Glossopteris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
{{{name}}}
Permià
Fòssils de Glossopteris (verd fosc) trobats a tots els continents del sud evidenciant que Gondwana estava junta.
Fòssils de Glossopteris (verd fosc) trobats a tots els continents del sud evidenciant que Gondwana estava junta.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Plantae
Divisió: Pteridospermatophyta
Ordre: Glossopteridales
Família: Glossopteridaceae
Gènere: Glossopteris
Brongniart 1828 ex Brongniart 1831
Espècies

Vegeu el text

Glossopteris (del grec glossa (γλώσσα), "llengua", per la forma de les fulles) és un gènere de plantes extintes. És el gènere més gran i millor conegut de l'ordre Glossopteridales (o en alguns casos dit Arberiales o Dictyopteridiales).

Història[modifica | modifica el codi]

Els Glossopteridales aparegueren al principi del Permià al gran continent de Gondwana. Van ser dominants a la flora però desaparegueren de gairebé tot arreu al final del Permià. Els únics registres del Triàsic pertanyen a l'Índia a Nidpur.

S'han identificat més de 70 espècies fòssils d'aquest gènere només a l'Índia amb més espècies a Amèrica del Sud, Austràlia, Àfrica, Madagascar i Antàrtida. També s'ha trobat al Marroc, Oman, Anatòlia, Nova Guinea i Tailàndia.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Considerat durant molt de temps una mena de falguera des del seu descobriment el 1824, després s'ha classificat com gimnosperma. Les anàlisis recents la consideren dins del grup de Corystospermales, Caytoniales, Bennettitales, Pentoxylales, Gnetales i angiospermes.

Biologia[modifica | modifica el codi]

Glossopteris browniana fòssil al Artis zoo, Amsterdam.

Glossopteris era una planta llenyosa amb llavors essent un arbre o arbust, alguns sembla que arribaaven a fer 30 m d'alt. Tenien fusta tova al'interior com les Araucariaceae.

Sembla que creixien en sòls molt humits o inundats com l'actual xiprer dels pantans. Les fulles anaven de 2 a 30 cm de llarg.


Referèncioes[modifica | modifica el codi]

  • Brongniart, A. 1828. Prodrome d'une histoire des végétaux fossiles. Paris. 223 pp.
  • Brongniart, A. 1832. Histoire des végétaux fossiles ou recherches botaniques et géologiques sur les végétaux renfermés dans les diverses couches du globe. G. Dufour and E. D'Ocagne, Paris 1: 265-288.
  • Anderson, H.M. & Anderson, J.M. 1985. The Palaeoflora of Southern Africa: Prodromus of Southern African Megafloras, Devonian to Lower Cretaceous. A.A. Balkema, Rotterdam. 416 pp.
  • Chandra, S. & Surange, K.R. 1979. Revision of the Indian species of Glossopteris. Monograph 2. Birbal Sahni Institute of Palaeobotany, Lucknow. 301 pp.
  • Davis, Paul and Kenrick, Paul. 2004. Fossil Plants. Smithsonian Books (in association with the Natural History Museum of London), Washington, D.C. ISBN 1-58834-156-9
  • Gould, R. E. and Delevoryas, T., 1977. The biology of Glossopteris: evidence from petrified seed-bearing and pollen-bearing organs. Alcheringa, 1: 387-399.
  • Pant DD 1977 The plant of Glossopteris. J Indian Bot Soc 56: 1-23.
  • Pant, D.D. & Gupta, K.L. 1971. Cuticular structure of some Indian Lower Gondwana species of Glossopteris Brongniart. Part 2. - Palaeontographica, 132B: 130-152.
  • Pant, D.D. & Nautiyal, D.D. 1987. Diphyllopteris verticellata Srivastava, the probable seedling of Glossopteris from the Paleozoic of India. - Rev. Palaeobot. Palynol., 51: 31-36.
  • Pant, D.D. & Pant, R. 1987. Some Glossopteris leaves from Indian Triassic beds. - Palaeontographica, 205B: 165-178.
  • Pant, D.D. & Singh, K.B. 1971. Cuticular structure of some Indian Lower Gondwana species of Glossopteris Brongniart. Part 3. - Palaeontographica, 135B: 1-40.
  • Pigg, K. B. 1990. Anatomically preserved Glossopteris foliage from the central Transantarctic Mountains. Rev. Palaeobot. Palynol. 66: 105-127.
  • Pigg, K.B. & McLoughlin, S. 1997. Anatomically preserved Glossopteris leaves from the Bowen and Sydney basins, Australia. Review of Palaeobotany and Palynology, 97: 339-359.
  • Plumstead, E.P. (1969), Three thousand million years of plant life in Africa. Alex L. du Toit Memorial Lecture no. 11. Trans. Geol. Soc. S. Afr. 72 (annex.): 1-72.
  • Taylor, E.L, Taylor, T.N. & Collinson, J.W. 1989. Depositional setting and palaeobotany of Permian and Triassic permineralized peat from the central Transantarctic Mountains, Antarctica. - Internat. J. Coal Geol., 12: 657-679.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glossopteris Modifica l'enllaç a Wikidata