Gneu Corneli Escipió Calb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gneu Corneli Escipió Calb - Cnaeus Cornelius Scipio Calvus (llatí) - fou un magistrat romà fill de Lucius Cornelius Scipio i germà de Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC). Gneu Corneli Escipió és conegut sobretot per haver dirigit les tropes en la conquesta romana d'Hispània.

Fou cònsol el 222 aC junt amb Marc Claudi Marcel III i va fer la guerra als ínsubres. Aquestos havien estat, derrotats l'any anterior pels cònsols Publi Furi i Gai Flamini, i van demanar la pau però els nou cònsols van rebutjar els oferiments. Els lígurs van demanar ajut als gesates (gaesatae) de més enllà dels Alps, que van enviar trenta mil homes; tot i així Escipió i Marcel van envair les planes del riu Po i van assetjar la ciutat ínsubre d'Acerrae a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant Clastidium. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium; el cap gal Britomartus o Viridomarus fou mort per Marcel de pròpia mà. Després va tornar a Acerrae que poc després fou conquerida; la següent conquesta fou Mediolanum la ciutat més important de la regió. Els ínsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya (sinó la principal) només Marcel va rebre els honors del triomf.

El 218 aC fou llegat del seu germà Publi Corneli Escipió i fou enviat a Hispània. Gneu va desembarcar a Empúries (218 aC) i es va atreure als caps locals seduïts per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del domini cartaginès i va obtenir una victòria a Cissa sobre el general cartaginès Hannó que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya dels Pirineus a l'Ebre. Àsdrubal va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar l'hivern a Tarraco.

A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc després va arribar el seu germà Publi (estiu) i junts els dos germans van avançar cap a Sagunt on eren els ostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'Abelox, i els ostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.

Durant dos o tres anys Livi esmenta una sèrie de victòries dels germans Escipió, però devien ser de poca importància perquè no van tenir cap efecte o simplement eren exageracions dels historiadors romans; Àsdrubal Barca hauria estat derrotat al passar l'Ebre el 216 aC; el 215 aC Àsdrubal, que havia rebut reforços, va assetjar Illiturgi però fou derrotat pels romans; el 214 aC un exèrcit cartaginès dirigit per Àsdrubal (fill de Giscó) va ser derrotat dues vegades pels romans.

En aquest temps Àsdrubal el germà d'Anníbal, va haver d'anar a l'Àfrica per fer la guerra contra Sifax rei de Numídia, que estava fent la guerra contra Cartago, i els Escipions van aprofitar la seva absència per reforçar el poder romà atraient a noves tribus; el 212 aC van agafar a 20.000 celtibers al seu servei i el 211 aC es consideraven prou forts per creuar l'Ebre i intentar expulsar als cartaginesos; Publi Escipió va atacar a Magó i Àsdrubal fill de Giscó (que tenien el suport del príncep Masinissa i el cap ilerget Indíbil, mentre Gneu atacava a Àsdrubal Barca que ja havia tornat d'Àfrica després de derrotar a Sifax; Publi fou derrotat amb les seves forces i va morir: Magó i Àsdrubal fill de Giscó es van unir a Àsdrubal Barca i es van disposar a atacar a Gneu. Els 20.000 mercenaris celtibers d'aquest van desertar; Gneu fou rodejat i va ser derrotat i mort 29 dies després de la mort del seu germà. Les restes de l'exèrcit romà foren conduïts per Gai Luci Marci Sèptim.