Gofraid ua Ímair

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gofraid (o Gothfrith) (irlandès antic: Gofraid ua Ímair,[1] nòrdic antic: Góröðr) (mort el 934) va ser un cabdill nòrdic-gaèlic, monarca víking del regne de Dublín i, durant un breu temps, també rei de Northumbria.

Gofraid era un dels néts d'Ímar, la dinastia nòrdica coneguda com a Uí Ímair, que junt amb els seus parents Sitric Cáech i Ragnall ua Ímair, seria molt influent i activa a Irlanda i nord de Britània.[2]

La primera referència sobre Gofraid sorgeix el 918, quan acompanya Ragnall a la seva expedició a Northumbria i participa en la batalla de Corbridge contra Constantí II d'Escòcia i Ealdred I de Bernícia. No va ser una batalla decisiva, però va permetre a Ragnall prendre el poder de Jòrvik (York).[3][4][5] Sitric s'establiria com a governant de Dublín a la fi de 917, derrotant i matant el gran rei d'Irlanda Niall Glúndub el 14 de setembre de 919. Sitric es va unir a Ragnall i Gofraid a Northumbria el 920, i va succeir a Ragnall el 921. Gofraid va tornar a Irlanda i va governar Dublín.[6][7]

El 10 de novembre de 921, l'exèrcit de Gofraid arriba fins a Armagh, centre de culte de sant Patrici i un dels llocs sants de l'església d'Irlanda. Els Annals d'Ulster citen:

« Les cases d'oració amb el seu complement per als malalts es van salvar de la destrucció, i també el monestir, llevat d'alguns habitatges que van ser cremades per descuit.[8] »

Els historiadors Ó Cróinín i Woolf contrasten aquest fet amb els inicis de la conquesta víking d'Irlanda.[9][7] Les incursions al nord de Gofraid van tenir un cert èxit al seu inici, però va acabar en una derrota per l'exèrcit liderat per Muirchertach mac Néill. Una expedició al regne de Limerick el 924 va poder tenir resultats mixtos, mentre els Annals d'Ulster afirmen que va acabar en desastre, els Annals d'Inisfallen esmenten que Gofraid «va prendre els ostatges del sud d'Irlanda»".[10][11]

El fill de Gofraid, Alpdann (nòrdic antic: Halfdan) va morir en batalla l'any 927 a Linn Duachaill (avui Annagassan), Comtat de Louth per Muirchertach i els supervivents del seu exèrcit van assetjar els víkings fins que Gofraid va portar reforços des de Dublín a rescatar-li. Sitric Cáech va morir el mateix any, i els Annals d'Ulster afirmen que Gothfrith va abandonar el regne de Dublín amb una flota. Sembla que va ser escollit com a rei de Jòrvik per succeir a Sihtric, però als sis mesos ja estava de tornada a Dublín, després d'haver estat expulsats pel rei de Northumbria Etelstan.[12][13][5][14]

Al seu retorn, Gofraid va continuar devastant Irlanda, amb incursions a Osraige i Leinster el 930 i els pillatges a Derc Ferna, (avui comtat de Kilkenny).[15]

Gofraid va morir el 934, els Annals d'Ulster el descriuen com «el rei més cruel dels homes del nord».[16] Li va succeir el seu fill Olaf Guthfrithson (mort el 941), i un altre fill també governaria el regne de Dublín, Blácaire mac Gofrith.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Potser també Gofraid Ua Ímair, ja que representa més un cognom que un nom de l'avi de Gothfrith; Ó Cróinín, Early Medieval Ireland, p. 256, ressalta per damunt de tot els néts d'Ímar: "curiosament, els pares no s'esmenten a cap font <...> suggerint que el nom s'havia convertit en un cognom".
  2. Downham, 2007, p. 108.
  3. Hart, 2004, p. any 927.
  4. Higham, 1993, p. 185-187.
  5. 5,0 5,1 Keynes, 2004, p. 505.
  6. Ó Cróinín, 19958, p. 258.
  7. 7,0 7,1 Woolf, 2007, p. 148.
  8. Annals d'Ulster any 921
  9. Ó Cróinín, 1995, p. 259.
  10. Annals d'Ulster, any 924
  11. Annals d'Inisfallen, any 924
  12. Annals d'Ulster, s.a. 927
  13. Higham, 1993, p. 189-190.
  14. Woolf, 2007, p. 151.
  15. Annals d'Ulster any 930
  16. Annals d'Ulster, any 934.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A.D. 1014 (en anglès). Edinburgh: Dunedin, 2007. ISBN 1-903765-89-0. 
  • Hart, Cyril. «Sihtric Cáech (d. 927)». A: Oxford Dictionary of National Biography, 2004 [Consulta: 18 de febrer de 2013]. 
  • Higham, N. J. The Kingdom of Northumbria AD 350–1100 (en anglès). Stroud: Sutton, 1993. ISBN 0-86299-730-5. 
  • Keynes, Simon. «Rulers of the English». A: The Blackwell Encyclopedia of Anglo-Saxon England (en anglès). Oxford: Lapidge, Michael, 1999. ISBN 0-631-22492-0. 
  • Ó Cróinín, Dáibhí. Early Medieval Ireland 400–1200. Longman History of Ireland (en anglès). Londres: Longman, 1995. ISBN 0-582-01565-0. 
  • Woolf, Alex. From Pictland to Alba, 789–1070(The New Edinburgh History of Scotland ) (en anglès). Edinburg: Edinburgh University Press, 2007. ISBN 0-7486-1234-5.