Gneu Manli Vulsó (cònsol 189 aC)
Gneu Manli Vulsó (Cnaeus Manlius CN. F. L. N. Vulso) fou un magistrat romà.
El 197 aC fou edil curul i després pretor amb Sicília com a província (195 aC). El 193 aC fou un dels triumvirs designats per fundar una colònia llatina al territoris de Thuris (Thurii); en aquest any fou candidat al consolat, però no fou elegit.[1]
El 189 aC fou cònsol amb Marc Fulvi Nobílior I. Fou enviat a Àsia per arranjar la pau amb Antíoc III el Gran, que ja havia estat acordada per Escipió Asiàtic; va arribar a Efes la primavera del 189 aC i per obtenir gloria i botí va decidir atacar als gàlates de l'Àsia Menor sense tenir per això instruccions del senat; va fer la guerra amb èxit i va derrotar els tres caps tribals que governaven als gàlates (tolistobois, tectòsages i trocmis) que es van haver de sotmetre incondicionalment al poder romà.
Acabada la campanya al mig de la tardor va portar les seves tropes als quarters de hivern; en la guerra va recollir part de les gran riqueses que els gàlates havien acumulat en les seves campanyes de saqueig.
Va restar a Àsia com a procònsol el següent any 188 aC quan va concloure formalment el tractat amb Antíoc i va arranjar els afers d'Àsia. A l'estiu va tornar a Europa a través de Tràcia (on el seu exèrcit fou atacat pels tracis i va perdre una part del botí capturat als gàlates), el Regne de Macedònia i l'Epir i va passar el hivern a Apol·lònia d'Il·líria. Va arribar a Roma el 187 aC i va demanar els honors del triomf, i encara que la majoria dels deu comissionats encarregats junt amb ell d'arranjar la pau, s'hi oposava, al final li fou concedit. Els seus soldats van introduir a Roma els luxes d'Orient el que va tenir un efecte negatiu a la societat romana.
El 184 aC fou candidat a censor, però no fou elegit.
