Gnetofití

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gnetophyta
Welwitschia mirabilis

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Gnetophyta
Classe: Gnetopsida
Famílies

Gnetophyta o gnetophytes és una divisió botànica de gimnospermes.

Consta de tres famílies de plantes llenyoses (Gnetaceae, Welwitschiaceae i Ephedreceae). Aquesta divisió es distingeix d'altres gimnospermes pel fet de tenir elements vasculars com ocorre en les plantes amb flors (Angiospermes o Magnoliophytes).

Les Gnetophytes actuals comprenen tres gèneres, un per a cadascuna de les famílies:

Gnetum té espècies habitualment llenyoses i en filadisses que habiten en boscos tropicals. Tanmateix l'espècie més coneguda d'aquest gènere és un arbre: Gnetum gnemon que té les llavors comestibles.

Welwitschia comprèn una única espècie Welwitschia mirabilis. Creix només al desert de Namíbia i Angola.

Les plantes del gènere Ephedra s'han utilitzat com estimulants però es considera perillosa en cas de sobredosi.

En algunes classificacions els tres gèneres estan ubicats en un sol ordre: Gnetales però en d'altres estan distribuïdes en tres ordres.

Gnetum i Welwitschia divergeixen un de l'altre més recentment que no pas Ephedra.[1]

El coneixement de fòssils de les gnetophytes s'ha incrementat des de 1980.[1] Hi ha fòssils des del Permià,[2] en el Triàsic, i el Juràssic hi podrien haver gnetophytes, però no és segur.[3] A l'inici del Cretaci, ja es pot establir que llavors i pol·len pertanyen als gnetophytes.[3]

Els treballs filogenètics han estat conflictius respecte a si les gimnospermes (incloent-hi les gnetophytes) es poden considerar un grup monofilètic o parafilètic que hauria donat lloc a les angiospermes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gnetofití Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Peter R. Crane, Patrick Herendeen and Else Marie Friis. «Fossils and plant phylogeny». American Journal of Botany, vol. 91, 2004, pàg. 1683–1699. DOI: 10.3732/ajb.91.10.1683.
  2. Zi-Qiang Wang. «A New Permian Gnetalean Cone as Fossil Evidence for Supporting Current Molecular Phylogeny». Annals of Botany, vol. 94, 2, 2004, pàg. 281–288. DOI: 10.1093/aob/mch138. PMID: 15229124.
  3. 3,0 3,1 Catarina Rydin, Kaj Raunsgaard Pedersen, Peter R. Crane and Else Marie Friis. «Former Diversity of Ephedra (Gnetales): Evidence from Early Cretaceous Seeds from Portugal and North America». Annals of Botany, vol. 98, 1, 2006, pàg. 123–140. DOI: 10.1093/aob/mcl078. PMID: 16675607.
  • Burleigh, J. G., and S. Mathews. 2004. Phylogenetic signal in nucleotide data from seed plants: implications for resolving the seed plant tree of life. American Journal of Botany 91: 1599-1613 (abstract)
  • Gifford, Ernest M., Adriance S. Foster. 1989. Morphology and Evolution of Vascular Plants. Third edition. WH Freeman and Company, New York.
  • Hilton, Jason, and Richard M. Bateman. 2006. Pteridosperms are the backbone of seed-plant phylogeny. Journal of the Torrey Botanical Society 133: 119-168 (abstract)