Godspell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
P treble clef.svg
P culture.svg
Godspell

Fitxa tècnica
Música Stephen Schwartz
Lletra Stephen Schwartz
Llibret John-Michael Tebelak
Basada en L'Evangeli segons Mateu

Estrena 17 de maig de 1971

Nova York

Idioma original Anglès
Produccions destacables


Godspell és un musical de Stephen Schwartz i John-Michael Tebelak. S'estrenà a l'off Broadway el 17 de maig de 1971, i ha estat representat arreu del món en multitud d'ocasions des de llavors. S'han publicat diversos enregistraments durant els anys, i una de les seves cançons, Day by Day, de l'enregistrament del repartiment original, arribà al número 13 de la llista de la revista Billboard a l'estiu de 1972.

L'estructura del musical és una sèrie de paràboles, extretes de l'Evangeli segons Mateu (tot i que una bona part del material, com les paràboles del fill pròdig o de l'home ric i Llàtzer provenen exclusivament de l'Evangeli segons Lluc). Estan unides a diverses peces de música moderna, amb lletres originàries d'himnes tradicionals, amb la Passió de Crist tractada breument al final de la funció. Godspell començà com un projecte universitari interpretat pels estudiants de Carnegie Mellon University, movent-se cap a La Mama a Greenwich Village. Llavors, va tornar a ser enregistrat, sent un èxit de llarga duració als escenaris, tot i que la majoria de la gent el coneix per la pel·lícula que se'n realitzà o ha vist alguna producció d'institut.

El musical s'estrenà un any després d'un altre musical de temàtica religiosa de gran èxit, Jesus Christ Superstar.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

El show s'originà al desembre de 1970 quan John Michael Tebelak preparava la seva tesi de final de carrera a la universitat de Carnegie Mellon de Pittsburg, Pennsylvania, centrada en l'Evangeli segons sant Mateu. Tebelak havia estudiat mitologia grega i romana, però quedà bocabadat per l'alegria que va descobrir a l'evangeli, la qual tractà d'abocar en un treball que dirigí per a l'escena, on reuní diversos texts de la Bíblia, himnes litúrgics episcopalians i encarregà la música a diversos membres del repartiment, alumnes del departament de música de la universitat.[1] Tebelak dirigí el show, amb un repartiment format majoritàriament per estudiants, durant dues setmanes.

Al febrer de 1971 s'estrenà al Cafe la Mama de Nova York, un teatre experimental. Allà va cridar l'atenció dels productors Edgar Lansbury (germà d'Angela Lansbury) i Joseph Beruh, que van voler-la portar al Off-Broadway.[2]

Els productors contactaren amb Stephen Schwartz, un altre alumne de la mateixa universitat, perquè escrigués noves cançons. Les cançons de Scwartz incloïen una variada gamma d'estils musicals, que anaven des del pop, al folk, el gospel o el vaudeville. Una de les cançons "By My Syde" va mantenir-se de la partitura original; i com succeïa a la partitura original, la majoria de les lletres no escrites per Schwartz provenien d'himnes episcopals.

Godspell es traslladà del al Cherry Lane Theatre i al Promenade Theatre, més gran, el 10 d'agost de 1971, on va convertir-se en un dels musicals de l'off-Broadway de més llarga estada, abans de saltar a Broadway al juny de 1976, on va estar-s'hi fins al setembre de 1977 amb 527 funcions, que feien més de 2.700 des de la seva estrena a l'off-Broadway.[1]

Estrenada en ple apogeu del moviment hippie, semblava que la figura de Jesucrist no interessaria a la joventut, convertint-se contra tot pronòstic en un gran èxit popular i coincidint als escenaris amb Jesus Christ Superstar, que es diferenciava de Godspell per oferir una visió molt més seriosa i dramàtica de la història.[1]

El musical va fer-se tremendament popular, representant-se sovint en col·legis religiosos, existint una versió infantil d'un únic acte on s'omet tota la part de la Passió i mort de Jesús.[1]

Produccions[modifica | modifica el codi]

Carnegie Mellon (1970)[modifica | modifica el codi]

El primer repartiment de Godspell va ser al Carnegie Mellon, interpretada per Andrew Rohrer, Mary Mazziotti, Martha Jacobs, Robin Lamont, Robert Miller, Sonia Manzano, Stanley King, Randy Danson, James Stevens, David Haskell.[3]

LaMama i Off-Broadway (1971)[modifica | modifica el codi]

Godspell va ser presentat per primera vegada al Cafe LaMama com una obra no musical. Schwartz va afegir noves cançons[4] i s'estrenà com a musical al Cherry Lane Theatre el 17 de maig de 1971, passant al Promenade Theatre 3 mesos després,[5] tancant el 13 de juny de 1976 després de 2.124 funcions. Dirigida pel propi Tebelak, el repartiment original incloïa a Lamar Alford, Peggy Gordon, David Haskell, Joanne Jonas, Robin Lamont, Sonia Manzano, Gilmer McCormick, Jeffrey Mylett, Stephen Nathan i Herb Simon.[6]

Londres (1971)[modifica | modifica el codi]

El 17 novembre de 1971 va estrenar-se al Roundhouse Theatre del West Wend, amb un repartiment format per David Essex, Neil Fitzwilliam, Johanna Cassidy, Jeremy Irons, Verity-Anne Meldrum, Deryk Parkin, Tom Saffery, Gay Soper i Marti Webb.[1] El 26 de gener de 1972 passà al Wyndhams Theatre.[7]

Toronto (1972)[modifica | modifica el codi]

La producció de Toronto, estrenada al Royal Alexandra Theatre el 1972 va ser un gran èxit davant l'expectativa de només unes poques setmanes de funcions. Després d'una rebuda entusiasta del públic, l'espectacle passà al Bayview Playhouse de Leaside després la girà que realitzà, estant-se fins a l'agost de 1973, establint una estada rècord de 488 funcions, rècord superat per la producció de Toronto de Cats

Entre els intèrprets de Toronto estaven Victor Garber (qui després interpretaria el paper de Jesús a la pel·lícula), Eugene Levy, Andrea Martin, Gilda Radner, Dave Thomas i Martin Short, així com el director musical del show, Paul Shaffer.

Espanya (1974)[modifica | modifica el codi]

El 1974 va estrenar-se a Espanya, en una versió dirigida per José Luis Martín Descalzo, adaptada per José María Pemán, protagonitzada per Nicolás Dueñas i Juan Ribó, en un repartiment en el que també participaven Mara Goyanes i Pep Muné. Va editar-se un vinil amb les cançons cantades pel repartiment original, el qual mai no ha estat reeditat.[1]

Broadway (1976)[modifica | modifica el codi]

La primera producció de Broadway va estrenar-se el 22 de juny de 1976 al Broadhurst Theatre. Va ser dirigida per John Michael Tebelak, i el director musical va ser Steve Reinhardt. El repartiment original estava format per Lamar Alford, Laurie Faso, Lois Foraker, Robin Lamont, Elizabeth Lathram, Bobby Lee, Tom Rolfing, Don Scardino, Marley Sims i Valerie Williams. Entre les substitucions estaven Kerin Blair, Bob Garrett, Michael Hoit, and Kitty Ray.[8]

El musical passà al Plymouth Theatre i, finalment al Ambassador Theatre, on tancà el 4 de setembre de 1977 després de 5 prèvies i 527 funcions.

Broadway (2011)[modifica | modifica el codi]

El primer revival a Broadway començà les funcions el 13 d'octubre del 2011 al Circle in the Square Theatre, estrenant-se oficialment el 7 de novembre, amb crítiques bones des de publicacions com USA Today, el New York Magazine i el The Wall Street Journal. Protagonitzada per Corbin Bleu Reivers i Anna Maria Perez de Tagle i Hunter Parrish, va ser dirigida per Daniel Goldstein.[9]

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

I Acte

El show comença amb la Veu de Déu declarant la seva supremacia: El meu nom és Coneixement Déu i Rei. Estic en majestat, sense inici ni final. La companyia entra i pren el paper de diversos filòsofs de tots els temps: Sòcrates, Tomàs d'Aquino, Leonardo da Vinci, Edward Gibbon, Jean-Paul Sartre, Martí Luter, Friedrich Nietzsche i Buckminster Fuller (al revival Gibbon, Luther, Nietzsche i Fuller són substituïts per Galileo Galilei, Jonathan Edwards, Marianne Williamson i L. Ron Hubbard). Canten fragments de les seves respectives filosofies, primer com a solos i després en una cacofonia.

Com a resposta, Joan el Baptista toca 3 notes al seu shofar, per tal de cridar la comunitat a l'ordre. Els convida a preparar el camí al Senyor ("Prepare Ye (The Way of the Lord)") i bateja la companyia. Jesús arriba, també per ser batejat. Joan li respon que hauria de ser Jesús qui el bategés a ell; però Jesús li replica que la seva funció no és batejar, sinó que és salvar la gent ("Save the People")

En la seva primera paràbola, Jesús explica a la companyia que no ha vingut "a abolir la llei i els profetes, sinó que a completar-los. Explica que aquells que segueixin la llei de Déu guanyaran el lloc més alt del Regne de Déu; i els explica la història de la vídua i el jutge: Déu és un jutge just que farà justícia a aquells que se la demanin. La companyia comença a entendre Jesús i les seves ensenyances, i representen la història del Fariseu i el recaptador d'impostos que resen al temple: aquell que s'humilií serà exaltat!. Mentre que Jesús ensenya la llei sobre l'ofrena a l'altar, la companyia s'ofereix ella mateixa: han après que per apropar-se a l'altar de Déu han de ser purs de cos i ànima.

Llavors, representen la història d'un senyor i un criat que tenia un deute amb ell. El criat demana a l'amo pietat per tornar-li el deute, i l'amo l'absolt. Llavors, el criat va cap a un altre criat que "només li devia uns pocs dòlars", i l'exigeix que els torni. L'amo, en sentir-ho, condemna el criat a la presó; i Jesús els explica el significat: perdona els teus germans des del cor ("Day by Day"). Finalment, els ensenya que si una part teva ofèn Déu, és millor perdre-la que no acabar sencer a l'infern.

Cançons[modifica | modifica el codi]

Primer Acte
  • Opening ‡
  • Prologue:Towers of Babble ‡
  • Prepare ye The Way of the Lord
  • Save the People
  • Day By Day
  • Learn Your Lessons Well
  • O Bless the Lord
  • All for the Best
  • All Good Gifts
  • Light of the World
Segon Acte
  • Learn Your Lessons Well (Reprise) ‡
  • Turn Back, O Man
  • Alas for You
  • By My Side
  • Beautiful City †
  • We Beseech Thee
  • On The Willows
  • Finale
  • Day By Day (Reprise)

‡ A vegades, aquestes cançons s'han omès.

† Veure notes sobre "Beautiful City"

La pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Article principal: Godspell (pel·lícula)

El 1973 va estrenar-se l'adaptació cinematogràfica del musical, situada a la Nova York moderna, emprant emplaçaments famosos com el Pont de Brooklyn, Central Park, Times Square o e World Trade Center. Estava protagonitzada per Victor Garber com Jesús i David Haskell com Joan el Baptista/Judes, i amb Lynne Thigpen a la seva primera aparició cinematogràfica. John-Michael Tebelak va co-escriure el guió i serví com a consultor creatiu. En ocasió de la pel·lícula va escriure's la cançó Beautiful City, mentre que les cançons "Prologue/Tower Of Babel", "Learn Your Lessons Well" i "We Beseech Thee" van ser abandonades.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Godspell a www.love4musicals.com
  2. An Interview with Stephen Schwartz 1998
  3. "History" musicalschwartz.com
  4. Green, Stanley and Green, Kay."'Godspell'" Broadway Musicals, Show By Show (1996), Hal Leonard Corporation, ISBN 0793577500, p. 233
  5. Green, Stanley. "Chapter Thirty, Sherman Edwards, Gretchen Cryer, et al", The World of Musical Comedy (1984), Da Capo Press, ISBN 0306802074, p. 361
  6. "'Godspell', 1971-1976" Internet Off-Broadway Database, accessed October 2, 2011
  7. "'Godspell'" thebeautifulchanges.co.uk
  8. "'Godspell' Broadway listing", 1976-1977" Internet Broadway Database, accessed October 2, 2011
  9. The People of Godspell