica el codi]

Article principal: Enroc
Una jugada especial que implica el rei i una torre. En general el seu propòsit és el de protegir el rei i desenvolupar la torre. Enrocar al flanc de rei s'anomena enrocar curt, i enrocar al flanc de dama s'anomena enrocar llarg; la diferència radica en que en l'enroc curt la torre es mou només dues caselles, mentre que a l'enroc llarg es mou tres caselles.

Enroc artificial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Enroc artificial
Maniobra que consta de diverses jugades individuals fetes amb el rei i la torre i que acaben posicionant aquestes dues peces de la mateixa manera que si s'haguessin enrocat. De vegades se'n diu "enrocar a mà".

Escac[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escac
Atac o amenaça al rei. Es diu que el rei amenaçat "està en escac", o "rep xec".

Escac a la descoberta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escac#Tipus_d'escac
Un atac a la descoberta contra el rei.

Escac continu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escac continu
taules forçades per un jugador fent que el rei del rival caigui en una sèrie potencialment infinita i inevitable de xecs.

Escac doble[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escac doble
Un escac fet per dues peces alhora. Un escac doble implica que hi ha també, necessàriament, un escac a la descoberta

Escac i mat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escac i mat
Posició en la qual el rei d'un jugador es troba en escac, i no hi ha cap jugada legal disponible que el pugui treure d'aquesta situació. El jugador que rep escac i mat perd la partida. Vegeu també anunciar mat

Escacs a la cega[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escacs a la cega
Una varietat dels escacs en la qual un o ambdós jugadors no tneen permès de veure el tauler.

Escacs llampec[modifica | modifica el codi]

Una varietat dels escacs amb un límit de temps molt curt, normalment d'un o dos minuts per jugador per tota la partida, cosa que fa que els moviments se succeeixin, habitualment, amb molta rapidesa.

Escacs per correspondència[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escacs per correspondència
Són una varietat dels escacs amb control de temps llarg, jugada a través de qualsevol mètode de correspondència a llarga distància, que es practica normalment (en l'actualitat) a través d'un servidor d'escacs per correspondència, d'email o de correu. Típicament es transmet una jugada en cada comunicació.

Escaquer[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escaquer
Tauler de joc emprat en els escacs. Conté 64 caselles (vuit files i vuit colummes) disposades en dos colors alernatius (clar i fosc).

Espai[modifica | modifica el codi]

Les caselles controlades per un jugador. Hom diu que el jugador que controla més caselles que l'altre té avantatge d'espai o bé avantatge espaial. En la pràctica, el concepte té molta relació amb el de mobilitat.

Estratègia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estratègia (escacs)
Avaluació de les posicions de la partida i establiment d'objectius i plans a llarg termini per a jugar en el futur, en lloc de la tàctica, que és un pla a curt termini generalment consisteix en una seqüència ben definida de moviments i contramoviments des d'una posició determinada en una partida.

Estructura de peons[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estructura de peons
L'emplaçament dels peons. Com que els peons són les peces amb menys mobilitat, i les úniques que no poden retrocedir, la posició dels peons influeix enormement en el caràcter de la partida. Vegeu també cadena de peons

Extracció[modifica | modifica el codi]

Sacrifici d'una peça per exposar el rei enemic a l'acció de les peces pròpies. Normalment, el rei del rival és protegit, típicament per peons, i el sacrifici pretén "extreure'l" del seu refugi, per tal de fer-li escac i mat en una zona del tauler on estigui més exposat a l'acció de les peces atacants. Per exemple, si el rei negre està enrocat i a la casella g8, les blanques poden intentar el sacrifici Axh7+, i si el rei captura l'alfil, seguir amb Cg5+ etc. Vegeu també atracció

ECF[modifica | modifica el codi]

Article principal: English Chess Federation
The English Chess Federation (ECF) is the governing chess organisation in England and is one of the federations of the FIDE. It was known as the British Chess Federation (BCF) until 2005 when it was renamed.

Elo rating system[modifica | modifica el codi]

Article principal: Elo rating system
The Elo rating system is a method for calculating the relative skill levels of chess players, named after the Hungarian Arpad Elo. Since 1970 FIDE publishes quarterly an international chess rating list using the Elo system.

En passant[modifica | modifica el codi]

Article principal: En passant
("in the act of passing"; derived from French) The rule that allows a pawn that has just advanced two squares to be captured by a pawn on the same rank and adjacent file. The pawn is therefore taken as if it had only moved one space. It is only possible to take en passant on the next move.

Endgame tablebase[modifica | modifica el codi]

Article principal: Endgame tablebase
A computerized database of endgames with up to seven pieces, providing perfect play for both players, and thus completely solving those endgames. (The six-piece endgames have been finished; some seven-piece endgames have been finished as of 2008.)

Extended Position Description (EPD)[modifica | modifica el codi]

A Forsyth-Edwards Notation derivative format that contains the position on the chessboard, but not the game. It is primarily used to test chess engines.

Exhibition[modifica | modifica el codi]

A contest of one or more games played for the purpose of public entertainment, as opposed to a match or tournament. An exhibition may pit two masters against each other, in which case chess clocks are normally used and the contest is quite serious. A simultaneous exhibition (or display) has one or more masters play many celebrity or amateur opponents at once, and is often not timed.

F[modifica | modifica el codi]

Fianchetto[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fianchetto
Un alfil desenvolupat a la segona casella i la gran diagonal de la columna del cavall adjacent, és a dir, b2 o g2 per les blanques, b7 o g7 per les negres). El terme també es pot referir al procés de desenvolupar l'alfil a aquesta casella. Normalment, és possible després de moure el peó d'aquesta columna una casella endavant (o potser dues). La paraula italiana és actualment un nom ("in fianchetto") i no un verb.

Fila[modifica | modifica el codi]

Una línia horitzontal de caselles de l'escaquer. Les files concretes són referenciades pel seu número, primera, segona, …, fins a la vuitena. Al contrari que les columnes, les files són sempre numerades des del punt de vista de cadascun dels jugadors, essent la primera la més propera al jugador, i on comencen la partida el rei i la resta de peces que no són peons. La primera fila de les blanques és la vuitena de les negres (fila 1 per la notació algebraica), i la vuitena de les blanques, és la primera de les negres (fila 8 per la notació algebraica).

Final[modifica | modifica el codi]

Article principal: Final d'escacs
La fase de la partida en què queden poques peces sobre el tauler. El final succeeix el mig joc.

Flanc[modifica | modifica el codi]

El flanc de dama són les columnes a, b, i c, i el flanc de rei les columnes f, g, i h. En algunes publicacions també s'usa el teme "ala" (ala de rei, ala de dama); es defineix en oposició al centre (les columnes d i e de l'escaquer).

Flanc de dama[modifica | modifica el codi]

El costat del tauler on hi ha les dames al principi de la partida (des de la columna a fins a la d), en oposició al flanc de rei.

Flanc de rei[modifica | modifica el codi]

El costat del tauler on hi ha els reis al principi de la partida (des de la columna e a la h), en oposició al flanc de dama.

FIDE[modifica | modifica el codi]

Article principal: FIDE
La Federació d'Escacs Mundial (Fédération Internationale des Échecs), l'ens que dirigeix els esacs a nivell mundial. L'acrónim FIDE és pràcticament sempre la forma usada, en lloc del nom complet en francès.

Forquilla[modifica | modifica el codi]

Article principal: Forquilla (escacs)
Quan una peça, generalment un cavall o un peó, ataca simultàniament dues (o més) peces rivals. Rep també altres noms com ara "ulleres", o "doble". De vegades s'anomena "forquilla reial" la forquilla que implica el rei i la dama.

Fast chess[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fast chess
A form of chess in which both sides are given less time to make their moves than under the normal tournament time controls. See also blitz chess.

FEN[modifica | modifica el codi]

Article principal: Forsyth-Edwards Notation
Abbreviation for Forsyth-Edwards Notation, which is a standard notation for describing a particular board position of a chess game. The purpose of FEN notation is to provide all the necessary information to restart a game from a particular position.

Fifty-move rule[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fifty-move rule
A draw may be claimed if no capture or pawn move has occurred in the last fifty moves by either side.

First-move advantage[modifica | modifica el codi]

The slight (by most accounts) advantage that White has by virtue of moving first.

Fischer Random[modifica | modifica el codi]

Article principal: Chess960
see Chess960

FM[modifica | modifica el codi]

Abbreviation for the FIDE Master title.

Focal point[modifica | modifica el codi]

The square upon which a player focuses an attack, e.g. by repeatedly attacking that square or sacrificing a piece there. For example, in an attack upon an uncastled king, Black's f7 square (or White's f2 square) is a common focal point. Examples of attacks on the focal point f7 include the Fried Liver Attack (initiated by a knight sacrifice on f7) and the primitive Scholar's Mate (ending with checkmate on f7).
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Fool's Mate

Fool's mate[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fool's mate
The shortest possible chess game ending in mate: 1. f3 e5 2. g4 Qh4# (or minor variations on this).

Fortress[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fortress (chess)
A fortress is a position that, if obtained by the weaker side, will prevent the opposing side from penetration, this generally resulting in a draw (which the weaker side is seeking).

Friendly game[modifica | modifica el codi]

A game that is not played as part of a match, tournament, or exhibition. Often the game is not timed, but if a chess clock is used rapid time-controls are common. The term refers only to the circumstances in which the game is played, not the relationship between the players or the intensity of the competition. Also called a casual game.

G[modifica | modifica el codi]

Gambet[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gambet
També "gambit"; és un sacrifici (usualment de peó) que permet guanyar alguna mena d'avantatge d'espai o de temps a l'obertura.

Gambet de l'ala[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gambet de l'ala
Nom donat a algunes variants de diverses obertures, en què un jugador sacrifica un peó de flanc, normalment el de la columna-b.

GM[modifica | modifica el codi]

Acrònim de Gran Mestre Internacional. També s'usa "GMI", o "IGM" en versió anglesa (International Grand Master')

Gran centre[modifica | modifica el codi]

Les vuit caselles centrals de les files quarta i cinquena de l'escaquer. Vegeu centre

Gran diagonal[modifica | modifica el codi]

Una de les dues diagonals de l'escaquer amb vuit caselles (a1-h8 o bé h1-a8).

Guanyar material[modifica | modifica el codi]

Vegeu material

Gran Mestre[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gran Mestre d'escacs
El més alt títol que un escaquista pot assolir (llevat del de Campió del món). El concepte es refereix, en sentit estricte, al títol que dóna la FIDE a partir de 1950, però també pot usar-se per a descriure persones que tinguin una gran habilitat en els escacs. El terme Gran Mestre Internacional (GM, GMI, o IGM) es refereix només al títol de la FIDE.

Greu errada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Greu errada (escacs)
En anglès: Blunder. Una jugada molt dolenta, que pot fer perdre la partida. És indicada amb el símbol "??" en notació d'escacs.

H[modifica | modifica el codi]

Hàndicap[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hàndicap en escacs
Una partida amb hàndicap és aquella en què el jugador més fort dóna algun tipus d'avantatge al jugador més fluix, com ara material, jugades extra, temps extra al rellotge, o alguna combinació de les anteriors. Des de l'adveniment del rellotge d'escacs, els hàndicaps de temps han estat cada vegada més comuns que no pas els de material, amb el jugador més fort començant la partida amb només un o dos minuts de rellotge, mentre que el jugador més fluix en disposa de cinc o més.

Hipermoderna[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escola Hipermoderna d'escacs
Un sistema d'obertura la idea principal del qual és el control del centre amb peces, des de la distància, en lloc d'ocupar-lo amb peons, que seria el punt de vista oposat. Vegeu també clàssica i dinamisme.

Hole[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Els punts indiquen holes (Evans, 1967)
Mot en anglès que significa, literalment, "forat". És una casella tal que un jugador no pot, ni podrà en el futur, controlar amb un peó propi. La definició és una mica subjectiva: la casella ha de tenir alguna significació posicional pel rival per tal de ser considerada un hole; les caselles de la primera i segona fila no són mai holes. Una casella és un hole fins i tot si podria en el futur ser controlada per un peó que hagi fet una captura. Un exemple n'és la casella e4 a l'atac Stonewall.

I[modifica | modifica el codi]

ICCF[modifica | modifica el codi]

Acrònim en anglès de Federació Internacional d'Escacs per Correspondència, fundada el 1951 per substituir la International Correspondence Chess Association (ICCA).

IGM[modifica | modifica el codi]

Acrònim anglès (antic) per indicar el títol de Gran Mestre Internacional (GMI), en anglès International Grand Master. Actualment s'usa molt més "GM".

Igualar[modifica | modifica el codi]

Crear o arribar a una posició en la qual ambdós jugadors tenen iguals possibilitats de victòria (cosa que s'anomena igualtat). Pot tractar-se tant d'igualtat estàtica, quan les taules són probables (per exemple, un final equilibrat) o inevitables (per exemple, per escac continu, o bé igualtat dinàmica, quan blanques i negres tenen iguals possibilitats de guanyar la partida. En teoria d'obertures, com que les blanques tenen l'avantatge del primer moviment, les línies que igualen són relativament bones per les negres i dolentes per les blanques.

Igualtat[modifica | modifica el codi]

Vegeu igualar

Igualtat de material[modifica | modifica el codi]

Vegeu material

Igualtat morta[modifica | modifica el codi]

Vegeu taules mortes

Illa de peons[modifica | modifica el codi]

Un grup de peons del mateix jugador, situats en columnes adjacents entre ells, sense altres peons del mateix jugador a les columnes del costat. Una illa de peons formada per un sol peó és un peó aïllat.

IM[modifica | modifica el codi]

Acrònim anglès per indicar el títol de Mestre Internacional (MI), que en anglès seria International Master

Inactiva[modifica | modifica el codi]

Vegeu passiva.

Increment[modifica | modifica el codi]

L'increment es refereix a la suma de temps que s'afegeix al temps inicial de cada jugador després de cada moviment. Per exemple, els escacs ràpids s'haurien de jugar amb "25 minuts més 10 segons d'increment", cosa que vol dir que cada jugador comença amb 25 minuts al seu rellotge, els quals es veuen incrementats amb 10 segons addicionals després (o abans) de cada moviment. Vegeu Control de temps#Compensació.

Iniciativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Iniciativa (escacs)
L'avantatge que té un jugador que està creant amenaces sobre el jugador que ha de respondre aquestes amenaces. Hom diu que el jugador atacant "té la iniciativa". Aquest jugador sovint pot conduir el joc com més li interessi. La iniciativa sovint deriva d'un avantatge previ de temps o espai. La noció d'iniciativa ja fou usada per Steinitz (per exemple a The Sixth American Chess Congress) i per Capablanca al seu Chess Fundamentals (capítol 4).

Intermèdia[modifica | modifica el codi]

Vegeu zwischenzug.

Interference[modifica | modifica el codi]

Article principal: Interference (chess)
This happens when the line between an attacked piece and its defender is interrupted by sacrificially interposing a piece.

International Arbiter[modifica | modifica el codi]

Article principal: International Arbiter
A tournament official who arbitrates disputes and performs other duties such as keeping the score when players are under time pressure.

Internet chess server[modifica | modifica el codi]

Article principal: Internet chess server
This is an external server that provides the facility to play, discuss, and view chess over the internet, also abbreviated ICS.

Interpose[modifica | modifica el codi]

To move a piece between an attacking piece and its target, blocking the line of attack. Interposing a piece is one of the three possible responses to a check, the others being to move the king or capture the attacking piece. See Parry.

Interzonal Tournament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Interzonal
A tournament organised by the FIDE, the second qualifying cycle of the World Chess Championship. The participants are selected from the top players of the zonal tournaments. The top ranking players qualify for the candidates tournament.

Isolani[modifica | modifica el codi]

refers to a d-Pawn with no Pawns of the same color on the adjacent c- and e-files, and is a synonym for 'Isolated Queen's Pawn'. The term was coined by Nimzovitch, who considered the isolani as a weapon of attack in the middle game but an endgame weakness; he considered the problem of hanging pawns to be related.

J[modifica | modifica el codi]

Joc posicional[modifica | modifica el codi]

Estil de joc dominat més per les maniobres que busquen l'avantatge a llarg termini que per atacs ràpids i amenaces a curt termini, i que requereix més criteri i comprensió del joc que no pas càlcul concret de variants, com passa en el joc tàctic.

Joc tàctic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tàctica (escacs)
Estil de joc caracteritzat per atacs i amenaces a curt termini, que sovint requereixen un càlcul profund i precís; el joc tàctic es defineix sovint per oposició al joc posicional.

Jugable[modifica | modifica el codi]

Es diu això d'una obertura o moviment que dóna una posició que pot ser sostinguda. Per exemple, hom diu que la "defensa Petroff és jugable." o (després de 1.e4 e5 2.Ac4 Cf6 3.Cc3 Cxe4 4.Cxe4) "4...d5 és l'únic moviment jugable ara"

Jugada[modifica | modifica el codi]

Un torn complet, que passa quan han fet el seu moviment corresponent tant les blanques com les negres. El torn d'un jugador concret és, estrictament, mitja jugada, o bé un moviment, o, en escacs per ordinador, un ply.

Jugada candidata[modifica | modifica el codi]

Article principal: Jugada candidata
Un moviment que sembla bo a partir de l'observació inicial de la posició, i A move that seems good upon initial observation of the position, i que mereix major anàlisi.

Jugada d'espera[modifica | modifica el codi]

Un moviment o una jugada passiva (o almenys, no activa), que es fa per esperar què farà el rival.

Jugada forçada[modifica | modifica el codi]

Un moviment que és l'únic que no implica un seriós desavantatge pel jugador que el fa. "Forçat" és un terme que també pot usar-se per descriure una seqüència de jugades per les quals el jugador no té cap alternativa viable, per exemple, en expressions com "guanyar una peça de manera forçada" o "forçar el mat". En aquests casos el jugador no pot evitar la pèrdua d'una peça, o l'escac i mat, respectivament.

Jugada il·legal[modifica | modifica el codi]

Un moviment que no és permès per les regles dels escacs. En cas que durant una partida es descobreixi una jugada il·legal, cal que sigui rectificada.

Jugada intermèdia[modifica | modifica el codi]

Vegeu zwischenzug.

Jugada misteriosa de torre[modifica | modifica el codi]

Seguint una idea de Nimzowitsch, una jugada feta amb una torre que no sembla provocar cap amenaça ni tenir cap propòsit concret, però que desanima l'oponent de realitzar algun tipus d'acció, o inicia un molt profund pla futur. Vegeu també Profilaxi.

Jugada secreta[modifica | modifica el codi]

Les partides sobre el tauler que s'allarguen molt poden ser ajornades. Per evitar que aquell a qui li toqui fer la següent jugada tingui massa avantatge, el darrer moviment no es fa sobre el tauler, sinó que s'escriu en secret en un sobre tancat. En la represa de la partida, l'àrbitre fa sobre el tauler la jugada secreta o segellada i el joc continua. Vegeu també Ajornament.

Jugada tranquil·la[modifica | modifica el codi]

Una jugada que no ataca ni captura cap peça enemiga. El terme s'usa especialment quan es fa una jugada d'aquesta mena en mig d'una sèrie de jugades que sí ataquen o generen amenaces.

Jugador posicional[modifica | modifica el codi]

Un jugador que s'especialitza en el joc posicional, en contraposició a un tàctic.

J'adoube[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regla de la peça tocada
"Jo ajusto" o "composo". Un jugador pot dir, en veu alta, "J'adoube" com a signe internacional que pretén centrar o ajustar la posició d'una peça en una casella, sense quedar obligat a moure-la per la regla de la peça tocada.


K[modifica | modifica el codi]

K[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per a les jugades de rei (king) quan s'anoten partides d'escacs en anglès.

Kibitz[modifica | modifica el codi]

Vegeu Pipa

Keizer system[modifica | modifica el codi]

A pairing system where a players plays an opponent who is close in the ranking. Named after the Dutch inventor of the system, and useful when the number of participants exceeds the number of playing rounds.

Also see Swiss tournament and Round-robin tournament.

King hunt[modifica | modifica el codi]

A sustained attack on the enemy king that results in the king being driven a far distance from its initial position, typically resulting in its checkmate. Some of the most famous games featuring king hunts are Edward Lasker-Thomas, Polugaevsky-Nezhmetdinov, and Kasparov-Topàlov.

Knight's tour[modifica | modifica el codi]

Article principal: Knight's tour
A mathematical treatment of a knight "touring" the board.

Kótov syndrome[modifica | modifica el codi]

Article principal: Kótov syndrome
This phenomenon, first described by Aleksandr Kótov, can occur when a player does not find a good plan after thinking long and hard on a position. The player, under time pressure, then suddenly decides to make a move, often a terrible one which was not analysed properly.

Kt[modifica | modifica el codi]

The symbol sometimes used for the knight when recording chess moves in descriptive notation, mainly in older literature. An N is used instead in algebraic notation and in later descriptive notation to avoid confusion with K, the symbol for the king.

L[modifica | modifica el codi]

Lleis dels escacs[modifica | modifica el codi]

El reglament dels escacs.

Línia principal[modifica | modifica el codi]

La principal i més important, o més sovint jugada variant d'una obertura o partida analitzada. Per exemple, 1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.Cf3 0-0 6.Ae2 e5 7.0-0 Cc6 8.d5 Ce7 és coneguda per ser la línia principal de la defensa índia de rei.

Liquidació[modifica | modifica el codi]

Vegeu simplificació.

Luft[modifica | modifica el codi]

Vegeu aire

M[modifica | modifica el codi]

Majoria[modifica | modifica el codi]

En un mateix flanc, un nombre de peons més gran que el del rival. Normalment, el jugador amb majoria de peons en un flanc, té minoria en l'altre.

Matx[modifica | modifica el codi]

Competició entre dos jugadors o dos equips. El terme pot referir-se a tota la competició, o bé a una ronda en un torneig eliminatori o encontre per equips. Amb caràcter general, en escacs, un matx consisteix en almenys dues partides (i sovint, en moltes més).

Matx de Candidats[modifica | modifica el codi]

Un matx eliminatori en un Torneig de Candidats.

Mat[modifica | modifica el codi]

Abreviació d'escac i mat.

Mat de la primera fila[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mat de la primera fila
També conegut com a 'Mat del passadís: Un mat fet per una torre o una dama que actuen a la primera fila del rival, quan el rei de l'oponent no es pot moure cap amunt en el tauler perquè és bloquejat pels seus propis peons o peces a la segona fila.

Mat de les xarreteres[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mat de les xarreteres
Un esquema de mat en què el rei és bloquejat a ambdós costats per les seves pròpies torres. També, en anglès, 'mat d'Epaulette.

Material[modifica | modifica el codi]

Totes les peces i peons dels jugadors que són sobre el tauler, sense comptar les que ja han estat capturades i que per tant, són fora del tauler. El jugador que tingui més peces i/o peons (o que les seves peces i peons sumen més punts de valoració) té "avantatge material". Si ambdós bàndols estan igualats, hom parla d'"igualtat de material". Hom diu guanyar material o perdre material quan un jugador passa a tenir avantatge material, i per tant l'altre, desavantatge material. (Vegeu valor relatiu de les peces d'escacs.)

Material insuficient[modifica | modifica el codi]

En un final, quan tots els peons han estat capturats, i a un bàndol li queda només el rei, mentre l'altre té només el rei, el rei i un cavall, el rei i un alfil, o fins i tot el rei i qualsevol nombre d'alfils (si corren per caselles del mateix color), hi ha material insuficient per fer escac i mat, i la partida és taules. També és taules el final de rei i alfil contra rei i alfil, si els alfils corren per caselles del mateix color. Les situacions en què el mat és possible només si el bàndol inferior comet una greu errada són tractades a regla dels cinquanta moviments.

MCO[modifica | modifica el codi]

Modern Chess Openings, un popular llibre de referència d'obertures. Normalment, se cita també l'edició; per exemple,MCO-14, és la 14a edició. Vegeu també BCO i ECO.

Mestre de la FIDE[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mestre de la FIDE
Un títol d'escacs, inferior a Mestre Internacional. S'empra sovint perreferir-s'hi l'acrònim 'MF', o, en versió anglesa, 'FM'.

Mestre Internacional[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mestre Internacional
Títol d'escacs de grau inferior a Gran Mestre però superior a Mestre de la FIDE.

Mig joc[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mig joc
La part d'una partida d'escacs que segueix l'obertura i vé abans del final, i que comença en general quan totes les peces ja estan desenvolupades, cosa que es dóna normalment entre les jugades 20 a 40.

Miniatura[modifica | modifica el codi]

Partida curta (normalment de no més de 20 o 25 jugades), per exemple 1.e3 e5 2.Df3 d5 3.Cc3 e4 4.Df4?? Ad6! i les blanques abandonaren, a NN-Künzel perquè la seva dama és atrapada. Alguns autors inclouen en el concepte partides de més de 30 jugades. John Nunn, 101 Brilliant Chess Miniatures, Gambit Publications, 1999, p. 6. ISBN 1-901983-16-1. Usualment només les partides decidides (no les taules) es consideren miniatures. Idealment, una miniatura no ha d'estar tacada per una greu errada del bàndol perdedor. La miniatura també es pot qualificar de dibuix. La partida de l'òpera n'és un exemple famós.

Mobilitat[modifica | modifica el codi]

La capacitat efectiva d'una peca, o d'un conjunt de peces d'un jugador, per desplaçar-se al llarg del tauler (en escacs per ordinador, aquest factor es mesura de vegades pel nombre de jugades legals disponibles per a cada peça, o també pel nombre de caselles a les quals la peça pot arribar legalment). El concepte està molt relacionat amb el d'espai.

Molinet[modifica | modifica el codi]

Article principal: Molinet (escacs)
Una combinació en què dues peces treballen conjuntament de forma coordinada per fer una sèrie de xecs i escacs a la descoberta alternatius de tal manera que el rei rival és obligat a moure en cada jugada. És una tècnica d'atac molt potent, ja que en cada jugada l'escac a la descoberta pot permetre que la peça que no fa l'escac pugui capturar una peça o peó enemics sense perdre cap temps. La partida més famosa que il·lustra aquest tema és Torre–Lasker, Moscou 1925.

Mort súbita[modifica | modifica el codi]

El més senzill i directe tipus de control de temps per una partida d'escacs: cada jugador té una quantitat fixa de temps per a tota la partida.

Moure fusta[modifica | modifica el codi]

Vegeu tocar fusta
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
A typical Maróczy bind position

Moviment[modifica | modifica el codi]

Mitja jugada. Cada jugador fa un moviment quan és el seu torn. La suma del moviment del blanc i del moviment del negre en cada torn, és una jugada. Vegeu també ply.

Moviment forçat[modifica | modifica el codi]

Vegeu jugada forçada

Maróczy Bind[modifica | modifica el codi]

Article principal: Maróczy Bind
A bind on the light squares in the center, particularly d5, obtained by White by placing pawns on c4 and e4. Named for Géza Maróczy, it originally referred to formations arising in some variations of the Sicilian Defence, but the name is now also applied to similar setups in the English Opening and the Queen's Indian Defence. It was once greatly feared by Black but means of countering it have been developed since the 1980s and earlier.

N[modifica | modifica el codi]

N[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per indicar una jugada de cavall (knight) en partides anotades en anglès. En canvi, la "N" al costat d'una jugada significa novetat (en aquest cas, se sol representar gràficament així: [N].

NCO[modifica | modifica el codi]

Abreviació usada de vegades per indicar referència a la famosa obra d'obertures Nunn's Chess Openings. D'altres abreviatures relacionaes són ECO i MCO.

Negre[modifica | modifica el codi]

Article principal: Blanques i negres en escacs
La denominació del jugador que mou en segon lloc, fins i tot encara que les seves peces, sempre anomenades "les peces negres" siguin de vegades d'un altre color (normalment, fosc). De manera similar, les caselles fosques de l'escaquer són anomenades "les caselles negres", a despit del fet que normalment no són pas literalment negres, però sí fosques. Vegeu també blanc, i avantatge de la primera jugada en escacs.

NN (o bé N.N.)[modifica | modifica el codi]

Abreviatures usades, en anotació de partides d'escacs, en lloc del nom d'un jugador el nom del qual és desconegut. L'origen d'aquest ús és incert; podria ser l'abreviació del llatí nomina (noms), o un escurçament de la frase llatina nomen nescio, "noms desconeguts" (literalment "No sé el nom"). Vegeu també amateur.

Norma[modifica | modifica el codi]

Article principal: Norma (escacs)
Una performance en un torneig d'escacs que indica que un jugador està llest per a rebre un títol. Normalment, un cert nombre de normes, més algun altre requisit, és necessari per guanyar-se un títol. Vegeu Gran Mestre i Mestre Internacional.

Novetat[modifica | modifica el codi]

Una novetat, o novetat teòrica, (simbolitzada en notació escaquística amb una "N", és una jugada nova en l'obertura. En anglès la representen de vegades amb "TN." ("theoretical novelty")

Notació algebraica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Notació algebraica
El sistema estàndard d'anotar una partida d'escacs, fent servir un codi alfanumèric per indicar les caselles de l'escaquer.

Notació descriptiva[modifica | modifica el codi]

Article principal: Notació descriptiva
Un antic sistema d'anotar una partida d'escacs, usat principalment en territoris anglòfons i de parla castellana, i molt popular fins als anys 1970 i 1980s. Ha estat completament reemplaçat per l'estàndard sistema de notació algebraic.

O[modifica | modifica el codi]

O-O[modifica | modifica el codi]

Símbol per designar l'enroc curt, o enroc al flanc de rei en notació d'escacs.

O-O-O[modifica | modifica el codi]

Símbol per designar l'enroc llarg, o enroc al flanc de dama.

Obert[modifica | modifica el codi]

Vegeu torneig obert

Obertura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Obertura (escacs)
Les jugades inicials d'una partida, aproximadament els primers 10-20 movimentss. A l'obertura, els jugadors fixen la seva estructura de peons, desenvolupen llurs peces, i acostumen a enrocar. L'obertura és la fase del joc que precedeix el mig joc. Vegeu també sistema d'obertura, preparació d'obertures, i repertori d'obertures

Obertura de flanc[modifica | modifica el codi]

Article principal: Obertura de flanc
Una obertura jugada per les blanques que es caracteritzi pel joc en un o ambdós flancs.

Obertura irregular[modifica | modifica el codi]

Article principal: Obertura irregular
Les obertures irregulars són obertures amb una primera jugada o sèrie de primeres jugades inusuals per part de les blanques. Aquestes obertures són categoritzads sota el codi ECO "A00".

Ofegat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ofegat
Posició en la qual el jugador a qui li toca moure no té cap jugada legal possible, i el seu rei no està rebent xec. En cas d'ofegat, la partida finalitza en taules automàticament.

Olimpíada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Olimpíades d'escacs
Torneig internacional per equips nacionals, organitzat bianualment per la FIDE. Cada equip representa un país membre de la FIDE.

Oposició[modifica | modifica el codi]

Article principal: Oposició (escacs)
Situació en la qual dos reis s'estan a la mateixa columna, fila, o diagonal, amb només una casella buida entre ells, de manera que el jugador que té el torn és forçat a moure el seu rei a una casella més desavantatjosa. L'oposició és un concepte particularment important en el final.

Ordre de jugades[modifica | modifica el codi]

La seqüència concreta i exacta de moviments que un jugador tria, especialment en l'obertura, per executar un pla. Diferents ordres de jugades sovint condueixen a diferents tipus d'avantatges o desavantatges. Per exemple, 1.d4 Cf6 2.Cf3 evita el gambet Budapest (2.c4 e5!?), però impossibilita per les blanques jugar la variant Sämisch (2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.f3) o l'"atac dels quatre peons" (5.f4) contra la defensa índia de rei, i també impedeix de transposar a certes línies de la defensa nimzoíndia i del gambet de dama refusat, en què el cavall se situa a e2 en lloc de f3. (Vegeu transposició.)

Optimal play[modifica | modifica el codi]

Article principal: Best response
Optimal play is when both sides make their best move at each turn, or one of equally good alternatives. One side tries to win as quickly as possible while the other side tries to delay it as long as possible, or optimal play may result in a draw.

Outside passed pawn[modifica | modifica el codi]

A passed pawn that is near the edge of the board and far away from other pawns. In the endgame, such a pawn often constitutes a strong advantage for its owner.

Over-the-board (OTB)[modifica | modifica el codi]

A game is said to be played over-the-board if opponents play the game face-to-face as opposed to online chess or correspondence chess.

P[modifica | modifica el codi]

Parany[modifica | modifica el codi]

També Trampa, en castellà: celada; Jugada que tempta el rival per fer un moviment perdedor. Vegeu Llista de paranys en escacs.

Pardalet[modifica | modifica el codi]

En argot català, un jugador molt fluix, al qual és molt fàcil guanyar. També pot rebre altres denominacions, en argot, com ara un "amic". En anglès en diuen patzer, terme que prové de l'alemany patzen (ficar la pota, equivocar-se).

Parella d'alfils[modifica | modifica el codi]

En posicions obertes, tenir dos alfils (cadascun dels quals corri per caselles de diferent color) és considerat com un avantatge substancial sobre tenir dos cavalls o un cavall i un alfil, mentre que en posicions tancades, els cavalls són més valuosos). Hom diu que el jugador que té dos alfils, té la parella d'alfils, o, simplement, té la parella. A Catalunya, en argot, de vegades es diu tenir la Guàrdia Civil (els dos alfils són la Guàrdia Civil perquè van en parelles). Alguns sistemes d'avaluació compten la parella d'alfils com aproximadament mig peó més; vegeu Valor relatiu de les peces d'escacs#Valors alternatius.

Partida oberta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Partida oberta

Partida semioberta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Partida semioberta
Una obertura d'escacs que comença amb les blanques fent 1.e4 i les negres replicant amb alguna jugada diferent de 1...e5. Vegeu també partida tancada i partida oberta.

Partida semitancada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Partida semitancada
Una obertura d'escacs que comença amb les blanques fent 1.d4 i les negres replicant amb alguna jugada diferent de 1...d5. Vegeu també partida tancada i partida oberta.

Partida tancada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Partida tancada
  • Una posició amb poques línies obertes (columnes o diagonals), generalment caracteritzada per cadenes de peons mútuamens bloquejades, posicions restringides amb poques possibilitats de canvis, i joc de maniobres rere les línies. Una posició així podria derivar posteriorment en una partida oberta. Vegeu també joc posicional.
  • Una obertura d'escacs que comença amb els moviments 1.d4 d5. Vegeu també Partida oberta i Partida semioberta.

Passar la torre[modifica | modifica el codi]

En anglès: rook lift; Maniobra que situa una torre per davant els seus propis peons, sovint a la tercera o quarta fila. Això permet que la torre creï amenaces en una columna semioberta de la mateixa manera que si estigués en una columna oberta.

Passiva[modifica | modifica el codi]

Una peça que té la possibilitat de moure's (o de controlar) relativament poques caselles. També és anomenada "Peça inactiva". Vegeu activa.

Patzer[modifica | modifica el codi]

Terme amb què es coneix en anglès un pardalet

PCA[modifica | modifica el codi]

La Professional Chess Association (PCA) fou una organització rival de la FIDE, la Federació Internacional d'Escacs. La PCA fou fundada el 1993 per en Garri Kaspàrov i en Nigel Short per la promoció, esponsorització, i organització del Campionat del món que havien de disputar. El 1996 la PCA va perdre el seu principal patrocinador, Intel, i va desaparèixer poc després.

Peces Staunton[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peces Staunton
Peces d'escacs Staunton
Disseny de peces d'escacs, que és l'estàndard usat en competició.

Peça[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peces d'escacs
El terme té diversos significats en funció del context. Pot referir-se a la totalitat de les figures del joc, peons inclosos (com en el cas de la regla de la peça tocada). No obstant, normalment s'aplica el terme en sentit estricte exclusivament a les peces menors, de manera que quan hom parla "d'una peça" es refereix només a un alfil o un cavall (com a l'expressió deixar-se una peça). Finalment, en algun context concret pot referir-se a conjuntament a les peces majors i a les peces menors, com per exemple a la frase "les blanques necessiten portar més peces al flanc de rei".

Peça activa[modifica | modifica el codi]

Vegeu activa.

Peça centralitzada[modifica | modifica el codi]

Una peça situada al centre o prop del centre. La centralització un factor estratègic important per l'avaluació d'una posició, ja que des del centre exerceixen la seva màxima influència (controlen un major nombre de caselles que des de les bandes).

Peça major[modifica | modifica el codi]

Una dama o una torre, també conegudes com a peces pesants.

Peça menor[modifica | modifica el codi]

Un alfil o un cavall.

Peça passiva[modifica | modifica el codi]

Vegeu passiva.

Peça penjant[modifica | modifica el codi]

Peça desprotegida i exposada a ser capturada. S'usa com a sinònim de peça en prise. En argot, "deixar-se una peça penjada" és cometre un error, normalment decisiu, oblidant de protegir o retirar una peça amenaçada. El concepte no està relacionat amb el de peons penjants

Peça pesant[modifica | modifica el codi]

Vegeu peça major

Peó[modifica | modifica el codi]

Peó vegeu peó

Peó aïllat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peó aïllat
Un peó que no té cap altre peó del mateix bàndol en cap columna adjacent.

Peó avançat[modifica | modifica el codi]

Un peó que ha arribat a la meitat del tauler del rival (la cinquena fila o més). Un peó avançat pot ser feble si hi ha sobreexpansió, quan necessita suport i és difícil de defensar, o bé fort si molesta el rival limitant la seva mobilitat. Un peó avançat i passat que amenaça de promocionar pot ser especialment fort.

Peó central[modifica | modifica el codi]

Un peó situat a la columna de rei o a la columna de dama (respectivament, les columnes e o d'). Vegeu també centre de peons

Peó d'alfil[modifica | modifica el codi]

Cadascun dels dos peons situats a la columna d'un alfil, la columna c o la columna f'.

Peó de cavall[modifica | modifica el codi]

Cadascun dels dos peons situats a la columna d'un cavall, la columna b o la columna g'.

Peó de dama[modifica | modifica el codi]

Un peó a la columna de dama, és a dir, a la columna-d. De vegades abreujat PD.

Peó de rei[modifica | modifica el codi]

Un peó a la columna de rei, és a dir, a la columna e. En anglès, sovint el citen abreujadament com a KP (de King's Pawn). També s'usen els conceptes peó d'alfil de rei, peó de cavall de rei, o peó de torre de rei pels peons a les columnes f, g, o h respectivament.

Peó de torre[modifica | modifica el codi]

Cadascun dels dos peons situats a la columna d'una torre, la columna a o la columna h.

Peó de torre dolent[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peó de torre dolent
En un final amb un alfil, un peó de torre pot ser dolent (o també equivocat), en funció de si l'alfil controla o no la seva casella de coronació.

Peó doblat[modifica | modifica el codi]

Vegeu peons doblats

Peó endarrerit[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peó endarrerit
Un peó que ha quedat més endarrerit que la resta de peons, del mateix color de les columnes adjacents i que no pot avançar sense el suport d'un altre peó.
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Les negres han acceptat l'"enverinat" peó de b2 amb 8...Dxb2

Peó enverinat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Variant del peó enverinat
Peó desprotegit que, en cas de ser capturat, causa problemes posicionals o pèrdues materials al bàndol rival. El terme també es refereixIt a una variant concreta de la Variant Najdorf de la defensa siciliana, en què hom diu que el peó blanc de b2 és un peó enverinat, ja que capturar-lo és possible però altament perillós per les negres, ja que la captura genera una gran compensació.

Peó i jugada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hàndicap en escacs
Un tipus de partida amb avantatge, comuna als segles XVIII i XIX, en què el jugador superior portava les negres, i començava la partida sense un dels seus peons, normalment el peó d'alfil de rei. Vegeu hàndicap

Peó passat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peó passat
Un peó que no té un peó rival en la seva columna, ni a les columnes adjacents, de manera que té via lliure per coronar.

Peó passat protegit[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peó passat
Un peó passat protegit per un altre peó.

Peons doblats[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peons doblats
Dos peons del mateix color situats a la mateixa columna.

Peons lligats[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peons lligats
Dos o més peons del mateix jugador que es troben en columnes adjacents, especialment quan a més es troben a la mateixa fila o a la immediatament inferior o superior, de manera que es coordinen i protegeixen l'un a l'altre quan avancen. Vegeu també peó aïllat.

Peons penjants[modifica | modifica el codi]

Dos peons del mateix bàndol lligats, i que no tenen peons del mateix bàndol a les columnes adjacents. Els peons penjants poden ser forts (normalment, quan poden avançar), o febles (per exemple si són fàcilment bloquejables i atacables).

Percentatge de puntuació[modifica | modifica el codi]

Número calculat tot prenent el percentatge de partides guanyades per un jugador, més la meitat del percentatge de partides entaulades. Així, sobre 100 partides, si un jugador en guanya 40, n'entaula 32, i en perd 28, el seu percentatge de puntuació és de 40 més la meitat de 32, és a dir, el 56 per cent.

Performance[modifica | modifica el codi]

La performance o "actuació" és un nombre que reflecteix de manera aproximada el nivell Elo al qual un jugador ha jugat en un torneig o matx. Sovint es calcula sumant les performances en cada partida individual, fent servir el rating del rival en cas de taules, afegint 400 punts al rating del rival en cas de victòria, o traient 400 punts en cas de derrota, i llavors dividint pel total de partides computades. Per exemple, un jugador que ha guanyat un rival de 2400, ha perdut amb un 2600, empatat amb un 2500, i ha guanyat un 2300, hauria fet una performance de 2550 (2800 + 2200 + 2500 + 2700, dividit per quatre).

Perdre material[modifica | modifica el codi]

Vegeu material

Petita qualitat[modifica | modifica el codi]

Concepte usat sobretot pels anglòfons (Minor exchange). És el guany en la diferència de valor en cas de canvi d'un alfil per un cavall.

PGN[modifica | modifica el codi]

Article principal: Portable Game Notation
El més popular dels formats ASCII emprats pels ordinadors per gravar partides d'escacs (tant els moviments com les dades de la partida - jugadors, resultat, lloc, data, etc...).

Pipa[modifica | modifica el codi]

En argot català, un espectador que mira una partida. Si fa comentaris que puguin ser sentits pels jugadors, mentre s'està disputant una partida de competició, es tracta d'una seriosa falta d'etiqueta.

Pla[modifica | modifica el codi]

Estratègia usada per un jugador per tal de fer servir els seus avantatges de manera òptima en una posició específica, alhora que es minimitza l'impacte dels seus desavantatges posicionals.

Planella[modifica | modifica el codi]

Una planella de notació
La planella és el paper que es fa servir per escriure els moviments d'una partida en joc.

Ply[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ply (escacs)
Terme usat principalment en escacs per ordinador per indicar un moviment d'un dels dos bàndols. Un ply seria equivalent a mitja jugada.

Posició de Lucena[modifica | modifica el codi]

Article principal: Posició de Lucena
Un tipus de posició de final de torre i peó contra torre en què el jugador amb el peó extra pot forçar la victòria

Posició de Philidor[modifica | modifica el codi]

Article principal: Posició de Philidor
Es tracta d'un important final que il·lustra una tècnica de taules quan el defensor té rei i torre contra rei, torre i peó. És coneguda també com a defensa de la tercera fila, degut a la importància de la torre defensora a la tercera fila tallant el pas del rei rival. Fou analitzada per Philidor el 1777. (Vegeu també final de torre i peó contra torre.)

Posició guanyadora[modifica | modifica el codi]

Hom diu que té una posició guanyadora (o "guanyada") si amb un joc correcte, pot forçar l'escac i mat contra qualsevol defensa, o contra la defensa perfecta.

Posició il·legal[modifica | modifica el codi]

En una partida, posició que és conseqüència d'una jugada il·legal o d'una posició de començament incorrecta.

Post mortem[modifica | modifica el codi]

Anàlisi d'una partida un cop ha finalitzat, normalment conduït per un o ambdós jugadors, i sovint amb pipes al voltant.

Premi de bellesa[modifica | modifica el codi]

Premi donat en alguns torneigs, a la partida més bonica o espectacular que s'hi hagi disputat. Vegeu també miniatura.

Preparació d'obertures[modifica | modifica el codi]

Anàlisi i estudi (previ a una partida o torneig) d'obertures i defenses que hom espera plantejar, o que li plantegin els rivals, en el torneig o partides que disputi en el futur. A nivell d'elit, una part important de la preparació d'obertures és la recerca de novetats teòriques que millorin el joc de partides anteriors o d'anàlisis publicats al respecte.

Primer tauler[modifica | modifica el codi]

En competicions d'escacs per equips, el jugador que s'enfronta als rival més fort de l'equip contrari. El segon tauler s'enfronta al següent rival més fort, etcètera. En general, l'assignació de jugadors a un tauler determinat es fa abans de començar la competició, i els jugadors no poden canviar de tauler, tot i que en algunes competicions hi ha jugadors suplents als quals els és permès actuar com a substituts.

Primera fila[modifica | modifica el codi]

La primera fila (on hi ha situades les peces al començament de la partida); la primera fila de les blanques és la vuitena de les negres, i viceversa. Vegeu també debilitat de la primera fila i mat de la primera fila.

Profilaxi[modifica | modifica el codi]

Article principal: Profilaxi (escacs)
(forma adjectivada: profilàctic/a)
  • jugada que frustra un pla o moviment tàctic de l'oponent;
  • estratègia mitjançant la qual un jugador frustra un moviment tàctic iniciat per l'oponent, aconseguint que cometi un error.
Les tècniques de profilaxi inclouen, per exemple, el bloqueig, la sobreprotecció, o una jugada misteriosa de torre.

Promoció[modifica | modifica el codi]

Article principal: Promoció (escacs)
Avançar un peó fins a la vuitena fila, i convertir-lo en dama, torre, alfil, o cavall. També s'usa el terme sinònim "coronació", tot i que aquest és més específic per al cas de conversió del peó en dama. No és freqüent la promoció d'un peó en una peça diferent de la dama (promoció menor), i en general només passa quan és imprescindible fer un escac crucial (de cavall), o quan promocionar a torre o a alfil és necessari per evitar un ofegat. Vegeu també allumwandlung.

Pseudosacrifici[modifica | modifica el codi]

Un oferiment de material que es fa sense cap risc, ja que l'acceptació de banda del rival implicaria el guany de més material, o fins i tot l'escac i mat. El terme es defineix en contrast al sacrifici, en què la compensació és menys tangible.

Q[modifica | modifica el codi]

Q[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per reflectir una jugada de dama (Queen) en partides anotades en anglès.

Qualitat[modifica | modifica el codi]

  • Qualitat és un terme usat per referir-se a l'avantatge d'una torre sobre una peça menor (cavall o alfil). El jugador que captura una torre mentre perd una peça menor, es diu que ha "guanyat la qualitat", i l'oponent "perd la qualitat". Un "sacrifici de qualitat" consisteix en entregar una torre a canvi d'una peça menor del rival.

R[modifica | modifica el codi]

R[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per a designar les jugades del rei en l'anotació de partides en català. La mateixa lletra designa, en canvi, la torre (rook) en anotació de partides en anglès.

Raigs X[modifica | modifica el codi]

Article principal: Raigs X (escacs)
Acció d'una peça a través d'una altra. De vegades s'usa com a sinònim d'enfilada.

Refutar[modifica | modifica el codi]

Demostrar que una estratègia, moviment, o obertura, no és tan bo o bona com hom pensava en un principi, o com s'havia publicat en anàlisis incorrectes. Una refutació, en el context dels problemes d'escacs o els estudis de final s'anomena de vegades amb el mot anglès "cook".

Regal grec[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regal grec
També conegut com a sacrifici clàssic de l'alfil, és el típic sacrifici d'un alfil de banda de les blanques, jugant Axh7+ o bé de banda de les negres jugant Axh2+ contra un rei enrocat per iniciar un atac de mat.

Regla de Tarrasch[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regla de Tarrasch
Duu el nom en honor a Siegbert Tarrasch, i es refereix al principi general que les torres s'han de col·locar sempre rere els peons passats, ja siguin propis o del rival.

Reglament dels escacs[modifica | modifica el codi]

Article principal: Reglament dels escacs
Conjunt de normes que regulen el joc i obliguen els escaquistes durant una partida de competició.

Rei[modifica | modifica el codi]

Rei vegeu rei
Un rellotge d'escacs

Rellotge d'escacs[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rellotge d'escacs
Un aparell compost de dos rellotges i botons, que mostra el temps total emprat per cada contendent. Immediatament després de jugar, el jugador prem el seu botó, el que para el seu rellotge i posa en marxa el del seu oponent.

Repertori d'obertures[modifica | modifica el codi]

El ventall d'obertures que un determinat jugador coneix i aplica en la pràctica. Aquest ventall pot ser molt ampli o molt estret, depenent del jugador. Per exemple, un jugador que sempre comenci amb 1.e4; contesti a 1.e4 amb la defensa siciliana, i la variant Najdorf quan sigui possible, i que sempre contesti a 1.d4, 1.c4, o 1.Cf3 amb 1...f5, intentant jugar la defensa holandesa, té un repertori molt estret. En Bent Larsen, que podia començar la partida indistintament amb 1.e4, 1.d4, 1.c4, 1.f4, 1.Cf3, 1.b3, i 1.g3, i que jugava amb negres un gran nombre de diferents defenses, tenia un extensíssim repertori.

Repetició de jugades[modifica | modifica el codi]

Article principal: Repetició de jugades
Hom pot reclamar taules si es produeix tres cops la mateixa posició, essent el torn de joc del mateix jugador, i amb cada jugador tenint a la seva disposició el mateix ventall de jugades legals possibles cada cop (incloent el dret d'enrocar i el de capturar capturar al pas).

Ruptura[modifica | modifica el codi]

Avanç de peó, que implica una captura o amenaça de captura, que obre una posició bloquejada.

Raking bishops[modifica | modifica el codi]

Another term for Harrwitz bishops.
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
White ranks indicated at left (a-file). Black ranks indicated at right (h-file)

Rapid chess[modifica | modifica el codi]

A form of chess with reduced time limit, usually 30 minutes per player.

Romantic chess[modifica | modifica el codi]

Article principal: Romantic chess
Romantic chess was the style of chess prevalent in the 19th century. It is characterized by bold attacks and sacrifices.

S[modifica | modifica el codi]

Sacrifici[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sacrifici (escacs)
Quan un jugador entrega material a canvi d'altres formes d'avantatge, com ara espai, desenvolupament, o atac. Un sacrifici a l'obertura és anomenat gambet.

Sacrifici grec[modifica | modifica el codi]

Vegeu regal grec

Sacrifici passiu[modifica | modifica el codi]

sacrifici d'una peça fet movent una altra peça diferent, és a dir, deixant una peça, que estava amenaçada, sense protegir-la, i permetent que el rival la capturi, normalment perquè hom considera que aconseguirà compensació suficient. Naturalment, per tal que la jugada sigui un sacrifici passiu, ha de ser voluntària. Si la peça es perd per error, llavors hom s'ha deixat una peça.

Segon[modifica | modifica el codi]

Un assistent, sovint triat per ajudar un jugador en la seva preparació per un matx o un torneig important. El segon ajuda els jugadors en aspectes com ara la preparació d'obertures.[2] El segon també podia ajudar en les anàlisis d'un ajornament (abans que els ajornaments desapareguessin de la pràctica els anys 1990).[3]

Simplificació[modifica | modifica el codi]

Estràtegia consistent en forçar el canvi de peces d'igual valor. Es pot usar, defensivament, per reduir la força d'un atac del rival, o també, quan hom té l'avantatge, per incrementar-lo, o bé per reduir el contrajoc de l'oponent. També pot ser una via per assolir les taules, o un intent de guanyar la partida de banda de jugadors que siguin especialment bons jugant finals en posició simplificada. També es coneix com a liquidació, o com a canvi massiu.

Sistema algebraic[modifica | modifica el codi]

Vegeu notació algebraica

Sistema Armageddon[modifica | modifica el codi]

Vegeu #Armageddon

Sistema descriptiu[modifica | modifica el codi]

Vegeu notació descriptiva

Sistema d'obertura[modifica | modifica el codi]

Una obertura, com ara el sistema Colle o la defensa hipopòtam, que és definit per les jugades unilaterals d'un dels jugadors, i que es pot plantejar amb independència de quines siguin les jugades concretes que faci el rival.

Sobre el tauler[modifica | modifica el codi]

Hom diu que una partida es juga "sobre el tauler" si els oponents juguen cara a cara, al contrari que als escacs per internet, o als escacs per correspondència.

Sobreexpansió[modifica | modifica el codi]

Posició en què un jugador ha mogut una peça o grup de peces (normalment peons) massa lluny de la resta de les seves peces, de manera que són difícils de defensar.

Sobrecàrrega[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sobrecàrrega (escacs)
En anglès: overload o overwork. Situació en què una peça té massa obligacions defensives. Una peça sobrecarregada pot ser de vegades desviada, o obligada a abandonar alguna de les seves tasques defensives.

Sobreprotecció[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sobreprotecció (escacs)
Tècnica que consisteix en fer servir moltes peces (més de les que cal) per donar suport a un punt fort, normalment en un bloqueig.

Sòlid[modifica | modifica el codi]

Un adjectiu usat per descriure una jugada, obertura, o estil de joc que es caracteritza per l'assumpció de mínims riscs tàctics, i pel fet de posar èmfasi en el més tranquil joc posicional més que en la tàctica.

Sound[modifica | modifica el codi]

Vegeu Correcte

Simultaneous chess[modifica | modifica el codi]

Article principal: Simultaneous exhibition
A simultaneous exhibition
A form of chess in which one (usually expert) player plays against several (usually novice) players simultaneously. Is often an exhibition.

Smothered mate[modifica | modifica el codi]

Article principal: Smothered mate
A checkmate delivered by a knight in which the mated king is unable to move owing to it being surrounded (or smothered) by its own pieces. This could occur, for example, after 1.e4 Nc6 2.Ne2 Ne5, and now either 3.c3?? Nd3# or 3.g3?? Cf3#.

Spite check[modifica | modifica el codi]

A harmless check given by a player who is about to be checkmated that serves no purpose other than to momentarily delay the defeat.

Squeeze[modifica | modifica el codi]

  • Gradually increasing the pressure of a bind.
  • Sometimes a synonym for zugzwang that is not a mutual zugzwang.

Stem game[modifica | modifica el codi]

A stem game is the chess game featuring the first use of a particular opening variation. Sometimes, the player or the venue of the stem game is then used to refer to that opening.

Swindle[modifica | modifica el codi]

Article principal: Swindle (chess)
A ruse by which a player in a losing position tricks his opponent, and thereby achieves a win or draw instead of the expected loss. It may also refer more generally to achieving a win or draw from a clearly losing position. See also cheapo.

T[modifica | modifica el codi]

T[modifica | modifica el codi]

Símbol usat per a designar les jugades de torre en partides anotades en català

Tàctic[modifica | modifica el codi]

Un jugador que s'especialitza en el joc tàctic, en contraposició al jugador posicional.

Tàctica[modifica | modifica el codi]

Vegeu joc tàctic

Tancat[modifica | modifica el codi]

Vegeu torneig tancat

Tauler[modifica | modifica el codi]

Vegeu escaquer.

Tauler mural[modifica | modifica el codi]

Un escaquer de grans dimensions emprat per analitzar una partida davant el públic, o mostrar una partida que s'estigui jugant. Fou Johann Löwenthal qui el va inventar, el 1857.

Taules[modifica | modifica el codi]

Article principal: Taules (escacs)
Una partida que acaba en empat. Moltes partides acaben en taules per mutu acord. Les altres vies possibles per acabar en taules són l'ofegat, les tres repeticions, la regla dels cinquanta moviments, i material insuficient. Hom diu que una posició és taules (o "taules teòriques") si cap jugador pot, amb un joc correcte, forçar la partida per guanyar. Les taules normalment puntuen ½ punt al marcador, tot i que en alguns matxs només compten les victòries i les taules són ignorades.

Taules de Gran Mestre[modifica | modifica el codi]

Una partida en la qual els jugadors acorden ràpidament taules sense fer cap esforç perceptible per guanyar. Això implica en general una partida molt avorrida de seguir, com ara 1.d4 d5 2.c4 c6 3.cxd5 cxd5 4.Cc3 Cf6 5.Cf3 Cc6 6.Af4 Af5 7.e3 e6 taules, o una partida superficialment animada amb una variant que els jugadors saben que condueix a taules, com ara 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a6 4.Axc6 dxc6 5.0-0 Ag4 6.h3 h5 7.c3 Dd3 8.hxg4 hxg4 9.Cxe5 Ad6 (un pseudo-sacrifici de la dama negra) 10.Cxd3 Ah2+ 11.Rh1 Ad6+ i les negres entaulen per escac continu. Tot i que originalment l'expressió s'emprava per referir-se només a partides entre Grans Mestres, el terme s'usa actualment i col·loqual per referir-se a partides entre qualssevol jugadors.

Taules de llibre[modifica | modifica el codi]

Una posició de final que se sap que acabarà en taules amb un joc perfecte. El concepte indica que l'anàlisi de la posició ja existeix en la teoria de finals, tot i que en posicions simplificades (actualment, de sis peces o menys) ja s'empren per a l'anàlisi les taules de finals.

Taules mortes[modifica | modifica el codi]

Una posició de taules en què cap jugador té possibilitats reals de guanyar. Unes taules mortes es poden referir a una posició en què sigui impossible guanyar per cap dels jugadors (com ara per material insuficient), o es pot referir també a una posició tan simple i sense complicacions que caldria una gravíssima errada per tal que algun dels dos bàndols tingués possibilitats de guanyar.

Taulífer[modifica | modifica el codi]

Adjectiu relatiu a un jugador o a una posició (taulífera) que tendeix a acabar en taules.

Temps[modifica | modifica el codi]

Article principal: Temps (escacs)
Oportunitats de fer moviments. Un moviment que no altera la posició de forma significativa pot ser una "pèrdua de temps", i forçar el rival a perdre temps és descrit com a "guanyar un temps".
També es pot referir a la iniciativa en el desenvolupament. Un jugador guanya un temps (usualment a l'obertura) fent que l'oponent mogui la mateixa peça dos cops, o havent-la de defensar. En el final, pot ser obligat perdre un temps (per exemple mitjançant una triangulació) per guanyar l'oposició.

Tocar fusta[modifica | modifica el codi]

Sinònim de jugar als escacs, en argot. (Les peces són, tradicionalment, de fusta).

Torneig[modifica | modifica el codi]

Article principal: Torneig d'escacs
Una competició entre més de dos jugadors o equips, jugada en general a una volta en un període relativament curt de temps. El torneig es divideix en rondes, on cadascuna consisteix en partides individuals o en matxs, en el cas dels torneigs eliminatoris i per equips. L'assignació d'oponents s'anomena emparellament, i els sistemes de joc més populars són el round-robin i el suís. Els torneigs se citen normalment indicant la ciutat i l'any on s'hagin disputat, com ara Londres 1851, tot i que hi ha excepcions ben conegudes, com ara "AVRO 1938".

Torneig de Candidats[modifica | modifica el codi]

Article principal: Torneig de Candidats
Un torneig organitzat per la FIDE, el tercer i últim cicle de classificació pel Campionat del món d'escacs. Els participants són els millors jugadors del torneig interzonal més, eventualment, d'altres jugadors seleccionats basant-se en la qualificació o el rendiment en l'anterior torneig de candidats. El jugador millor classificat qualifica per al campionat del món.

Torneig eliminatori[modifica | modifica el codi]

Article principal: Eliminació directa
Un torneig que consta de sèries de matxs en les quals el guanyadors de cada matx avança a la següent ronda i el perdedor és eliminat. El sistema és freqüent actualment en torneigs d'escacs, per exemple, així es jugà la Copa del món de 2005. Vegeu també Torneig round-robin i torneig suís.

Torneig obert[modifica | modifica el codi]

Un torneig d'escacs on hi pot participar qualsevol jugador. Hom l'anomena normalment i simple, obert.

Torneig round-robin[modifica | modifica el codi]

Torneig en què cada participant juga contra qualsevol altre participant un mateix nombre de vegades. En un round-robin a doble volta els participants s'enfronten exactament dos cops, un amb blanques i l'altre amb negres. Aquest format de torneig s'usa si el nombre de participants és relativament petit Vegeu també torneig suís.

Torneig suís[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sistema suís
Torneig que usa el sistema suís per determinar els emparellaments entre els jugadors. La idea bàsica és que cada ronda cada jugador s'ha d'emparellar amb un rival amb els mateixos (o similars) punts. Les olimpíades d'escacs es juguen normalment per sistema suís. Vegeu també torneig round-robin.

Torneig tancat[modifica | modifica el codi]

Un torneig d'escacs on hi poden participar només jugadors que hi són convidats, o que s'hi ha classificat; és el contrari a torneig obert. Hom l'anomena normalment i simple, tancat.

Torneig temàtic[modifica | modifica el codi]

Un torneig en què totes les partides han de començar en una determinada posició o amb una obertura concreta especificada pels organitzadors.

Torneig Zonal[modifica | modifica el codi]

Cadascun dels torneigs organitzats per la FIDE i que són la primera etapa del cicle classificatori per disputar el Campionat del món. Cada torneig zonal reuneix els millors jugadors d'una determinada zona geogràfica. Els guanyadors es classifiquen pel torneig Interzonal.

Torre[modifica | modifica el codi]

Torre vegeu torre

Torres doblades[modifica | modifica el codi]

Dues torres del mateix jugador situades en la mateixa columna o fila.

Trampa[modifica | modifica el codi]

També Parany, en castellà: celada; Jugada que tempta el rival per fer un moviment perdedor.

Transposició[modifica | modifica el codi]

Article principal: Transposició (escacs)
Arribar a una posició determinada fent servir diferents ordres de jugades.

Triangulació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Triangulació (escacs)
Tècnica usada en finals de rei i peó (menys emprada si hi ha d'altres peces) per perdre un temps i guanyar l'oposició.

Triple repetició[modifica | modifica el codi]

Vegeu Repetició de jugades

Triplicar[modifica | modifica el codi]

Situar les dues torres i la dama en la mateixa columna, de manera que sumin la seva força en l'acció sobre la columna. Vegeu també canó d'Alekhin

Tablebase[modifica | modifica el codi]

See Endgame tablebase.

Tiebreaks[modifica | modifica el codi]

This refers to a number of different systems that are used to break ties, and thus designate a single winner, where multiple players or teams tie for the same place in a Swiss system chess tournament.

Toilet move[modifica | modifica el codi]

Coined by Nigel Short, a quickly played move described as "any move which doesn't immediately jeopardise your position" allowing the player time to visit the toilet while his opponent thinks.

Touched piece rule[modifica | modifica el codi]

Article principal: Touch-move rule
The rule requiring a player who touches a piece that has at least one legal move to move that piece (and, if the player moves the piece to a particular square and takes his hand off it, to move it to that square). Castling must be initiated by moving the king first, so a player who touches his rook may be required to move it, without castling. The rule also requires a player who touches an opponent's piece to capture it if possible. A player wishing to touch a piece to adjust its position on a square without being required to move it signals this intent by saying "J'adoube" or "I adjust". This way of playing is common in official games, in favour of clock move.

Tournament book[modifica | modifica el codi]

A book recording the scores of all the games in a tournament, usually with analysis of the best or most important games and some background on the event and its participants. One well-known example is Bronstein's Zurich International Chess Tournament 1953. The less comprehensive tournament bulletin is usually issued between the rounds of a prestigious event, giving the players and world media an instant record of the games of the previous round. Individual copies may be bundled together at the conclusion of the event to provide an inexpensive alternative to the tournament book.

U[modifica | modifica el codi]

Ulleres[modifica | modifica el codi]

Vegeu forquilla

Undermining[modifica | modifica el codi]

Article principal: Undermining (chess)
This is a chess tactic (also known as removal of the guard) in which a defensive piece is captured, leaving one of the opponent's pieces undefended or underdefended.

V[modifica | modifica el codi]

Variant[modifica | modifica el codi]

Seqüència de jugades, usualment a l'obertura, o en una posició d'anàlisi.

Variant del canvi[modifica | modifica el codi]

Article principal: Variant del canvi
Es tracta d'un tipus d'obertura en la qual es produeix en les primeres jugades un canvi voluntari de peons o peces.

Variant preparada[modifica | modifica el codi]

Una novetat d'obertura ben analitzada i que no ha estat encara publicada, que es fa servir contra un rival en una partida de competició.

Variació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Variacions dels escacs
Joc similar als escacs però amb escaquer, peces, o regles diferents als estàndard.

Variant[modifica | modifica el codi]

Article principal: Variant (arbre de jugades)
Una seqüència de moviments, o una línia de joc alternativa, sovint aplicada a l'obertura. No cal que la línia hagi realment estat jugada en una partida, pot ser una possibilitat que sorgeixi només en l'anàlisi. La paraula variant s'usa també per denominar seqüències específiques de jugades en una obertura. Per exemple, la variant del drac és una línia, part, o variant, de la defensa siciliana.

Victòria[modifica | modifica el codi]

Guany de la partida per un dels dos jugadors, que pot ocórrer mercès a un escac i mat, abandonament de l'altre jugador, haver excedit l'altre jugador el control de temps, o que l'altre jugador hagi estat eliminat per la direcció del torneig. Com que els escacs són un joc de suma zero, una victòria implica una derrota per l'altre jugador.

W[modifica | modifica el codi]

WFM[modifica | modifica el codi]

Acrònim en anglès pel títol de Mestre de la FIDE Femení (Woman FIDE Master).

WGM[modifica | modifica el codi]

Acrònim en anglès pel títol de Gran Mestre Femení (Woman Grandmaster).

WIM[modifica | modifica el codi]

Acrònim en anglès pel títol de Mestre Internacional Femení (Woman International Master).

Woman FIDE Master (WFM)Plantilla:Anchors[modifica | modifica el codi]

Article principal: Woman FIDE Master
A women-only chess title ranking below Woman International Master.

Woman Grandmaster (WGM)Plantilla:Anchors[modifica | modifica el codi]

Article principal: Woman Grandmaster
The highest ranking gender-restricted chess title except for Women's World Champion.

Woman International Master (WIM)Plantilla:Anchors[modifica | modifica el codi]

Article principal: Woman International Master
A women-only chess title ranking below Woman Grandmaster and above Woman FIDE Master.

X[modifica | modifica el codi]

Xec[modifica | modifica el codi]

Vegeu escac

Z[modifica | modifica el codi]

Zeitnot[modifica | modifica el codi]

(de l'alemany) Vegeu Destrets de temps.

Zonal[modifica | modifica el codi]

Vegeu Torneig Zonal

Zugzwang[modifica | modifica el codi]

Article principal: Zugzwang
Terme en alemany que es refereix a la situació en la qual un jugador cau en desavantatge degut a l'obligació d'haver de fer una jugada, en una posició en la qual preferiria "passar", perquè qualsevol jugada legal disponible afeblirà la seva posició. El zugzwang ocorre normalment en el final, i molt rarament en el mig joc.

Zwischenschach[modifica | modifica el codi]

Terme en alemany que es refereix a un zwischenzug que a més a més, és escac.

Zwischenzug[modifica | modifica el codi]

Article principal: Zwischenzug
Terme en alemany que designa una jugada inesperada que es produeix en mig de la seqüència de jugades previstes, i que normalment altera totalment la valoració de la posició, fent canviar l'avantatge de bàndol. El terme és usat en la literatura especialitzada en anglès; en argot català hom diu "jugada intermèdia" o, simplement, "intermèdia".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burgess (2000), p. 481
  2. All The King’s Men, Outlook Business, 31 d'octubre de 2009
  3. «World Chess Championship: Role of the 'seconds'» (en anglès). The Hindu, 4 de novembre de 2013. [Consulta: 23 de novembre de 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]