Gomeres
Els gomeres (singular Gomera o Gumera o Gomara de l'àrab Ghumara) foren una tribu berber. Lleó l'Africà els anomena gomeres i els geògrafs àrabs Ghumara. El seu ancestre seria Ghumar fill de Masmud o de Mestaf segons les tradicions.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Les tribus berbers habitaven la zona en temps dels romans. El seu nom ja és esmentat com habitants de la zona a l'arribada del islam, quan foren vençuts per Musa ibn Nusayr i es van convertir; però al segle següent van adoptar les doctrines kharigita i van donar suport a la rebel·lió de Maysara.
Els gomeres orientals van quedar inclosos al segle VIII al regne de Nakur dels Banu Salih o salíhides, al que van pertànyer fins la seva desaparició al segle X. Un cap gomera, Sogguen va intentar usurpar el poder a l'emirat el 761.
Els gomeres orientals depenien dels idríssides i quan el regne fou repartit van quedar als territoris corresponents a Umar ibn Idris i després als seus descendents. Encara després que els idríssides perdessin Fes en front dels fatimites, van romandre lleials a la dinastia fins al final. Eliminada la branca dinàstica el 877 van reconèixer després els emirs i més tard califes omeies de Còrdova. A la desaparició del califat el 1012 es van sotmetre als hammudites que dominaven Ceuta, fins a la invasió dels almoràvits. El 1146 es van fer almohades i van ajudar a [Abd al-Mumin] a ocupar Ceuta. Aviat però, els gomeres es van revoltar i el 1166/1167 el califa Abu Yakub va haver de sufocar una revolta gomera dirigida per Saba ibn Managhfad que fou derrotat i mort; el govern de Ceuta fou confiat a un germà del califa amb autoritat sobre tot el Rif.
Els gomeres foren uns constants rebels; van donar suport al profeta Ha Mim i encara més tard al profeta Asim ibn Djamil al-Yazdadjumi. El 1228 van estar al costat de la revolta de Abu l-Tawadjin que es declarava mag i profeta.
Els marínides els van voler sotmetre però només ho van aconseguir mercès a les divisions que van ocasionar els soffs. No obstant van seguir participant en revoltes i ajudant a prínceps rebels. Després del segle XV el seu nom con entitat ja no s'esmenta (excepte Lleó l'Africà el segle XVI) però el nom persisteix en una tribu del grup Djabala.
Famílies [modifica]
Estaven dividits en famílies entre les quals les principals eren:
- Banu Humayd
- Matiwwa
- Ighsawa o Ghzawa
- Madjikasa
Alguns dels nom encara es conserven en tribus del Rif.
Territori [modifica]
Els seus dominis abraçaven un territori entre Tànger i la plana del Magreb i per la costa atlàntica arribaven a la costa entre Asila i Anfa tocant al límit delss territoris dels Barghawata. Al-Bakri exclou d'aquestos dominis les regions entorn a Tànger i Ceuta i diu que a l'est arribaven fins a Nakur i a l'oest fins a Karushat.
Bibliografia [modifica]
Al-Bakri, Description de l'Afrique septentrionale, traduit per Slane.
