Parc Natural de les Gorges del Cabriol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gorges del Cabriol)
Infotaula de geografia físicaParc Natural de les Gorges del Cabriol
Imatge
Vista general de una de les zones del parc
TipusÀrea protegida i parc natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaPaís Valencià (Espanya) i província de València (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 23′ 05″ N, 1° 27′ 37″ O / 39.38472°N,1.46028°O / 39.38472; -1.46028
Dades i xifres
Superfície31.446 ha
31.469,67627 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 389024 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació2005
Gestor/operadorGeneralitat Valenciana

El Parc Natural de les Gorges del Cabriol (en castellà Hoces del Cabriel o Cuchillos del Cabriel) està situat en l'extrem sud-oest de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, on el riu Cabriol fa la funció de frontera natural entre el territori valencià i les províncies castellanomanxegues de Conca i Albacete i de fil vertebrador d'aquest ric espai natural.[1] Fou declarat parc natural l'any 2005.[2] Amb 31.446 ha, és el parc natural més gran del País Valencià. El parc s'expandeix sobre les poblacions de Villargordo del Cabriel, Venta del Moro i Requena.[3]

Geologia[modifica]

Es tracta d'un territori abrupte i aïllat que està protegit a banda i banda del riu, tant al costat valencià com al vessant castellanomanxec. El riu Cabriol (principal afluent del Xúquer) llaura una gorja profunda sobre les roques calcàries i les dolomies del Cretaci superior. Les formes sinuoses del barranc completen un paisatge únic al País Valencià que a la comarca (de domini lingüístic castellà) anomenen Los Cuchillos.[4]Aquestes gorges són originades per l'erosió de les parts més blanes de la roca que generen espectaculars crestes verticals.[5]

Mapa del Parc Natural de les Gorges del Cabriol

Les sinuositats del curs fluvial formen un bell paisatge on sobreïxen la gorja de Vicente, la del Purgatori i el Rabo de la Sartén.[6] A més, l'extensa xarxa hidrogràfica que enllaça amb el Cabriol aporta al paisatge nombrosos barrancs amb gorges de menor entitat i meandres (alguns ja abandonats). Alguns d'aquests corrents fluvials són:

  • Rambla de Canalejas
  • Barranc del Moluengo
  • Barranc del Moro
  • Barranc del Peñón Hundido
  • Barranc Lombardo
  • Barranc del Tollo Guisopo
  • Rambla del Boquerón
  • Rambla Caballero
  • Salines del Saladar
  • Rambla Albosa
  • Rambla Alcantarilla

El predomini de roca calcària està aparellat amb la presència de formes càrstiques com les coves (la Cueva Santa de Villargordo, Cuevas de las Mulatillas, de los Carboneros, de los Calderones, etc.), dolines com les de Campo Arcís o nombroses simes o ponors.[7]

A més, també existeixen importants fonts d'aigües minerominerals com les de Fuente de los Morenos i Fuente Podrida, aquesta última de caràcter termal.

Les muntanyes que emmarquen aquest paratge són la serra de Rubial, que constitueix l'esglaó meridional de la comarca de la Plana d'Utiel.

Flora i vegetació[modifica]

Els hàbitats més importants de l'espai estan associats a l'ambient fluvial i als penya-segats que els envolten. La vall del Cabriol es considera, de fet, el bosc de ribera millor conservat de tot el País Valencià format per pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba) i tamarius. Les parets rocalloses que flanquegen el riu estan entapissades de densos boscos de pi blanc (Pinus halepensis), amb la presència puntual de carrascars (Quercus ilex sup. rotundifolia) i roures valencians (Quercus faginea). Espècies mediterrànies com el romaní (Rosmarinus officinalis), el llentiscle (Pistacia lentiscus), o la savina albar (Juniperus thurifera) enriqueixen el paisatge.

Un lloc amb un especial interès botànic és el Pino de las dos Hermanas, a Villargordo del Cabriel.[8] Aquest arbre majestuós de 25 m d'alçada és ben conegut també com l'Avi, i té una edat aproximada de cent cinquanta anys. És un dels exemplars més representatius del catàleg d'arbres monumentals.

Fauna[modifica]

Àguila reial

A nivell faunístic, aquest enclavament presenta un interès excepcional, tant per als hàbitats de Los Cuchillos com pels hàbitats associats al riu, ambdós amb nombroses espècies catalogades d'interès. Aquí s'agrupa la representació més notable de rapaces de tota l'àrea central del País Valencià, d'entre elles destaquen l'àguila perdiuera (Hieraaetus fasciatus), l'àguila reial (Aquila chyaetos) i el mussol banyut (Asio otus). Aquesta densitat de rapaces ha motivat la declaració de les Gorges del Cabriol com a ZEPA (Zona d'especial protecció per a les aus) dintre de la xarxa Natura 2000. El riu Cabriol constitueix, així mateix, una de les millors reserves faunístiques fluvials del País Valencià, amb referències recents a la llúdria de riu (Lutra Lutra), cranc autòcton (Austrapotamobius pallipes) i poblacions d'una espècie de rellevant interès: la madrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis) entre moltes altres.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Parque Natural Hoces del Cabriel - PN Hoces del Cabriel». parquesnaturales.gva.es. [Consulta: 22 abril 2023].
  2. ↑ Pardo, Martín; María, José «Valoración económica de los servicios ambientales proporcionados por el Parque Natural de las Hoces del Cabriel (Valencia)». Máster Universitario en Ingeniería de Montes-Màster Universitari en Enginyeria de Forests - Universitat Politècnica de València, 29-09-2017.
  3. ↑ «Parc Natural Hoces del Cabriel». comunitatvalenciana.com. [Consulta: 23 abril 2023].
  4. ↑ Latorre Zacarés, Ignacio. Rutas por las Hoces del Cabriel (en castellà). Carena Editors, S.l., 2004, p. 86. ISBN 978-84-87398-86-5. 
  5. ↑ Calero Valverde, Ángela. El paisaje como categoría analítica: cultura y naturaleza en el parque natural de las hoces del Cabriel (Tesi) (en castellà). Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir, 2014. 
  6. ↑ «ITINERARIO INTERPRETATIVO HOCES DEL CABRIEL». parquesnaturales.gva.es. [Consulta: 23 abril 2023].
  7. ↑ Molina-Burguera, Guillermo; Penalva, Tomás Pedraz «NUEVO APORTE AL ENEOLÍTICO VALENCIANO: LA CUEVA DE LAS MULATILLAS (VILLARGORDO DEL CABRIEL, VALENCIA)» (en castellà). Anales de Prehistoria y Arqueología, 16, 2000. ISSN: 1989-6212.
  8. ↑ «TALA DEL MONUMENTAL PINO DE LOS DOS HERMANOS (VILLARGORDO DEL CABRIEL)» (en espanyol europeu). parquesnaturales.gva.es. [Consulta: 23 abril 2023].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parc_Natural_de_les_Gorges_del_Cabriol&oldid=32226875»