Godella
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Horta Nord | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Nord Paterna |
||
| Gentilici | Godellenc, godellenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 8,30 km² | ||
| Altitud | 30 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
13.217 hab. 1.592,41 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 31′ 12″ N, 0° 24′ 41″ O / 39.52000,-0.41139Coord.: 39° 31′ 12″ N, 0° 24′ 41″ O / 39.52000,-0.41139 | ||
| Distàncies | 5 km de València | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 8 PP, 6 PSPV, 3 Compromís Eva Sanchis i Bargues (Compromís) |
||
| Codi postal | 46110 |
||
| Festes majors | Sant Bertomeu i Sant Sebastià A les darreries de l'agost |
||
| Agermanament |  Noisy Le Roi (França) |
||
Godella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
Situat en l'Horta de València, al nord-oest de la capital. El terreny participa de la plana de l'Horta i dels pujols calcaris que s'eleven cap a l'interior, fins a arribar a una altura superior als 120 m en Les Colònies i Camarena, en l'extrem nord-oest del terme. El relleu accidentat ve constituït per l'últim esglaó del suau anticlinal calcari que separa les conques del riu Túria i del barranc del Carraixet.
La part baixa de l'horta està formada per sediments quaternaris. El barranc dels Frares és l'accident de major importància.
Campolivar[modifica]
Campolivar és un barri residencial d'aquest municipi, considerat de luxe, situat al nord-oest del casc urbà de Godella, prop de la carretera de València a Bétera. Ocupa els històrics terrenys dels barons de Campolivar, on es troba la seua residència d'estiu. L'ocupen un gran nombre de xalets. En 2002 tenia 2.517 habitants.
Límits[modifica]
El terme municipal de Godella limita amb les següents localitats: Bétera, Burjassot, Paterna, Rocafort i València, totes elles de la província de València.
Accés[modifica]
S'accedeix a Godella per la carretera CV-310 que enllaça l'eixida 494 de l'Autovia de la Mediterrània A-7 amb l'eixida 5 de l'Autovia del Túria CV-35, així com d'altres carreteres secundàries des dels municipis propers. També es pot fer via transport públic mitjançant les estacions de Godella i Burjassot-Godella de la Línia 1 de Metro de València que comuniquen el municipi amb el centre de la ciutat de València i altres pobles dels voltants (Montcada, Rocafort, Bétera, Burjassot i Alfara del Patriarca, i des de la de Santa Gemma de la Línia 4 de Metro de València, que el comunica amb el Parc Científic de la Universitat de València, el Campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València, i la seu de Ràdio Televisió Valenciana.
Història[modifica]
Dels primers temps de l'Edat dels Metalls (eneolític) procedeixen les restes més antigues trobades fins a ara al terme de Godella. Procedeixen de la Covatella i formen un nivell inferior, possiblement d'un soterrament col·lectiu, sobre el qual es troba altre estrat de l'època romana. Els restants vestigis arqueològics són tots ells d'època romana.
En temps de la Reconquesta per part de la Corona d'Aragó era una alqueria àrab, de les dues que apareixen amb el nom de Godayla al Llibre del Repartiment. El rei Jaume I la va donar a l'aragonès Pedro Maza en 1238, però també va donar terres pertanyents a aquesta alqueria a Sancho Pérez de Novailes, a Pascual Castellet i a Pedro Azlor. Va passar després a ser propietat de Sancho Tena, i a principis del segle XVI, a Bartolomé Almenar. Posteriorment va quedar a mans de la família Juliá Muñoz, i finalment als barons de Santa Bàrbara.
La historiografia tradicional afirma que l'expulsió dels moriscs, en 1609, va deixar gairebé sense habitants a Godella, però va ser repoblada abans que altres llocs, donada la seva proximitat a la ciutat de València. Però Godella no va quedar despoblada després de l'expulsió dels moriscos, atès que era un poble de "cristians vells", és a dir, sense moriscos, com ho relaten les relacions de l'època (Relación de las casas de christianos viejos y nuevos...(1609). Tampoc als documents del segle XVI o anteriors s'esmenta cap habitant morisc. Si Godella perd població a l'inici del segle XVI és, tal i com s'afirma, per exemple, als Querns de Godella n. 1, perquè el senyor del lloc, Cristòfol Munyoz, se'n dugué vassalls de Godella als pobles d'Aioder i Fuentes, que sí que havien quedat despoblats després de l'expulsió dels moriscos (carta pobla d'Aioder i Fuentes de 1614. ARV. Real Justícia L.807, pp 591-612.
Com a curiositat, la primera pel·lícula amb argument del cinema espanyol, anomenada El ciego de la aldea, datada el 1906 i dirigida per Ángel García Cardona, fou rodada a Godella. El film fou recuperat per la Filmoteca de Catalunya.
Administració[modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Eugenio Catalá Barrachina | CIDI |
| 1983 - 1987 | Eugenio Catalá Barrachina | CIDI |
| 1987 - 1991 | Eugenio Catalá Barrachina | PSPV |
| 1991 - 1995 | Enrique Bargues | PSPV |
| 1995 - 1999 | María José Serra | PP |
| 1999 - 2003 | Enrique Bargues | PSPV |
| 2003 - 2007 | María Rosa Roca Castelló | PP |
| 2007 - 2011 | Salvador Soler Chulià | PSPV |
| Des del 2011 | Salvador Soler Chulià Eva Sanchis i Bargues |
PSPV Compromís |
Demografia[modifica]
La principal característica de Godella són les diverses urbanitzacions existents en el seu terme municipal que han fet que es produïsca una forta corrent d'immigració de classe mitjana-alta des d'altres municipis de la comarca. Compta amb una població de 12.911 habitants en 2006.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.200 | 2.697 | 2.861 | 3.345 | 4.574 | 4.702 | 5.117 | 5.702 | 7.804 | 9.621 | 11.222 | 12.581 | 12.911 |
Economia[modifica]
La principal activitat econòmica del poble és l'agricultura. La terra cultivada representa aproximadament el 58% del total. També hi ha activitat industrial (indústria del calcer, del tèxtil, la manufactura d'artesanies i del moble, així com la producció de focs artificials). Durant la dècada de 1970 potencià el sector terciari.[2]
Monuments[modifica]
Monuments religiosos[modifica]
- Eglésia Parroquial de San Bertomeu Apòstol.D'estil renaixentista, amb una sola nau i creuer. Va ser inaugurada en 1754. En 1954 se li va incorporar, com a capella de la comunió, la primitiva església d'estil ogival, amb arcs de pedra i artesanat mudèjar, del segle XIV, de gran riquesa ornamental. En el seu interior es troba una escultura del Crist de la Pau, obra d'Ignasi Pinazo Martínez.
- Església Parroquial del Salvador. Edificada en 1730 sobre les restes d'un antic ermitori. En els seus voltants s'estén el Viacrucis, amb els seus casetons, jardins i escalinates.
Monuments civils[modifica]
- Casa-palau de Serdanyola. Es conserva una esvelta torreta del segle XVIII adquirida per l'ajuntament.
Són dignes d'esment la casa-estudi del pintor Pinazo Camarlench, avui convertida en Museu, així com un monument erigit al mateix pintor en 1921. També un altre monument al tenor i pintor Lambert Alonso, de 1930.
Festes[modifica]
- Festes Majors. Celebra les seves festes en honor a Sant Bertomeu el 24 d'agost. També festeja al seu patró Sant Sebastià, Sant Antoni, Mare de Déu dels Desemparats, El Salvador, Verge del Rosari i a la Verge de l'Assumpció. Durant aquestes festes, i des de l'any 1977 es porten a terme també les festes de moros i cristians. En la setmana posterior se celebra la festa del Crist de La Pau, obra d'Ignacio Pinazo Martínez.
Cultura[modifica]
El poble té diverses associacions culturals, esportives, d'activisme polític, etc. Al seu territori hi són l'Associació Ferroviària de Godella, l'Asociación Valenciana de Bonsai, la Sociedad Protectora de Animales de Godella, etc.
Poblacions agermanades[modifica]
- Noisy-le-Roi (França) des d'agost de 2006
Fills il·lustres[modifica]
- Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 1941) fou un metge, científic i polític rector de la Universitat de València i afusellat pel règim franquista.
- Ignasi Pinazo i Camarlench (València, 1849— Godella, 1916) va ser un pintor impressionista.
- Lambert Alonso i Torres (Godella, 1863 - 1929) va ser un tenor i pintor.
Articles relacionats[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Godella». L'Horta. València poble a poble. [Consulta: 18∕9∕2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Godella |
- Plana web de l'Ajuntament de Godella
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Querns nº 1 (Taller d'Història Local de Godella).
|
|||||
