Gorra Frígia (Montserrat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gorra Frígia
Gorra Frígia (Montserrat)

Vista des del camí vell de Sant Jeroni

Cota màxima: 1.152,2[1] msnm
Coordenades del cim:   41° 35′ 24.00″ N, 1° 49′ 33.47″ E / 41.5900000°N,1.8259639°E / 41.5900000; 1.8259639Coord.: 41° 35′ 24.00″ N, 1° 49′ 33.47″ E / 41.5900000°N,1.8259639°E / 41.5900000; 1.8259639
Serralada: Montserrat
Material de formació: Conglomerat Eocé
Situació: Collbató (Anoia)
Etimologia: Deu el nom a la seva semblança amb un barret frigi.
Temperatura mitjana
anual:
13-14[2] ºC
Mitjana anual
precipitacions:
678[2] mm.
Primera ascensió: Lluís Estasen i Pla, 1920, per l'actual vía normal[3][4]
Ruta normal: Cara SE.
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

La Gorra Frígia és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una alçada de 1.153 metres sobre el nivell del mar. És la muntanya més occidental i a la vegada més gran i destacada del Sector dels Gorros (Regió de Santa Magdalena o Tebes de la Muntanya de Montserrat), del que també en formen part, d'oest a est, la Magdalena Superior, l'Ullal de la Magdalena, la Magdalena Inferior la Gorra Marinera i, a un nivell per dessota, el Trencabarrals. Etimològicament el seu nom deriva de la seva semblança morfològica amb una gorra o barret frigi.

El conjunt rocós dels Gorros s'eleva sobre el Montserrat i tanca l'horitzó sobre la Vall de Sant Jeroni de tal manera que constitueix un dels tret paisatgístics més característics, coneguts i divulgats de la Muntanya de Montserrat.

Història[modifica | modifica el codi]

La Gorra Frígia des del camí nou de Sant Jeroni

Lluís Estasen i Pla del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) du a terme, el maig de 1920, la primera escalada a la Gorra Frígia per la que avui és la via normal. Aquesta ascensió marca una fita a la història de l'escalada a Montserrat, ja que es considera la primera escalada moderna que s'hi du a terme.[3][4][5]

El 29 de juny del 1945, Jordi Casasayes (Haus) i Eugeni Estrems obren la segona via a la Gorra Frígia, la Haus-Estrems, de 180 m. de llargada amb un diedre fissura de V grau com a pas crític.[3]

El 18 de setembre de 1955, A. Mompart i Antònia Caparrós obren una variant de la Haus - Estrems que evita, per la dreta, el tram de corda més difícil i passa per una placa més vertical però amb bona presa. Aquesta variant ha esdevingut clàssica i es coneix com via Mompart de la Gorra Frígia.[3]

El 3 del juny de 1956, J. Casas, A. Muñoz i J. Estrada van obrir la via Badalona, elegant escalada de traçat lògic, agosarat, vertical i amb bona presa, totalment en lliure, de IV grau de dificultat amb passos de IV+.[3]

En Fatjó (2005)[4] ens relata que el 21 d'octubre de 1956, la comitiva que portava a espatlles la Mare de Déu de Montserrat d'alumini que anaven a instal·lar al cim del Cavall Bernat i que s'hi dirigia pel camí de Sant Miquel, Sant Joan i camí nou de Sant Jeroni, en passar al peu de la Gorra Frígia s'hi va deturar per a resar una oració en memòria de J. Muniente, que anys enrere s'havia estimbat intentant escalar el monòlit.

Víctor López, R. Carbó i E. Civís obren, el 1961, la via G.E.D.E., llarga, de cinc tirades de IV grau amb un pas de V.[3]

Aproximació[modifica | modifica el codi]

Des del Monestir tenim dues opcions: pujar amb el Funicular de Sant Joan (15 minuts) o pujar caminant (40 minuts). Si pugem caminant agafarem el camí que ens porta al càmping i, després de l’ermita de Sant Miquel, continuarem i trobarem una bassa. Més endavant arribarem a una cruïlla, agafarem el camí de la dreta i seguirem la pista fins a arribar a resel’estació de dalt del Funicular de Sant Joan. Passem per davant de la porta i prenem el camí nou de Sant Jeroni. Després de passar per unes escales de fusta veurem ja la Gorra Frígia per la seva cara est.

Vies d'escalada[modifica | modifica el codi]

Ressenya de la via Mompart sobre foto de la Gorra Frígia presa des del Pas de Trencabarrals
Cordada escalant la cara nord de la Gorra Frígia
Via Primera ascensió Longitud Dificultat Ressenya
Normal o Estasen Lluís Estasen i Pla, el maig de 1920[4][3] 40 m. III Equipada amb cadenes i ferros, avui és una via ferrada.
Haus - Estrems Jordi Casasayes (Haus) i Eugeni Estrems, el 29 de juny del 1945.[3] 180 m. V+
Mompart A. Mompart i Antònia Caparrós, el 18 de setembre de 1955.[3] 180 m. IV
Badalona J. Casas, A. Munoz i J. Estrada, el 3 del juny de 1956.[3] 200 m. IV
G.E.D.E. o Aresta dels Brucs Víctor López, R. Carbó i E. Civís, el 1961.[3] 180 m. IV
Lobe Serrano 1978[6] 6a
Snoopy 1978[6] 190 m. V
Pink Floyd 1981[6] V
Òpera Prima G. Arias, M. Pedro (Gaston) i E.Fabra, el 1985.[7] 150 m. 6a, MD
Sombra de Luz de Luna E. Pérez, R. Cervera, J. Boter, Albert, E. Camacho, 1985 150 m. V
Stromberg Guillem Arias, Jordi Briz i M. Pedro (Gaston), 11 de setembre de 1986 130 m. 6a
Somni Etern Josep Artigas, Francesc Rull i Josep Ragué, 1 de novembre de 1986 6b
Magic Line Tere Martí, Toño Sánchez, Joan Oliva, Jordi Briz, M. Pedro (Gaston) i Esteve Fabra, el 28 de desembre de 1986[7][8] 150 m. V+
Carles A. Cardona, el 5 d'abril de 1987.[9][8] 170 m. V+
Adrià 1990[6] 165 m. V
Fernando Lajarín 1990[6] 6a
Liberty Desembre de 1992[10] 6a
Historia Interminable 1993[6] 150 m. V+
Free Light 1996[6] 140 m. 6a
Millenium 1999[6] 6c+
Viaplana 1999[6] 4c
Rebombori 2001[6] 60 m. V
Rapsòdia Bohemia 2003[6] 6a
Pere Navalón P. Vázquez, 3 d'agost de 2006 6b
La Bella Easo 140 m. 6a
Joan Marc 225 m. III
El Rondinaire 115 m. IV
Lo Tio Gos 150 m. IV+

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 Central de Reserves de Montserrat. El clima [en línia] [data de consulta: 14:55 9 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.montserratvisita.com/weather/_pUI7-gXTbrY4Voh5O4a7h2nypzKpIUSPyQIq7M-kvR-SwRyuDil-2A
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Barberà Suqué, Josep (1977).- Montserrat pam a pam (Operació Montserrat). Cavall Bernat, Publicacions de l'Abadía de Montserrat núm. 5. Barcelona. ISBN 8472021556.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Fatjó i Gené, Josep (2005).- Història de l'Escalada a Montserrat. Cavall Bernat, Publicacions de l'Abadía de Montserrat núm. 49, p. 40. Barcelona. ISBN 8484157229.
  5. Blog mostrando la historia de la escalada montserratina y sus pioneros desde sus inicios. (foto colección Sertao). Lluis Estasen [en línia] [data de publicació: 18 de juny de 2009] [data de consulta: 19:35 15 d'octubre de 2011]. Disponible en http://gis-taus.blogspot.com/2009/06/lluis-estasen.html
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Generalitat de Catalunya. Llistat de vies d'escalada [en línia] [data de publicació: agost de 2008]. Disponible en http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/Actualitat/2008/08Agost/arxius/Llistat_vies_escalada.pdf
  7. 7,0 7,1 ressenya.net - Escalada clàssica - Montserrat [en línia] [data de consulta: 02:55 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.ressenya.net/montserrat/index.html
  8. 8,0 8,1 Kpujo - Escalar a Montserrat. El Gorro (La gorra frígia) [en línia] [data de consulta: 13:35, 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://www.kpujo.com/catala/ressenyes/gorros/gorro/gorro.htm#
  9. Joan Jover - Guia d'Alta Muntanya - Gorra Frígia. Vies ÒPERA PRIMA, FREE DESCAFEINAT, CARLES, STROMBERG, SOMNI ETERN [en línia] [data de publicació: 12 de desembre de 2010] [data de consulta: 03:00 16 d'octubre de 2011]. Disponible en http://joanjover.cat/ressenyes/?s=gorra+fr%C3%ADgia+carles
  10. Ay ... ¡¡¡ Piedra !!! - Bloc Gorro Frigi [en línia] [data de publicació: 13 d'abril de 2008] [data de consulta: 17:17 d'octubre de 2011]. Disponible en http://e-whymper.blogspot.com/2008/04/gorro-frigi.html