Gos de muntanya dels Pirineus
| Gos de muntanya dels Pirineus | ||
|---|---|---|
|
|
||
| Noms alternatius | ||
| Gran Pirineu Chien des Pyrénées Chien de Montagne des Pyrénées Gegant dels Pirineus |
||
| País d'origen | ||
| Classificació i estàndard de la raça | ||
| FCI: | Grup 2 Secció 2.2 #137 | |
| AKC: | Working | |
| ANKC: | Group 6 (Utility) | |
| CKC: | Group 3 - Working Dogs | |
| KC (UK): | Pastoral | |
| NZKC: | Utility | |
| UKC: | Gossos guardians | |
El Gos de muntanya dels Pirineus, també conegut per Muntanya dels Pirineus i Gran Pirineu, és una raça de gos gran i majestuosa,[1][2] emprada tradicionalment per a la protecció del bestiar a les pastures del Pirineu (especialment ovelles), i com a gos guardià. No s'ha de confondre amb el mastí del Pirineu, similar en nom i característiques, però que forma una raça totalment diferent.
Taula de continguts |
Mida i característiques físiques [modifica]
És un gos de tipus molós, tot i que de trets més estilitzats i no tan arrodonits com és habitual en aquest tipus. És una de les races de gos més grans existents. Els mascles adults pesen entre 50 i 60 kg, i solen fer entre 70 i 80 cm d'alçada fins a la creu. Les femelles són una mica més petites, entre 40 i 50 Kg de pes i de 65 a 75 cm d'alçada. El pelatge és molt gruixut, de color majoritàriament blanc amb taques grises o de color crema a cara, potes i de vegades el cos. Només un de cada quatre presenta un pelatge totalment blanc.
No sol superar els 10-11 anys de vida.
Una altra de les seves característiques diferenciadores és la presència de sis dits a les potes del darrera en comptes dels cinc habituals, tret suposadament cercat pels criadors originals per millorar la tracció en terrenys nevats.
Origen i història [modifica]
El Muntanya dels Pirineus és una de les races més antigues documentades, emprada al llarg de gairebé un mil·lenni pels pastors bascos, sobretot a la zona del sud de França, el vessant nord dels Pirineus, d'on va rebre el nom. Degut a la seva grandària i aspecte, va ser el gos oficial de la casa reial francesa fins a la seva desaparició arran de la Revolució Francesa.
Avui dia l'espècie ha superat amb escreix el seu àmbit geogràfic d'origen, i és especialment valorada a Austràlia i els Estats Units d'Amèrica com a gos pastor i guardià en grans extensions de praderia.
Referències [modifica]
- ↑ «Great Pyrenees» (en anglès). American Kennel Club. [Consulta: 24 desembre 2009].
- ↑ «Pyrenean Mountain Dog Breed Standard» (en anglès). the kennel club. [Consulta: 24 desembre 2009].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gos de muntanya dels Pirineus |