Gonzalo Gerardo Higuaín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGonzalo Gerardo Higuaín

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gonzalo Higuaín Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Brest (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,86 m[2][3]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaArgentina Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaMajor League Soccer, Lliga italiana de futbol i Primera divisió espanyola de futbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
Anys Equip
1997–2005 River Plate
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2005–2007 River Plate 35 (13)
2007–2013 Reial Madrid 190 (107)
2013–2016 SSC Napoli 104 (71)
2016–2020 Juventus FC 105 (48)
2018–2019AC Milan (cedit) 15 (6)
2019Chelsea FC (cedit) 14 (5)
2020– Inter Miami 67 (29)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2008 Argentina sub-23 1 (2)
2009–2018 Argentina Argentina 75 (31)
Participà en
2018Mundial de Futbol 2018
2014Mundial de Futbol 2014
2010Mundial de Futbol 2010 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJorge Higuaín Modifica el valor a Wikidata
GermansFederico Higuaín Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): G_Higuain FIFA: 271550 UEFA: 1900739 ESPNFC: 67310 Modifica el valor a Wikidata

Gonzalo Gerardo Higuaín, de renom el Pipita (nascut el 10 de desembre del 1987 a Brest, França)[4] és un exfutbolista professional que posseeix la doble nacionalitat franco-argentina. Va debutar a la primera divisió argentina el 30 de maig del 2005 amb el River Plate. Va acabar la seva carrera a l'Inter Miami de la Major League Soccer.

Carrera esportiva[modifica]

Gonzalo Higuaín és el tercer fill del famós defensa Jorge Nicolás Higuaín "el Pipa", i germà del jugador Federico Higuaín.

Higuaín va debutar a la primera divisió argentina el 29 de maig del 2005, partit que acabà amb la derrota del seu equip, el River Plate, enfront del Club de Gimnasia y Esgrima de La Plata per 2-1, al Clausura 2005.

Va començar a destacar internacionalment el 8 d'octubre del 2006, quan va marcar 2 gols a Boca Juniors (un amb el taló i l'altre eludint el porter rival) en el superclàssic del futbol argentí en què River va vèncer per 3 a 1, essent ell la figura del partit conjuntament amb el seu company Fernando Belluschi. Després de finalitzar l'Apertura 2006, va ser transferit al Reial Madrid, amb un contracte de 6 anys de durada per 13 milions d'euros. Debutà com a golejador a la temporada 2006/07, en el partit de la segona volta de la lliga que els enfrontava amb l'Atlètic de Madrid, marcant el gol de l'empat (1-1) a l'Estadi Vicente Calderón (en qualitat de visitant). Higuaín es va estrenar a l'Estadi Santiago Bernabéu davant el RCD Espanyol en l'últim instant d'un partit que anava 3-3. El gol els mantenia vius en la lluita per la Lliga atorgant-los un punt que fet i fet seria crucial per a la consecució del títol. Ha guanyat la lliga 2006-07 amb el Reial Madrid encara que va ser molt qüestionat, ja que venia amb el cartell de golejador i tan sols n'anotà dos.

A la temporada següent, malgrat competir amb altres davanters com Ruud van Nistelrooy, Raúl González i Robinho va aconseguir marcar nou gols. Durant la temporada 2008-09 va assolir la titularitat a l'equip madrileny, amb la marxa de Robinho al Manchester City FC i una lesió de gravetat de van Nistelrooy. Va esdevenir el màxim golejador de l'equip a la lliga, amb 22 gols. Aconseguí mantenir la titularitat malgrat l'arribada a l'equip de jugadors com Cristiano Ronaldo, Karim Benzema o Kaká. A la lliga tornà a ser el màxim golejador amb 27 gols la temporada 2009-10. A la fi de 2010 li van diagnosticar una hèrnia discal, de la qual va ser operat a Chicago i li mantindria de baixa fins al maig de 2011. A l'inici de la temporada 2011-12 va jugar com a suplent de Karim Benzema. El dos d'octubre, estant Benzema lesionat, va marcar un hat-trick contra l'Espanyol a Cornellà - el Prat, hattrick que va repetir dies després amb la selecció argentina i al següent partit amb el club madrileny, el 15 d'octubre a un Reial Madrid 4 - Reial Betis 1.[5]

El 24 de juliol de 2013 el Reial Madrid CF va fer oficial el seu traspàs al SSC Napoli a canvi de 37 milions d'euros. El d'Higuaín fou el tercer fitxatge procedent del Reial Madrid fet pel Nàpols en aquesta temporada, després dels de José Callejón i Raúl Albiol, [6] uns fitxatges avalats pel nou entrenador de l'equip italià, Rafa Benítez.[7]

Selecció argentina[modifica]

Gonzalo va ser convocat per a la selecció de futbol de l'Argentina juvenil sub 18, però com França (el seu país de naixença) no permet la doble ciutadania, va decidir no obtenir l'argentina per a no perdre la francesa. Això li impediria, a més de jugar per a la selecció del seu país, tenir passaport comunitari, alguna cosa molt important avui dia a l'hora de ser transferit a Europa. Per tant, va decidir renunciar a aquesta convocatòria. Així i tot, el jugador va manifestar la seva intenció de vestir la celeste i blanca, i que si arribés el dia seria una difícil decisió a prendre amb la família.[8] Al novembre de 2006 va ser convocat per Raymond Domenech per a jugar amb la selecció francesa en un amistós enfront de Grècia, però va tornar a negar-se també al seu país d'origen i va decidir no jugar en cap de les dues seleccions fins que fos venut al vell continent.

El gener de 2007, després d'una àrdua investigació, el jugador va trobar el punt legal que li permetia fer-se la nacionalitat argentina sense perdre el passaport comunitari, gràcies al fet que la llei de cap dels dos països qüestiona l'altra ciutadania mentre que el sol·licitant no hagi optat per la nacionalitat argentina des de la data d'expedició del certificat de nacionalitat francès fins a la majoria d'edat. Aquesta troballa pot permetre-li en un futur jugar per a la selecció que prefereixi sense perdre el seu passaport comunitari europeu.[9]

El juny de 2014 fou un dels 23 seleccionats per Alejandro Sabella per representar l'Argentina a la Copa del Món de Futbol de 2014 al Brasil.[10]

Palmarès[modifica]

Reial Madrid[modifica]

Napoli[modifica]

Juventus[modifica]

Chelsea[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Acta del Partido celebrado el 01 de juny de 2013, en Madrid» (en castellà). Royal Spanish Football Federation. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  2. [enllaç sense format] https://it.eurosport.com/calcio/gonzalohiguain_prs105843/person.shtml
  3. [enllaç sense format] https://www.foxsports.it/calcio/gonzalo-higuain
  4. «FIFA World Cup Russia 2018: List of Players: Argentina» (PDF) p. 1. FIFA, 15-07-2018. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2018. [Consulta: 18 juny 2019].
  5. Friede, Sergio «Higuaín mantiene su idilio con el Bernabéu» (en castellà). Marca, 16-10-2011.
  6. Zárate, Óscar «Higuaín ya es del Nápoles» (en castellà). El Mundo Deportivo, 24-07-2013.
  7. «Gonzalo Higuaín serà del Nàpols d'aquí a poques hores». 324.cat, 24-07-2013. [Consulta: 26 juliol 2013].
  8. «Higuaín se ilusiona» (en castellà). Clarin Deportes, 14-09-2006. Arxivat de l'original el 2007-08-22 [Consulta: 18 agost 2007].
  9. Rozenbaum, Federico «La ley de la ventaja» (en castellà). Olé, 25-01-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-10 [Consulta: 18 agost 2007]. Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine.
  10. «Jugadors de l'Argentina per la Copa del Món de Futbol de 2014». Web de la FIFA. Arxivat de l'original el 2014-06-06. [Consulta: 6 juny 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonzalo Gerardo Higuaín