Gobionotothen gibberifrons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGobionotothen gibberifrons Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaNototheniidae
GènereGobionotothen
EspècieGobionotothen gibberifrons Modifica el valor a Wikidata
(Lönnberg, 1905)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Notothenia gibberifrons (Lönnberg, 1905)
  • Notothenia vaillanti (Regan, 1913)[4]

Gobionotothen gibberifrons és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 55 cm de llargària màxima (normalment, en fa 40).
  • La part superior del cap i de la resta del cos presenta taques distribuïdes de forma irregular.
  • Els exemplars juvenils tenen franges transversals i irregulars.
  • 6-8 espines i 31-34 radis tous a l'aleta dorsal i 31-34 radis tous a l'anal.[6][7][8][9]

Alimentació[modifica]

Menja eufausiacis (un 5,20% de la seua dieta), amfípodes (5,80%), tunicats i esponges de mar (8,20%), gastròpodes (15,70%), isòpodes (1,70%), equiürs (5,90%), poliquets (52,60%) i gambes (4,90%).[10]

Depredadors[modifica]

És depredat per l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella);[11] a les illes Shetland del Sud per Notothenia rossii i el corb marí imperial (Phalacrocorax atriceps)[12] i, a l'Antàrtida, per Chaenocephalus aceratus i Pseudochaenichthys georgianus.[13]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua marina, demersal i de clima polar (53°S-67°S, 75°W-75°E) que viu entre 6 i 429 m de fondària.[6][14]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'oceà Antàrtic (la dorsal del Scotia i les illes Heard) i l'Atlàntic sud (a prop del sud de les illes Shetland del Sud, Òrcades del Sud i Sandwich del Sud i, també, a prop de l'illa de Geòrgia del Sud.[15][16][17][6][18][19][20][21][22][23]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Balushkin, A. V., 1976. A short revision of notothenids (Notothenia Richardson and related species) from the family Nototheniidae. Pp. 118-134. A: Skarlato, O. A. (ed.). Zoogeography and systematics of fish. Akad. Nauk USSR, Zool. Inst., Leningrad. Revision Notothenids: 1-195.
  2. ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  3. ↑ Lönnberg, E., 1905. The fishes of the Swedish South Polar Expedition. Wissenschaftliche Ergebnisse der Schwedischen Südpolar-Expedition, 1901-1903 v. 5 (núm. 6): 1-72, Pls. 1-5.
  4. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  8. ↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
  9. ↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  10. ↑ FishBase (anglès)
  11. ↑ North, A.W., 1996. Fish in the diet of Antarctic fur seals (Arctocephalus gazella) at South Georgia during winter and spring. Antarc. Sci. 8(2):155-160.
  12. ↑ Barrera-Oro, E.R. i R.J. Casaux, 1996. Fish as diet of the blue-eyed shag, Phalacrocorax atriceps bransfieldensis at Half-Moon Island, South Shetland Islands. Cybium 20(1):37-45.
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ Miller, R.G., 1993.
  15. ↑ Permitin, Y.Y. i M.I. Tarverdiyeva, 1972. The food of some antarctic fish in the South Georgia area. J. Ichthyol. (Engl. Transl. Vopr. Ikhtiol.) 12:(1):104-114.
  16. ↑ Mc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654.
  17. ↑ Kompowski, A., 1983. Studies on growth rate of yellow notothenia, Notothenia gibberifrons (Lönnberg, 1905) off South Georgia. Acta Ichthyol. Pisc. 13(2):3-22.
  18. ↑ Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.
  19. ↑ Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.
  20. ↑ Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.
  21. ↑ Kozlov, A.N., I.A. Pinskaya, S.G. Podrazhanskaya i M.I. Tarverdieva, 1988. Feeding of glassfishes in different region of the Atlantic Sector of Antarctica. J. Ichthyol. 28(6):137-145.
  22. ↑ Permitin, Y.Ye i Z.S. Sil'yanova, 1971. New data on the reproductive biology and fecundity of fishes of the genus Notothenia Rich. in the Scotia Sea (Antarctica). Vopr. Iktiol. 11(5):693-705.
  23. ↑ Tarverdiyeva, M.I. i I.A. Pinskaya, 1980. The feeding of fishes of the families Nototheniidae and Chaenichthyidae on the shelves of the Antatrctic Peninsula and the South Shetlands. J. Ichthyol. 20(4):50-59.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Chekunova, V.I. i A.G. Naumov, 1982. Energy metabolism of Notothenia gibberifrons off South Georgia. Proc. And Transactions of the All-Union Research Institute Marine Fisheries and Oceanography. Ministry of Fisheries of the USSR, p. 76.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Kock, K.-H., G. Duhamel i J.-C. Hureau, 1985. Biology and status of exploited Antarctic fish stocks: a review. Biomass Sci. 6(8):143 p.
  • Kunzmann, A., 1986. Kiemenmorphometrie von zwei antarktischen fischarten Pleurogramma antarcticum and Notothenia gibberifrons. Ph.D. thesis, Kiel Univ., 84 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ozouf-Costaz, C., J.-C. Hureau i M. Beaunier, 1991. Chromosome studies on fish of the suborder Notothenioidei collected in the Weddell Sea during EPOS 3 cruise. Cybium 15(4):271-289.
  • Phan, V.N., V. Gomes i H. Suzuki, 1986. Estudos Citogeneticos de Peixes Antarcticos I. Cariotipos de Notothenia gibberifrons (Lönnberg, 1905), Trematomus bernachii (Boulenger, 1902) e Trematomus hansoni (Boulenger, 1902), Perciformes, Nototheniidae. An Acad. Brasil. Ciênc. (Suppl.) 58:23-27.
  • Phan, V.N., V. Gomes, H. Suzuki i M.J.A.C.R. Passos, 1987. Karyotypes of two Antarctic fishes, Notothenia gibberifrons, and Notothenia coriiceps neglecta. Jap. J. Ichthyol. 33(4):384-387.
  • Prirodina, V.P., 1994. Review of karyotypic and taxonomic diversity in the suborder Notothenioidei (Perciformes). J. Ichthyol. 34(6):1-13.
  • Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gobionotothen_gibberifrons&oldid=32888725»