Gnòmon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rellotge de sol

Un gnòmon és un estil, tija o columna que per la posició i llargària de la seva ombra serveix com a indicador.[1] En geometria, un gnòmon és una figura plana formada llevant un paral·lelogram del cantó d'un paral·lelogram més gran. Aquest és un cas particular del gnòmon pitagòric: una figura geomètrica que ha de ser afegida a una figura donada perquè la figura nova sigui semblant a aquesta última.

Rellotge de sol, a Harvard

En el cenotafi de Seti I (1300 aC) es descriu l'ús d'un rellotge de sol.[2] El 1200 aC. La gnomònica ha estat sempre unida per una banda al concepte de mesura del temps i d'altra banda a la idea d'aplicació cartogràfica de representació en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecció va ser el físic grec Tales de Milet per a construir mapes estel·lars.

Alguns mapes[text imprecís] terrestres de l'any 1803 van emprar aquesta projecció sobre els sis plànols tangents a una esfera, que formen un cub i el problema de la quadratura del cercle. Es va emprar sobretot en els segles XVI i també a mitjan segle XX en la projecció de la superfície terrestre sobre les cares de diferents políedres.

L'autor grec que abans va començar a denominar, i tal sigui el més important, va ser Herodot (484-426 aC), que fa una petita ressenya en la seva Història II.109.3 als coneixements grecs del temps, dient que: Van adquirir la divisió del dia en dotze parts dels babilonis. Per tant el sistema horari dels grecs era temporani: Amb això es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc diürn recorregut pel sol, però com a tal arc varia al llarg de l'any, l'hora també varia. Per aquesta raó a aquest sistema se'l denomina també d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisió del dia dels grecs.

Plini el Vell (100-59 aC) en el seu Historia Natural[3] relata la història del rellotge que l'emperador August va fer construir en el Camp de Mart, aprofitant un obelisc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gnòmon». Optimot. [Consulta: 22/2/2013].
  2. Whitrow, G. J.. Time in History: Views of Time from Prehistory to Present Day (en anglès). Oxford University Press, 1989, p.29. 
  3. Llibre XXXVI, Capítol XIV

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gazalé, Midhat J. Gnomons, from Pharaohs to Fractals, Princeton University Press, Princeton, 1999. ISBN 0-691-00514-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gnòmon