Gneu Domici Calví Màxim II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gneu Domici Calví Màxim (llatí: Cneus Domitius M. F. M. N. Calvinus Maximus) fou un magistrat romà del segle I aC.

Era llegat de Valeri Flavi a l'Àsia el 62 aC i tribú de la plebs el 59 aC quan va donar suport al cònsol Marc Bíbul contra Juli Cèsar (i contra l'altra tribú, Publi Vatini).

El 56 aC fou pretor i va dirigir els judicis de Luci Calpurni Bèstia, i de Marc Celi (acusat d'intentar enverinar a Clodi).

El 54 aC va ser candidat al consolat, i tant ell com el candidat Gai Memmi van utilitzar els suborns per guanyar, el que els va enfrontar amb els cònsols sortints. Els problemes van obligar a demorar l'elecció (amb l'excusa d'uns mals auspicis) i a l'octubre els candidats van ser portats a judici acusats de suborn (ambitus) però se’n van lliurar per la protecció dels pompeians. El interregne va durar nou mesos i Calví mentre es va guanyar el favor de Pompeu al votar a favor de l'absolució de Aule Gabini, i fou finalment elegit cònsol amb Marc Valeri Mesal·la.

La situació es va repetir a l'elecció dels cònsols del següent any (Miló i Hipseu) que finalment tampoc van poder ser elegits. Durant una de les assemblees en les que els cònsols eren elegits, presidides pels cònsols sortints, el poble va tirar pedres i Calví fou ferit.

Després desapareix de la política fins el 49 aC quan es trobà al costat de Juli Cèsar i va dirigir la cavalleria a l'Àfrica. Després de la batalla del Bagrades va advertir a Curió de fugir i li va prometre que no l'empaitaria.

El 48 aC fou enviat amb dos legions a Il·líria i Macedònia però no hi va haver cap combat important. Expulsat de Macedònia per Faust va entrar a Tessàlia on va derrotar a Metel Escipió i va ocupar algunes places fortes. Quan Cèsar va arribar a Dyrrhachium i va voler reunir les seves forces a les de Calví, aquest era al nord de Macedònia i estava a punt de caure en mans de Pompeu, però va aconseguir reunir-se amb Cèsar baixant fins a la frontera de Tessàlia. Va participar a la batalla de Farsàlia on va dirigir el centre i es va enfrontar a Metel Escipió.

Després li fou confiat per Cèsar el govern de la província d’Àsia i dependències mentre Cèsar anava a Egipte. Es va enfrontar llavors a Farnaces II, el fill de Mitridates VI Eupator del Pont i fou derrotat a Nicòpolis poden escapar només amb una petita part del seu exèrcit. Cèsar va venir des de Egipte i va derrotar a Farnaces a Zela, i Calví fou enviat a empaitar als derrotats que van haver de rendir Sinope, però després es va acordar la pau. Cèsar volia tornar a Itàlia i va deixar a Calví encarregat dels afers d'Àsia (47 aC).

A l'any següent ja era a l'Àfrica i va assetjar a Considi a Thisdra.

El 45 aC era a Roma quan es va fer el judici del rei gàlata Deiotarus I. Cèsar va nomenar a Calví el seu magister equitum per l'any 44 aC, però aquell fou assassinat abans que Calví prengués possessió del càrrec.

Més tard a la guerra entre Octavi August i Marc Antoni contra els republicans, Calví va rebre ordres del primer de enviar reforços des de Brundusium cap a Il·líria i al creuar la mar Jònica fou atacat per Luci Estaci Murc i Gneu Domici Aenobarb i la seva flota destruïda i només algunes naus van poder tornar a Brundusium, entre elles la de Calví.

El 40 aC fou elegit cònsol per segona vegada però abans d'acabar el mandat tant ell com el seu col·lega van haver de dimitir.

El 39 aC era a la Hispània Citerior lluitant contra els revoltats ceretans, als que va derrotar; després degué combatre altres rebel·lions doncs va romandre a Hispània i els Fasti li assignen victòries el 36 aC quan va tornar a Roma i va celebrar el triomf.