Gorra Frígia (Montserrat)
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Deu el nom a la seva semblança amb un barret frigi. | |||
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Collbató (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Collbató (Anoia) | |||
| ||||
| Serralada | Montserrat | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.152,2[1] | |||
| Material | Conglomerat Eocé | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Temperatura mitjana anual | 13-14[2] | |||
| Mitjana de precipitacions | 678[2] | |||
| Esport | ||||
| Primer ascens | Lluís Estasen i Pla, 1920, per l'actual vía normal[3][4] | |||
| Ruta normal | Cara SE. | |||
La Gorra Frígia és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una altitud de 1.153 metres sobre el nivell del mar. És la muntanya més occidental i a la vegada més gran i destacada del Sector dels Gorros (Regió de Santa Magdalena o Tebes de la Muntanya de Montserrat), del qual també formen part, d'oest a est, la Magdalena Superior, l'Ullal de la Magdalena, la Magdalena Inferior la Gorra Marinera i, a un nivell per dessota, el Trencabarrals. Etimològicament el seu nom deriva de la seva semblança morfològica amb una gorra o barret frigi.
El conjunt rocós dels Gorros s'eleva sobre el Montserrat i tanca l'horitzó sobre la vall de Sant Jeroni de tal manera que constitueix un dels tret paisatgístics més característics, coneguts i divulgats de la Muntanya de Montserrat.
Història[modifica]
Lluís Estasen i Pla del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) du a terme, el maig de 1920, la primera escalada a la Gorra Frígia per la que avui és la via normal. Aquesta ascensió marca una fita en la història de l'escalada a Montserrat, ja que es considera la primera escalada moderna que s'hi du a terme.[3][4][5]
El 29 de juny del 1945, Jordi Casasayes (Haus) i Eugeni Estrems obren la segona via a la Gorra Frígia, la Haus-Estrems, de 180 m. de llargada amb un diedre fissura de V grau com a pas crític.[3]
El 18 de setembre de 1955, A. Mompart i Antònia Caparrós obren una variant de la Haus-Estrems que evita, per la dreta, el tram de corda més difícil i passa per una placa més vertical però amb bona presa. Aquesta variant ha esdevingut clàssica i es coneix com a via Mompart de la Gorra Frígia.[3]
El 3 del juny de 1956, J. Casas, A. Muñoz i J. Estrada van obrir la via Badalona, elegant escalada de traçat lògic, agosarat, vertical i amb bona presa, totalment en lliure, de IV grau de dificultat amb passos de IV+.[3]
En Fatjó (2005)[4] relata que el 21 d'octubre de 1956, la comitiva que portava a espatlles la Mare de Déu de Montserrat d'alumini que anaven a instal·lar al cim del Cavall Bernat i que s'hi dirigia pel camí de Sant Miquel, Sant Joan i camí nou de Sant Jeroni, en passar al peu de la Gorra Frígia s'hi va deturar per a resar una oració en memòria de J. Muniente, que anys enrere s'havia estimbat intentant escalar el monòlit.
Jordi Álvarez Garcia fou el constructor i deissenyador de la creu per a l'agulla al sostre de Gorra Frígia de Montserrat.[6]
Víctor López, R. Carbó i E. Civís obren, el 1961, la via G.E.D.E., llarga, de cinc tirades de IV grau amb un pas de V.[3]
Aproximació[modifica]
Des del Monestir tenim dues opcions: pujar amb el Funicular de Sant Joan (15 minuts) o pujar caminant (40 minuts). Si pugem caminant agafarem el camí que ens porta al càmping i, després de l'ermita de Sant Miquel, continuarem i trobarem una bassa. Més endavant arribarem a una cruïlla, agafarem el camí de la dreta i seguirem la pista fins a arribar a l'estació de dalt del Funicular de Sant Joan. Passem per davant de la porta i prenem el camí nou de Sant Jeroni. Després de passar per unes escales de fusta ja veurem la Gorra Frígia per la cara est.
Vies d'escalada[modifica]
| Via | Primera ascensió | Longitud | Dificultat | Ressenya |
|---|---|---|---|---|
| Normal o Estasen | Lluís Estasen i Pla, el maig de 1920[4][3] | 40 m. | IIIº | Equipada amb cadenes i ferros, avui és una via ferrada. |
| Haus - Estrems | Jordi Casasayes (Haus) i Eugeni Estrems, el 29 de juny del 1945.[3] | 180 m. | V+ | |
| Mompart | A. Mompart i Antònia Caparrós, el 18 de setembre de 1955.[3] | 180 m. | IV | |
| Badalona | J. Casas, A. Munoz i J. Estrada, el 3 del juny de 1956.[3] | 200 m. | IV | |
| G.E.D.E. o Aresta dels Brucs | Víctor López, R. Carbó i E. Civís, el 1961.[3] | 180 m. | IV | |
| Lobe Serrano | 1978[7] M. Lobe - C. Serrano. | 160 m | 6a | |
| Snoopy | 1978[7] Miquel Capella - Piti - Xavier Marti | 190 m. | V | |
| Sala - Baques | 1980. J. Salas - Josep Baques | 150 m | V+ | |
| Silvia | 1980. Ramon Albert - Rincon | 150 m | Vº | |
| Pink Floyd | 1981. Juan Reina - Manuel Muñoz | 170 m | V-V+ Exposada | |
| Òpera Prima | G. Arias, M. Pedro (Gaston) i E.Fabra, el 1985.[8] | 150 m. | 6a, MD | |
| E. Pérez, R. Cervera, J. Boter, Albert, E. Camacho, 1985 | 150 m. | V | ||
| Stromberg | Guillem Arias, Jordi Briz i M. Pedro (Gaston), 11 de setembre de 1986 | 130 m. | 6a | |
| Somni Etern | Josep Artigas, Francesc Rull i Josep Ragué, 1 de novembre de 1986 | 6b | ||
| Magic Line | Tere Martí, Toño Sánchez, Joan Oliva, Jordi Briz, M. Pedro (Gaston) i Esteve Fabra, el 28 de desembre de 1986[8][9] | 150 m. | V+ | |
| Carles | A. Cardona, el 5 d'abril de 1987.[10][9] | 170 m. | V+ | |
| Adrià | 1990[7] Agusti Cardona - Alex Montesinos | 165 m. | V | |
| Guzman - Silva | 1990. Juan Miguel Guzman - Juan Carlos Silva | 80 m | IV - Vº | |
| Fernando Lajarín | 1990[7] Manuel Pedro | 160 m | 6a | |
| Liberty | Desembre de 1992[11] | 6a | ||
| Història Interminable | 1993[7] Felix Mateu | 150 m. | V+ | |
| Via Blava | 1994. Antonio Garcia Picazo - Juan Nubiola | 160 m | IV+ | |
| Free Light | 1996[7] Agusti Cardona | 140 m. | 6a | |
| Millenium | 1999[7] J. A. Ricardo -Francisco Olmedo - Jose Juaranz - Francisco Espuny | 100 m | 6c+ | |
| Viaplana | 1999[7] | 4c | ||
| Rebombori | 2001[7] Germans Maso | 60 m. | V | |
| Rapsòdia Bohemia | 2003[7] | 6a | ||
| Pere Navalón | P. Vázquez, 3 d'agost de 2006 | 6b | ||
| La Bella Easo | 140 m. | 6a | ||
| Joan Marc | 2007. Guillen Arias - Joan Marc | 225 m. | III | |
| El Rondinaire | 2007. Guillen Arias | 115 m. | IV | |
| Lo Tio Gos | 2008. Guillen Arias | 150 m. | IV+ | |
| Variant Brasil - Mateo | 2008. Jordi Brasil - Toni Mateo | 40 m | IVº/A1 | |
| Anna Guinovart | 2008. Jordi Brasil - Anna Guinovart | 150 m | IIIº | |
| Pilar Martinez | 2008. Jordi Brasil | 150 m | IIIº | |
| Laura Albarral | 2008. Jordi Brasil | 159 m | III+ | |
| Integral Montserratus | 2009. Jordi Brasil- Toni Mateo- Markus- Saks | 200 m | IV- Vº | |
| Berni | 2012. Jordi Brasil - Berni | 80 m | IV+ | |
| Ana Marisa Correia | 2013. Jordi Brasil- Manolo Muñoz- Jordi Monterde. Pilar Martinez- Berni | 180 m | Vº-6a/Ao | |
| Monika Canals o Formigueta Escaladora | 2013. Jordi Brasil- Berni- Xavi Gato Pardo- Susana del Valle. | 150 m | Vº |
Referències[modifica]
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 Central de Reserves de Montserrat. El clima [en línia] [data de consulta: 14:55 9 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.montserratvisita.com/weather/_pUI7-gXTbrY4Voh5O4a7h2nypzKpIUSPyQIq7M-kvR-SwRyuDil-2A
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Barberà Suqué, Josep (1977).- Montserrat pam a pam (Operació Montserrat). Cavall Bernat, Publicacions de l'Abadía de Montserrat núm. 5. Barcelona. ISBN 8472021556
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Fatjó i Gené, Josep (2005).- Història de l'Escalada a Montserrat. Cavall Bernat, Publicacions de l'Abadía de Montserrat núm. 49, p. 40. Barcelona. ISBN 8484157229
- ↑ Blog mostrando la historia de la escalada montserratina y sus pioneros desde sus inicios. (foto colección Sertao). Lluis Estasen [en línia] [data de publicació: 18 de juny de 2009] [data de consulta: 19:35 15 d'octubre de 2011]. Disponible en http://gis-taus.blogspot.com/2009/06/lluis-estasen.html
- ↑ Ballart, Armand «Memorial: Jordi Álvarez (1933-2017)». Vèrtex. FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, Núm. 273), Juliol/agost 2017, pàg. 8.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Generalitat de Catalunya. Llistat de vies d'escalada [en línia] [data de publicació: agost de 2008]. Disponible en http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/Actualitat/2008/08Agost/arxius/Llistat_vies_escalada.pdf
- ↑ 8,0 8,1 ressenya.net - Escalada clàssica - Montserrat [en línia] [data de consulta: 02:55 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.ressenya.net/montserrat/index.html
- ↑ 9,0 9,1 Kpujo - Escalar a Montserrat. El Gorro (La gorra frígia) [en línia] [data de consulta: 13:35, 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.kpujo.com/catala/ressenyes/gorros/gorro/gorro.htm#
- ↑ Joan Jover - Guia d'Alta Muntanya - Gorra Frígia. Vies ÒPERA PRIMA, FREE DESCAFEINAT, CARLES, STROMBERG, SOMNI ETERN [en línia] [data de publicació: 12 de desembre de 2010] [data de consulta: 03:00 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://joanjover.cat/ressenyes/?s=gorra+fr%C3%ADgia+carles
- ↑ Ay ... ¡¡¡ Piedra !!! - Bloc Gorro Frigi [en línia] [data de publicació: 13 d'abril de 2008] [data de consulta: 17:17 d'octubre de 2011]. Disponible en http://e-whymper.blogspot.com/2008/04/gorro-frigi.html
