Gneu Servili Gemí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gneu Servili Gemine (Cnaeus Servilius P. F. Q. N. Geminus) fou un magistrat romà que fou cònsol el 217 aC junt amb Gai Flamini. Va iniciar el seu càrrec als idus de març i va rebre Gàl·lia com a província.

Després va entregar el seu exèrcit al dictador Quint Fabi Màxim Berrugós i mentre el seu col·lega lliurava la desafortunada batalla del llac Trasimè, Servili Gemine va salpar amb una flota de 120 vaixells cap a les costes de Sardenya i Còrsega, de les quals va expulsar als cartaginesos, i va rebre hostatges dels caps locals. Llavors es va dirigir a Àfrica i pel camí va assolar l'illa de Mennix (Gerba) però no va atacar Cercina (Qerqenna) perquè va rebre un tribut de deu talents dels seus habitants.

Va desembarcar a Àfrica i es va dedicar al saqueig, que evitava si se li pagava una quantitat, però es va tornar descuidat i un dia fou sorprès i posat en fuita perdent un miler d'homes, encara que va poder fugir amb la resta cap a Sicília. El comandament es va traspassar a Publi Sura que va rebre l'ordre de marxar a Roma. Servili Gemine va avançar per tot Sicília a cavall i després, cridat pel dictador Quint Fabi Màxim va creuar l'estret per anar a trobar-lo. A la tardor va agafar el comandament de l'exèrcit de Minuci i amb el seu col·lega Marc Atili Règul va fer la guerra a Anníbal evitant sempre una batalla decisiva.

El seu imperium fou prorrogat per l'any 216 aC i abans de la batalla de Cannes fou l'únic junt amb el cònsol Luci Emili Paul·le que es va pronunciar per no lliurar la batalla, la qual finalment es va produir i en la qual Servili Gemine va morir.