Gonzalo Moliner Tamborero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGonzalo Moliner Tamborero

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juliol 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
la Font de la Reina (Alt Millars) Modifica el valor a Wikidata
47è President del Tribunal Suprem d'Espanya
22 juliol 2012 – 12 desembre 2013
← Carlos Dívar – Carlos Lesmes Serrano →
President del Consell General del Poder Judicial
22 juliol 2012 – 12 desembre 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómagistrat, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Gonzalo Moliner Tamborero (La Font de la Reina, 20 de juliol de 1944) és un magistrat valencià, President del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem d'Espanya entre 2012 i 2013.[1]

Biografia[modifica]

Gonzalo Moliner va estudiar Dret a la Universitat de València on va llicenciar-se el 1970. Posteriorment, des de la dècada dels 80, va dedicar-se a la docència universitària de Dret Penal, Processal, Laboral i Sindical tant a la seva Alma Mater com a la UNED i CEU-Cardenal Herrera.[1] També va ser cofundador de l'associació Jutges per a la Democràcia i membre de Justícia Democràtica.[2][3]

Després de passar pels jutjats de Mataró, Alzira i València, el 1990 va començar la seva carrera com a magistrat. Va passar 8 anys a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana abans de ser traslladat a la Sala Social del Tribunal Suprem.[1] 10 anys després, el 2008, va ocupar la presidència d'aquella Sala fins que, al juliol de 2012, va ser nomenat President del Tribunal i del Consell General del Poder Judicial arran la dimissió de Carlos Dívar.[4] L'11 de desembre de l'any següent fou substituït per Carlos Lesmes Serrano.[5]

Moliner en abril de 2013 defensà els escarnis realitzats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca com a exemple de llibertat de manifestació mentre no fossin violents.[6]

Obres[modifica]

  • El recurso laboral de suplicación (1991)
  • Los recursos en el proceso laboral de ejecución (1996)
  • Recurso laboral para la unificación de la doctrina (2003).[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonzalo Moliner Tamborero
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «El magistrado Gonzalo Moliner, elegido como nuevo presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial». Consell General del Poder Judicial, 17-07-2012. [Consulta: 21 febrer 2014].
  2. ↑ El magistrado Gonzalo Moliner elegido como nuevo presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial Página del CGPJ, 17 de julio de 2012
  3. ↑ Históricamente progresista El País, 17 de julio de 2012
  4. ↑ Jura o promesa del nuevo Presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial, D. Gonzalo Moliner Tamborero Casa de Su Majestad el Rey: Agenda, 23 de julio de 2012
  5. ↑ Sala de Prensa, CGPJ Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine.. Consultat el 24 de gener de 2014
  6. ↑ «Moliner: “Los escraches pacíficos son una muestra de libertad de manifestación”». El Pais, 24-04-2013. [Consulta: 24 abril 2013].
  7. ↑ Gonzalo Moliner, un magistrado progresista para sustituir a Dívar en el CGPJ Arxivat 2012-10-22 a Wayback Machine. El Confidencial, 17 de juliol de 2012
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gonzalo_Moliner_Tamborero&oldid=32572088»