Gordon Willey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gordon Willey
Naixement 7 de març de 1913
Chariton (Iowa) Iowa
Defunció 28 d'abril de 2002 (als 89 anys)
Cambridge (Massachusetts)
Causa de la mort Atac de cor
Ocupació Arqueòleg
Conegut per Nova arqueologia
Cònjuge Katharine W. Whaley
Guardons Viking Fund Medal (1953)

Gordon Randolph Willey (7 de març de 191328 d'abril de 2002) va ser un arqueòleg estatunidenc reconegut pels seus treballs en jaciments arqueològics de Mesoamèrica i Sud-amèrica, així com en el sud dels Estats Units d'Amèrica. Va ser un dels principals actors en l'arqueologia americana durant el segle XX i qualificat pels seus parells com el degà de l'arqueologia del Nou Món.[1]

Dades biogràfiques[modifica | modifica el codi]

Va néixer en 1913 en el petit poblat de Chariton, a Iowa. Quan tenia dotze anys la seva família es va traslladar a Califòrnia i va completar la seva educació secundària a Long Beach.[1]

Willey va obtenir la seva llicenciatura i un màster de la Universitat d'Arizona, aquest últim en 1936. Es va especialitzar en antropologia. Els seus primers treballs com a arqueòleg els va realitzar a Macon (Geòrgia) treballant sota la supervisió d'Arthur R. Kelley.[1]

Durant el seu treball en Geòrgia, Willey, en col·laboració amb James A. Ford, va ajudar a desenvolupar un mètode estratigràfic per a ceràmica l'aplicació de la qual era nova a la zona on treballava. També es va exercir en el lloc històric de Kasita al Piedmont vora Fort Benning.[2]

En 1938, Willey va publicar un treball titulat Time Studies: Pottery and Trees in Georgia.[3]el contingut del qual va ser nou per als especialistes. Durant 1939, va treballar a Lamar prop de Macon i va aconseguir identificar relacions entre aquest lloc arqueològic, la cultura de Swift Creek.[4] i els jaciments de Napier.

Més tard en el mateix any de 1939, va ingressar a la Universitat de Columbia per iniciar el seu doctorat. Va ser després d'obtenir tal grau universitari que es va incorporar com a antropòleg a la Smithsonian Institution de Washington DC, d'on va partir cap a la Universitat d'Harvard per exercir com a professor de temps complet.

Va participar en expedicions arqueològiques a Perú, Panamà, Nicaragua, Belize i Hondures.

Willey es va casar amb Katharine W. Whaley en 1939 i van tenir dues filles. Va morir d'insuficiència cardíaca a Cambridge, Massachusetts, a l'edat de 89 anys.[5]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Entre molts reconeixements que va rebre durant la seva carrera, a Willey li van atorgar en 1973 la Medalla d'Or de l'Institut Americà d'Arqueologia, en mèrit als seus assoliments en l'especialitat.[6] Va ser també reconegut com un teòric important de l'arqueológia del Nou Món, sobretot pels seus estudis sobre el model dels assentaments de les societats natives del continent americà.

Obres escollides[modifica | modifica el codi]

  • Archaeology of the Florida Gulf Coast, 1949
  • Prehistoric Settlement Patterns in the Viru Valley, Peru, 1953.
  • Method and Theory in American Archaeology (amb Philip Phillips), 1958
  • A History of American Archaeology (with Jeremy Sabloff), 1980

Referències[modifica | modifica el codi]

Sabloff, Jeremy A.. «Gordon Randolph Willey» (PDF online facsimile). Proceedings of the American Philosophical Society held at Philadelphia for promoting useful knowledge. APS [Philadelphia, Pennsylvania], 148, 3, September 2004, pàg. 406–410. ISSN: 0003-049X. OCLC: 200884163.
Waring, Antonio J., Jr.. The Waring Papers: the collected works of Antonio J. Waring, Jr.. 1967a ed.. Athens, Georgia: University of Georgia Press, 1968. OCLC 8128645. 
Willey, Gordon R.. «Gordon Willey». A: Glyn Edmund Daniel and Christopher Chippindale (eds.). The Pastmasters: Eleven Modern Pioneers of Archaeology: V. Gordon Childe, Stuart Piggott, Charles Phillips, Christopher Hawkes, Seton Lloyd, Robert J. Braidwood, Gordon R. Willey, C.J. Becker, Sigfried J. De Laet, J. Desmond Clark, D.J. Mulvaney. New York: Thames & Hudson, 1989, p. 100–110. ISBN 0-500-05051-1. OCLC 19750309. 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sabloff 2004, p.406
  2. Willey, Gordon R., and William H. Sears. "The Kasita Site." Southern Indian Studies 4:2-18. 1952.
  3. Willey, Gordon R. "Time Studies: Pottery and Trees in Georgia." Proceedings of the Society for Georgia Archaeology 1(2):15-22. 1938.
  4. L'anomenada cultura de Swift Creek als Estats Units d'Amèrica
  5. «Renowned archaeologist Willey dies at 89». Harvard Gazette, 2 maig 2002 [Consulta: 11 setembre 2013].
  6. «Gold Medal Award for Distinguished Archaeological Achievement». Archaeological Institute of America.