Goma aràbiga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La goma aràbiga (anomenat E-414 en la indústria alimentària dins dels Nombres E i acàcia gum segons la llista d'additius de la Unió Europea) és un polisacàrid d'origen natural, s'extreu de la resina d'arbres subsaharians ( Acacia senegal i Acacia seyal ) com a part del procés de cicatrització d'aquests conegut com a gomosi. Aquesta resina de color ambre es recull normalment a mà una vegada seca.

Producció[modifica | modifica el codi]

La goma aràbiga és una substància produïda per les acàcies per tancar les seves ferides i evitar d'aquesta manera l'entrada de gèrmens, etc. Per provocar la seva producció es solen produir talls longitudinals paral·lels i poc profunds de 40/60 cm. Altres mètodes marquen quadrats o altres formes en l'escorça. La quantitat obtinguda varia molt entre els arbres (100/2000 g per arbre) amb una mitjana aproximada de 250 g per arbre.

En el mercat internacional es gasten unes 45.000 t anuals (any 2000) de goma aràbiga.

Història[modifica | modifica el codi]

Ja els egipcis l'utilitzaven en el procés de la momificació i l'elaboració d'alguns cosmètics i perfums. Després d'haver caigut en oblit va ser redescobert per navegants europeus en el segle XV a l'Àfrica subsahariana. Fins i tot va ser causa de la «Guerra del Goma» en el segle XVIII, després de la qual França es va quedar amb el monopoli per al mercat europeu.

Avui en dia la major part s'utilitza en la indústria alimentària per fixar aromes, estabilitzar escumes i emulsions, modificar la consistència d'aliments o clarificar vins. També s'utilitza en la fabricació d'alguns medicaments.

En no conèixer cap efecte tòxic no hi ha límits establerts.

També s'utilitza en l'elaboració de tints.

La goma aràbiga és inclosa en la composició de grisalles per decorar vidres. En elles compleix una funció d'aglutinant i genera condicions atmosfèriques adequades durant la seva combustió en el tractament tèrmic de la peça.

Composició i propietats[modifica | modifica el codi]

Químicament es tracta d'un polisacàrid amb quantitats variables de D-galactosa, L-arabinosa, L-ramnosa i alguns àcids derivats com l'àcid D-glucurònic o el 4 -O-metil-D-àcid glucurònic.

Es tracta d'una substància de color groguenc a bru, inflamable encara que amb un elevat punt d'inflamació (> 250 °C), bona solubilitat en aigua (aprox. 500 g/l) i amb un LD 50 > 16.000 mg/kg.

Aplicacions tècniques[modifica | modifica el codi]

Al segle XIX es va elaborar un procediment d'impressió basat en goma aràbiga modificada amb cromats anomenada litografia. Aquesta barreja és sensible a la llum i permet reproduccions gairebé fotogràfiques. No obstant això ha quedat en desús.

La goma aràbiga també es troba en alguns coles, per exemple els utilitzats antigament en segells i sobres postals.

La goma aràbiga es troba entre els ingredients d'alguns caramels mastegables (p. ex.: Ments).

La goma aràbiga és també molt utilitzada en els talls del algunes drogues il·legals, per tal de treure'n més rendiment econòmic. Un exemple pot ser el haixix de baixa qualitat, on es barreja goma aràbiga amb el mateix cànnabis.

La goma aràbiga està autoritzada també com col·loides protectors dels vins joves per millorar la seva estabilitat en ampolla, en evitar que precipiti la matèria colorant inestable (pigments i tartrats) i augmentar l'equilibri i les característiques organolèptiques del vi, reduint l'amargor i l'astringència, incrementant la suavitat i el cos i millorant la sensació greix del vi.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]