Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGneu Servili Cepió
Nom original(la) Cn. Servilius Cn.f.Cn.n. Caepio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 237 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort174 aC Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPesta Modifica el valor a Wikidata
Edil romà
207 aC – 207 aC
Cònsol romà
203 aC – 203 aC
Juntament amb: Gai Servili Gemin
Senador romà
Pontífex
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaServilii Caepiones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGneu Servili Cepió Modifica el valor a Wikidata
ParesGneu Servili Cepió Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gneu Servili Cepió (en llatí: Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) era fill, o més probablement net del cònsol del 253 aC Gneu Servili Cepió. Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Cepió.

Va ser pontífex al lloc de Gai Papiri Masó el 213 aC. Edil curul el 207 aC (va celebrar tres vegades els ludi Romani), pretor el 205 aC i cònsol el 203 aC. En el seu consolat va rebre la província de Bruttium i va ser el darrer general que va combatre a Anníbal a Itàlia, a la rodalia de Crotona. Quan Anníbal va abandonar Itàlia, Cepió va passar a Sicília amb la intenció de creuar a Àfrica, però el senat, que tenia por que Cepió no obeís les seves ordres, el va cridar a Itàlia i va nomenar un dictador, Publi Sulpici Galba.

L'any 192 aC va ser enviat com a llegat a Grècia per encoratjar als aliats romans a fer la guerra que es preparava contra Antíoc III el gran. Va morir de pesta el 174 aC.[1][2]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.  [1]
  2. Liv. xxv. 2, xxviii. 10, 38, 46, xxix. 38, XXX, 1, 19, 24, xxxv. 23, xli. 26.