Golondrina
Una golondrina és un tipus d'embarcació turística a motor.[1] Pot tenir una o dues cobertes, i les versions més modernes, disposen d'una part inferior amb finestres per a observar el fons submarí. Acostumen a realitzar travesses de curt recorregut al voltant del port d'on surten.
Las Golondrinas a Barcelona[modifica]
.jpeg)
El transport turístic i de passatges en barca pel port de Barcelona el va iniciar l'indià Leopoldo Herrera Jue Descalón el 1884, amb el trajecte fins als banys de Sant Sebastià, a la Barceloneta, des del portal de la Pau, quatre anys abans que s'hi construís el monument a Colom.[2] Las golondrinas és el nom de la companyia (propietat de Feliciana Goñi) que comprà aquests vapors de passatgers i la seva concessió coincidint amb la primera Exposició Universal a la ciutat.[3]
El 1955 es va deixar de fer el trajecte fins als banys de Sant Sebastià, i va quedar només el trajecte fins a l'escullera.[2] Des del 1993, a més, una altra línia fa el recorregut fins al Port Olímpic.[2] Durant la història de les Golondrines hi ha hagut dos accidents remarcables: el 1922 un vaixell de la Tabacalera va xocar amb una golondrina, amb el resultat de deu morts i molts ferits, i el 2001 un catamarà de la Companyia Transmediterrània envestí la Golondina que feia el trajecte fins al Port Olímpic, amb tres ferits lleus.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golondrina |
- ↑ Andreu, Marc; Huertas Aiguaviva, Guillem. La ciutat transportada: dos segles de transport col·lectiu al servei de Barcelona. Transports Metropolitans de Barcelona, 1997, p. 315. ISBN 8460568342.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Favà i Compta, Maria. Petits paisatges de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Editorial Pòrtic, 2003, p. 180-183. ISBN 84-7306-860-2.
- ↑ Andreu, Marc; Huertas Aiguaviva, Guillem. La ciutat transportada: dos segles de transport col·lectiu al servei de Barcelona. Transports Metropolitans de Barcelona, 1997, p.319. ISBN 8460568342.