Gonzalo Gerardo Higuaín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gonzalo Higuaín
Higuaín
Dades personals
Nom complet Gonzalo Gerardo Higuaín
Sobrenom Pipita

Data de naixement 10 de desembre de 1987 (1987-12-10) (26 anys)
Lloc de naixement    França Brest, França
Alçada 1,84 m
Dades esportives
Club actual SSC Napoli
Posició Davanter
Número 9
Equips professionals1
Anys Club PJ (g)
2005-2007
2007-2013
2013-
River Plate
Reial Madrid CF
SSC Napoli
037 0(17)
190 (107)
000 0(0)
Selecció nacional
2009- Argentina Argentina 030 0(16)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga,
actualitzats a data de 25 de juny del 2013.

Gonzalo Gerardo Higuaín, de renom el Pipita (nascut el 10 de desembre del 1987 a Brest, França) és un futbolista professional que posseeix la doble nacionalitat franco-argentina. Va debutar a la primera divisió argentina el 30 de maig del 2005 amb el River Plate. Actualment milita al SSC Napoli de la Serie A italiana.

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Gonzalo Higuaín és el tercer fill del famós defensa Jorge Nicolás Higuaín "el Pipa", i germà del jugador Federico Higuaín.

Higuaín va debutar a la primera divisió argentina el 29 de maig del 2005, partit que acabà amb la derrota del seu equip, el River Plate, enfront del Club de Gimnasia y Esgrima de La Plata per 2-1, al Clausura 2005.

Va començar a destacar internacionalment el 8 d'octubre del 2006, quan va marcar 2 gols a Boca Juniors (un amb el taló i l'altre eludint el porter rival) en el superclàssic del futbol argentí en què River va vèncer per 3 a 1, essent ell la figura del partit conjuntament amb el seu company Fernando Belluschi. Després de finalitzar l'Apertura 2006, va ser transferit al Reial Madrid, amb un contracte de 6 anys de durada per 13 milions d'euros. Debutà com a golejador a la temporada 2006/07, en el partit de la segona volta de la lliga que els enfrontava amb l'Atlético de Madrid, marcant el gol de l'empat (1-1) a l'Estadi Vicente Calderón (en qualitat de visitant). Higuaín es va estrenar a l'Estadi Santiago Bernabéu davant el RCD Espanyol en l'últim instant d'un partit que anava 3-3. El gol els mantenia vius en la lluita per la Lliga atorgant-los un punt que fet i fet seria crucial per a la consecució del títol. Ha guanyat la lliga 2006-07 amb el Reial Madrid encara que va ser molt qüestionat, ja que venia amb el cartell de golejador i tan sols n'anotà dos.

A la temporada següent, malgrat competir amb altres davanters com Ruud van Nistelrooy, Raúl González i Robinho va aconseguir marcar nou gols. Durant la temporada 2008-09 va assolir la titularitat a l'equip madrileny, amb la marxa de Robinho al Manchester City i una lesió de gravetat de van Nistelrooy. Va esdevenir el màxim golejador de l'equip a la lliga, amb 22 gols. Aconseguí mantenir la titularitat malgrat l'arribada a l'equip de jugadors com Cristiano Ronaldo, Karim Benzema o Kaká. A la lliga tornà a ser el màxim golejador amb 27 gols la temporada 2009-10. A finals de 2010 li van diagnosticar una hèrnia discal, de la qual va ser operat a Chicago i li mantindria de baixa fins al maig de 2011. Als inicis de la temporada 2011-12 va jugar com a suplent de Karim Benzema. El dos d'octubre, estant Benzema lesionat, va marcar un hat-trick contra l'Espanyol a Cornellà - el Prat, hattrick que va repetir dies després amb la selecció argentina i al següent partit amb el club madrileny, el 15 d'octubre a un Reial Madrid 4 - Real Betis 1.[1]

El 24 de juliol de 2013 el Reial Madrid CF va fer oficial el seu traspàs al SSC Napoli a canvi de 37 milions d'euros. El d'Higuaín fou el tercer fitxatge procedent del Reial Madrid fet pel Nàpols en aquesta temporada, després dels de José Callejón i Raúl Albiol, [2] uns fitxatges avalats pel nou entrenador de l'equip italià, Rafa Benítez.[3]

Selecció argentina[modifica | modifica el codi]

Gonzalo va ser convocat per a la Selecció de futbol d'Argentina juvenil sub 18, però com França (el seu país de naixença) no permet la doble ciutadania, va decidir no obtenir l'argentina per a no perdre la francesa. Això li impediria, a més de jugar per a la selecció del seu país, tenir passaport comunitari, alguna cosa molt important avui dia a l'hora de ser transferit a Europa. Per tant, va decidir renunciar a aquesta convocatòria. Encara així, el jugador va manifestar la seva intenció de vestir la celeste i blanca, i que si arribés el dia seria una difícil decisió a prendre amb la família.[4] Al novembre de 2006 va ser convocat per Raymond Domenech per a jugar amb la selecció francesa en un amistós enfront de Grècia, però va tornar a negar-se també al seu país d'origen i va decidir no jugar en cap de les dues seleccions fins que fos venut al vell continent.

En gener de 2007, després d'una àrdua investigació, el jugador va trobar el punt legal que li permetia fer-se la nacionalitat argentina sense perdre el passaport comunitari, gràcies al fet que la llei de cap dels dos països qüestiona l'altra ciutadania mentre que el sol·licitant no hagi optat per la nacionalitat argentina des de la data d'expedició del certificat de nacionalitat francès fins a la majoria d'edat. Aquesta troballa pot permetre-li en un futur jugar per a la selecció que prefereixi sense perdre el seu passaport comunitari europeu.[5]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Reial Madrid[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Higuaín mantiene su idilio con el Bernabéu» (en castellà). Marca.com, 16/10/2011. [Consulta: 16/10/2011].
  2. «Higuaín ya es del Nápoles» (en castellà). El Mundo Deportivo, 24 de juliol de 2013. [Consulta: 26 juliol 2013].
  3. «Gonzalo Higuaín serà del Nàpols d'aquí a poques hores» (en castellà). 324.cat, 24 de juliol de 2013. [Consulta: 26 juliol 2013].
  4. Nota de Clarín sobre la possible convocatòria
  5. «"La ley de la ventaja"» (en castellà). Olé.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonzalo Gerardo Higuaín