Gorra Frígia (Montserrat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gorra Frígia
Gorra Frígia (Montserrat)

Vista des del camí vell de Sant Jeroni

Cota màxima: 1.152,2[1] msnm
Coordenades del cim:   41° 35′ 24.00″ N, 1° 49′ 33.47″ E / 41.5900000°N,1.8259639°E / 41.5900000; 1.8259639Coord.: 41° 35′ 24.00″ N, 1° 49′ 33.47″ E / 41.5900000°N,1.8259639°E / 41.5900000; 1.8259639
Serralada: Montserrat
Material de formació: Conglomerat Eocé
Situació: Collbató (Anoia)
Etimologia: Deu el nom a la seva semblança amb un barret frigi.
Temperatura mitjana
anual:
13-14[2] ºC
Mitjana anual
precipitacions:
678[2] mm.
Primera ascensió: Lluís Estasen i Pla, 1920, per l'actual vía normal[3][4]
Ruta normal: Cara SE.
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

La Gorra Frígia és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una alçada de 1.153 metres sobre el nivell del mar. És la muntanya més occidental i a la vegada més gran i destacada del Sector dels Gorros (Regió de Santa Magdalena o Tebes de la Muntanya de Montserrat), del qual també formen part, d'oest a est, la Magdalena Superior, l'Ullal de la Magdalena, la Magdalena Inferior la Gorra Marinera i, a un nivell per dessota, el Trencabarrals. Etimològicament el seu nom deriva de la seva semblança morfològica amb una gorra o barret frigi.

El conjunt rocós dels Gorros s'eleva sobre el Montserrat i tanca l'horitzó sobre la vall de Sant Jeroni de tal manera que constitueix un dels tret paisatgístics més característics, coneguts i divulgats de la Muntanya de Montserrat.

Història[modifica | modifica el codi]

La Gorra Frígia des del camí nou de Sant Jeroni

Lluís Estasen i Pla del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) du a terme, el maig de 1920, la primera escalada a la Gorra Frígia per la que avui és la via normal. Aquesta ascensió marca una fita en la història de l'escalada a Montserrat, ja que es considera la primera escalada moderna que s'hi du a terme.[3][4][5]

El 29 de juny del 1945, Jordi Casasayes (Haus) i Eugeni Estrems obren la segona via a la Gorra Frígia, la Haus-Estrems, de 180 m. de llargada amb un diedre fissura de V grau com a pas crític.[3]

El 18 de setembre de 1955, A. Mompart i Antònia Caparrós obren una variant de la Haus-Estrems que evita, per la dreta, el tram de corda més difícil i passa per una placa més vertical però amb bona presa. Aquesta variant ha esdevingut clàssica i es coneix com a via Mompart de la Gorra Frígia.[3]

El 3 del juny de 1956, J. Casas, A. Muñoz i J. Estrada van obrir la via Badalona, elegant escalada de traçat lògic, agosarat, vertical i amb bona presa, totalment en lliure, de IV grau de dificultat amb passos de IV+.[3]

En Fatjó (2005)[4] relata que el 21 d'octubre de 1956, la comitiva que portava a espatlles la Mare de Déu de Montserrat d'alumini que anaven a instal·lar al cim del Cavall Bernat i que s'hi dirigia pel camí de Sant Miquel, Sant Joan i camí nou de Sant Jeroni, en passar al peu de la Gorra Frígia s'hi va deturar per a resar una oració en memòria de J. Muniente, que anys enrere s'havia estimbat intentant escalar el monòlit.

Víctor López, R. Carbó i E. Civís obren, el 1961, la via G.E.D.E., llarga, de cinc tirades de IV grau amb un pas de V.[3]

Aproximació[modifica | modifica el codi]

Des del Monestir tenim dues opcions: pujar amb el Funicular de Sant Joan (15 minuts) o pujar caminant (40 minuts). Si pugem caminant agafarem el camí que ens porta al càmping i, després de l’ermita de Sant Miquel, continuarem i trobarem una bassa. Més endavant arribarem a una cruïlla, agafarem el camí de la dreta i seguirem la pista fins a arribar a l’estació de dalt del Funicular de Sant Joan. Passem per davant de la porta i prenem el camí nou de Sant Jeroni. Després de passar per unes escales de fusta ja veurem la Gorra Frígia per la cara est.

Vies d'escalada[modifica | modifica el codi]

Ressenya de la via Mompart sobre foto de la Gorra Frígia presa des del Pas de Trencabarrals
Cordada escalant la cara nord de la Gorra Frígia
Via Primera ascensió Longitud Dificultat Ressenya
Normal o Estasen Lluís Estasen i Pla, el maig de 1920[4][3] 40 m. IIIº Equipada amb cadenes i ferros, avui és una via ferrada.

Actualmente se han quitado las cadenas y cable, solo estan los puntos de rappel.

Haus - Estrems Jordi Casasayes (Haus) i Eugeni Estrems, el 29 de juny del 1945.[3] 180 m. V+
Mompart A. Mompart i Antònia Caparrós, el 18 de setembre de 1955.[3] 180 m. IV

Re-equipado dos veces los "talibanes" la han desequipado, quedando algunos buriles, spits y el puente de roca.

Badalona J. Casas, A. Munoz i J. Estrada, el 3 del juny de 1956.[3] 200 m. IV

Sin restaurar poca gente realiza el trazado correcto porque se desvian por las lineas aseguradas de bolts.

G.E.D.E. o Aresta dels Brucs Víctor López, R. Carbó i E. Civís, el 1961.[3] 180 m. IV

Esta via Clasica sin restaurar solo se repite un par de veces al año en sus largos inferiores y nunca su ultimo largo de A1/A2.

Lobe Serrano 1978[6] M. Lobe - C. Serrano. 160 m 6a

La primera via de esta cara, y ha sido pisada por vias modernas en su parte superior

Snoopy 1978[6] Miquel Capella - Piti - Xavier Marti 190 m. V

Via clasica desaparecida por otras nuevas

Sala - Baques 1980. J. Salas - Josep Baques 150 m V+ Via desaparecida por otras modernas
Silvia 1980. Ramon Albert - Rincon 150 m Via desaparecida por otras modernas
Pink Floyd 1981. Juan Reina - Manuel Muñoz 170 m V-V+ Expuesta

Via Clasica, en 2008 Jordi Brasil - Toni Mateo restauraron las reuniones y el primer y ultimo largo, el resto esta muy precario

Òpera Prima G. Arias, M. Pedro (Gaston) i E.Fabra, el 1985.[7] 150 m. 6a, MD
Sombra de Luz de Luna E. Pérez, R. Cervera, J. Boter, Albert, E. Camacho, 1985 150 m. V
Stromberg Guillem Arias, Jordi Briz i M. Pedro (Gaston), 11 de setembre de 1986 130 m. 6a
Somni Etern Josep Artigas, Francesc Rull i Josep Ragué, 1 de novembre de 1986 6b
Magic Line Tere Martí, Toño Sánchez, Joan Oliva, Jordi Briz, M. Pedro (Gaston) i Esteve Fabra, el 28 de desembre de 1986[7][8] 150 m. V+

Via pendiente de restauracion

Carles A. Cardona, el 5 d'abril de 1987.[9][8] 170 m. V+

Via reequipada por el propio aperturista modificando las reuniones y linea mas a la derecha en 2010.

Adrià 1990[6] Agusti Cardona - Alex Montesinos 165 m. V
Guzman - Silva 1990. Juan Miguel Guzman - Juan Carlos Silva 80 m IV - Vº Via Clasica Samboiana, con dos largos hasta el pie de la bola superior donde se unia a la normal, restaurada en 2010 por Guzman-Brasil-Mateo
Fernando Lajarín 1990[6] Manuel Pedro 160 m 6a

El ultimo largo fue restaurado por Jordi Brasil en el 2008.

Liberty Desembre de 1992[10] 6a

Via con datos dudosos,

Historia Interminable 1993[6] Felix Mateu 150 m. V+

Via poco repetida, y con datos dudosos, si es la via de chapas verdes es la vecina de la Guzman Silva o sea la segunda de la pared

Via Blava 1994. Antonio Garcia Picazo - Juan Nubiola 160 m IV+ Variante de la Via Gede, se inicia en la bauma y sigue directa arriba hasta un punto azul donde se inicia la travesia del largo, paso clave y sale por el arbol de la derecha salida de la mayoria de vias
Free Light 1996[6] Agusti Cardona 140 m. 6a

Quizas fue restaurada en 2011.

Se dice que fue anteriormente escalada sin cuerda por Quim Prats

Millenium 1999[6] J. A. Ricardo -Francisco Olmedo - Jose Juaranz - Francisco Espuny 100 m 6c+
Viaplana 1999[6] 4c

Via que sube la canal junto la pared hasta la cima del contrafuerte y de alli desconozco por donde seguia

Rebombori 2001[6] Germans Maso 60 m. V

Via que nunca se repite firma de los Maso

Rapsòdia Bohemia 2003[6] 6a

Via con datos dudosos

Pere Navalón P. Vázquez, 3 d'agost de 2006 6b
La Bella Easo 140 m. 6a
Joan Marc 2007. Guillen Arias - Joan Marc 225 m. III
El Rondinaire 2007. Guillen Arias 115 m. IV

Tambien llamada Gruñon.

Lo Tio Gos 2008. Guillen Arias 150 m. IV+
Variante Brasil - Mateo 2008. Jordi Brasil - Toni Mateo 40 m IVº/A1 Variante de salida de la Via Guzman Silva directo arriba, solo dos repeticiones
Anna Guinovart 2008. Jordi Brasil - Anna Guinovart 150 m IIIº Montserratus

Actualmente desequipada por cuarta vez por los talibanes, pendiente del permiso del Patronato para restairarse, ha tenido 74 repeticiones y estaba equipada para rappelar

Pilar Martinez 2008. Jordi Brasil 150 m IIIº Actualmente semi desequipada por los talibanes, pendiente del permiso del Patronato
Laura Albarral 2008. Jordi Brasil 159 m III+ Actualmente desequipada a la espera del permiso
Integral Montserratus

2009. Jordi Brasil- Toni Mateo- Markus- Saks

200 m

IV- Vº

Via realizada en varios asaltos durante tres años, ha sufrido desequipamientos y renuncias de algunos aperturistas, pendiente de permiso del Patronato para su restauracion

Berni 2012. Jordi Brasil - Berni 80 m IV+ Via pendiente del permiso del Patronato
Ana Marisa Correia 2013. Jordi Brasil- Manolo Muñoz- Jordi Monterde. Pilar Martinez- Berni 180 m Vº-6a/Ao Estupenda Via conocida como Kimberly Clark, realizaron la primera repeticion Xavi Gato Pardo y Susana del Valle
Monika Canals o Formigueta Escaladora 2013. Jordi Brasil- Berni- Xavi Gato Pardo- Susana del Valle. 150 m Via abierta en los ultimos dias de 2013, la ultima via abierta antes de la prohibicion. pendiente del permiso del Patronato para restaurar lo robado

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 Central de Reserves de Montserrat. El clima [en línia] [data de consulta: 14:55 9 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.montserratvisita.com/weather/_pUI7-gXTbrY4Voh5O4a7h2nypzKpIUSPyQIq7M-kvR-SwRyuDil-2A
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Barberà Suqué, Josep (1977).- Montserrat pam a pam (Operació Montserrat). Cavall Bernat, Publicacions de l'Abadía de Montserrat núm. 5. Barcelona. ISBN 8472021556.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Fatjó i Gené, Josep (2005).- Història de l'Escalada a Montserrat. Cavall Bernat, Publicacions de l'Abadía de Montserrat núm. 49, p. 40. Barcelona. ISBN 8484157229.
  5. Blog mostrando la historia de la escalada montserratina y sus pioneros desde sus inicios. (foto colección Sertao). Lluis Estasen [en línia] [data de publicació: 18 de juny de 2009] [data de consulta: 19:35 15 d'octubre de 2011]. Disponible en http://gis-taus.blogspot.com/2009/06/lluis-estasen.html
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 6,9 Generalitat de Catalunya. Llistat de vies d'escalada [en línia] [data de publicació: agost de 2008]. Disponible en http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/Actualitat/2008/08Agost/arxius/Llistat_vies_escalada.pdf
  7. 7,0 7,1 ressenya.net - Escalada clàssica - Montserrat [en línia] [data de consulta: 02:55 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.ressenya.net/montserrat/index.html
  8. 8,0 8,1 Kpujo - Escalar a Montserrat. El Gorro (La gorra frígia) [en línia] [data de consulta: 13:35, 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.kpujo.com/catala/ressenyes/gorros/gorro/gorro.htm#
  9. Joan Jover - Guia d'Alta Muntanya - Gorra Frígia. Vies ÒPERA PRIMA, FREE DESCAFEINAT, CARLES, STROMBERG, SOMNI ETERN [en línia] [data de publicació: 12 de desembre de 2010] [data de consulta: 03:00 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://joanjover.cat/ressenyes/?s=gorra+fr%C3%ADgia+carles
  10. Ay ... ¡¡¡ Piedra !!! - Bloc Gorro Frigi [en línia] [data de publicació: 13 d'abril de 2008] [data de consulta: 17:17 d'octubre de 2011]. Disponible en http://e-whymper.blogspot.com/2008/04/gorro-frigi.html