Gordònia (Gordonia) fou un districte al territori de Betxuanalàndia (Bechuanaland).
Els districtes de la part oriental de la colonia del Cap de Bona Esperança a l'est de De Aar i Hopetown, estaven poblats per bòers; davant la inminencia de la guerra (1899) el govern sud-africà de Transvaal i el govern de l'Estat Lliure d'Orange van enviar a aquestos districtes armes, diners i instructors. Al esclatar la guerra foren enviats comandos que van dominar els districtes entre l'Orange i el Molopo, districtes que aviat foren annexionats a Orange i Transvaal. Durant uns mesos l'agitació va dominar la riba dreta del riu Orange. Lord Roberts va deixar de banda aquestos districtes poc importants per por de què un atac obligués als boers a creuar el riu de manera ofensiva.
El febrer de 1900 l'agitació es va estendre a la riba esquerra del riu; els britanics es van replegar a De Aar i Hopetown; els bòers van ocupar els districtes de Prieska i Hebert que foren annexionats. El remot districte de Gordònia, a l'angle entre l'Orange i el Molopo, dominat pels basters i mestissos (coloured), es va erigir en República [1] que va demanar ser incorporada a Transvaal. L'annexió es va produir poc després.[2]
- ↑ Adolfo Duran, Banderas
- ↑ Gale and Polden, A Handbook of the Boer War
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
