Gortina

Gortina o Gortin (grec i llatí Gortyn o Gortyna) fou una antiga ciutat de Creta que apareix als poemes d'Homer com a Gortyn però generalment s'esmenta com a Gortyna. Esteve Bizantí diu que originalment es va dir Larissa i Crèmnia o Krèmnia. La ciutat era a una plana regada pel riu Leteos, i a l'est de Festos; era una mica allunyada de la costa on tenia dos ports: Lebena i Metallum.

Història

Gortina fou habitada des del final del neolític (vers el 3000 aC) però a florir més tard, especialment en el període minoic, vers el 1600 a 1100 aC quan es va construir la vila amb l'altar al lloc de Kannia, prop de Metròpolis. En aquesta època era quasi tan important com Cnossos. Gortina i Cnossos es van disputar l'hegemonia de Creta i des de llavors les dues ciutats es van enfrontar freqüentment.

Restes de l'època arcaica (segle VII aC) es van trobar a la zona, a l'àrea de l'Acròpoli, junt amb una inscripció coneguda com el codi de lleis de Gortina (segle V aC). La ciutat va romandre prospera almenys fins al segle III aC. Durant la guerra del Peloponès fou aliada d'Atenes. Fou emmurallada de nou per Ptolemeu IV Filopator. El 201 aC Filopemen, invitat per la ciutat, va assolir el comandament. El 197 aC cinc-cents ciutadans sota comandament de Cydas (un nom comú a la ciutat) es van unir al cònsol Quinctius Flamininus a Tessàlia.

Al segle I aC fou aliada de Roma, i fou capital de la província romana de Creta i Cirenei durant els següents cinc-cents anys va gaudir de prosperitat sota domini romà. Estrabó diu que era força gran però al seu temps ja s'havia reduït. El cristianisme hi fou predicat pel monjo Tit i vers la meitat del segle III els anomenats deu sants de la ciutat foren martiritzats. El segle III va esdevenir seu d'un bisbe i més tard arquebisbe. La ciutat va existir fins al 824 quan fou destruïda pels àrabs.

A la rodalia de la ciutat hi havia la font de Sauros que es diu que tenia unes alberes que feien fruits. A la vora del riu hi havia una altra font amb uns arbres que no perdien la fulla a l'hivern i als que la llegenda atribuïa haver servit d'escenari al casament d'Europa amb Zeus, i a la metamorfosi de Zeus que s'havia convertit en bou per segrestar-la.

Codi de Gortina

Excavacions

Les ruïnes de Gortina han estat descrites per nombrosos autors. Són properes a Haghius Dhéka, on el sants de Gortina, segons la tradició, van patir el martiri durant el regnat de Deci. Prop de la ciutat hi ha unes coves que alguns pensen que podrien ser el famós laberint del Minotaure. Hi ha un bon nombre de monedes de la ciutat grega i després sota el poder de Roma, des August fins a Adrià. Les primeres excavacions foren fetes per l'italià F. Halbherr el 1884. La troballa més important que fou el codi de Gortina, redactat en escriptura arcaica bustrofèdica, datat al segle V aC, que és la compilació de lleis gregues (dret privat) més antiga que es coneix, i que es trobava a l'Odèon, construït per l'emperador Trajà, una estructura típica de teatre romà del segle I amb dos entrades pel nord i una orquestra semicircular; la paret nord té quatre nínxols per estàtues; només s'han conservat tres fileres de bancs.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gortina