Govern
De Viquipèdia
Un govern és un cos que té l'autoritat per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica. En un sentit ampli, "governar" significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius. La paraula catalana "govern" es deriva del grec Κυβερνήτης (kyvernites). El govern d'un estat constitueix el centre des del qual s'exerceix el poder polític sobre una societat.
Encara que en la política moderna, el govern, en un sentit ampli i com a organització del poder públic de la societat, es divideix en tres branques (executiva, legislativa i judicial), als països la forma de govern dels quals és el parlamentarisme, la paraula "govern" sovint es refereix només a les funcions de la branca executiva de l'Estat, o a l'executiu governant (p. ex. "El Govern de Rodíguez Zapatero"), allò que als estats presidencialistes s'anomena l'"administració" o "gestió", (p. ex. "l'Administració del president Bush").
Els governs efectius han de posseir dos atributs: autoritat i legitimitat. L'autoritat és l'habilitat per a compel·lir a l'obediència. Tots els governs utilitzen algun tipus de coacció física en la seva autoritat; per exemple empresonament, amenaces o exili. La legitimitat és l'atribut que motiva al poble a sotmetre's a l'autoritat. La legitimitat es guanya a través de l'adquisició i l'aplicació del poder d'acord als principis i estàndards establerts.
Taula de continguts |
[edita] Objectius del Govern
La missió del govern és crear un sistema d'auto-protecció social per i amb les famílies que viuen a l'Estat, assegurança al llarg termini, autofinanciable, de molt bona qualitat i sense corrupció. Prioritàriament assegurar el futur de la salut, educació, crèdit, propietat, pensió, habitatge.
A diferències de les ONG, l'estratègia del govern és recaptar aportacions obligatòries de tots els membres de l'Estat, fets en diners, per construir infraestructura i empreses de serveis públics.
Històricament, el primer Govern es forma a la tribu, com una forma de coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instal·lacions i eines, etc. de la mateixa, per generar el màxim de satisfaccions que satisfacin les necessitats de la tribu, en alimentació, seguretat, etc.
Després, s'ha establert el "Executiu" com a ens coordinador, el "legislatiu" com a generador de normes i lleis i el judicial com a encarregat de fer que les normes i les lleis es compleixin.
Actualment hi ha un grup d'investigadors i empreses seriosament preocupats pel fet que el govern és una organització d'autoprotecció social poc segura al llarg termini, que potser no sigui capaç d'assegurar els serveis de protecció social a futur, quan l'espècie allargui seva esperança de vida per sobre dels 100 anys. Aquests investigadors estan desenvolupant ONG alternatives.
[edita] Òrgans de governs
Se sol al·ludir que el govern es divideix en poders, però en realitat es divideix en òrgans amb diferents funcions:
- segons el seu inici: òrgans constitucionals, investits per la constitució com el poder legislatiu o subordinats, és a dir que són derivats d'òrgans constitucionals com el ministeri de treball
- segons la seva estructura: poden ser simples, com un ministeri o complexos, com el poder judicial.
- segons la seva composició: individuals, dirigit una persona com l'executiu o grupals, actuant per un conjunt de persona com el congrenso.
- segons les seves funcions: equivalen als poders judicials, legislatius i executius.
[edita] Branques del govern
- Vegeu també l'article: "Separació de poders"
En la teoria política moderna, el govern està dividit en tres branques o poders principals: el poder legislatiu (poder per a fer les lleis), el poder executiu (poder per a implementar les lleis) i el poder judicial (el poder per a jutjar i castigar l'incompliment de les lleis). En les democràcies la nominació i l'elecció del govern és el dret dels ciutadans, ja sigui de manera directa (un sufragi universal directe) o indirecta (per mitjà d'un col·legi electoral o per llistes de diputats per partits polítics en la representació proporcional).
Sota les formes tradicionals de govern comunes fins a fa poc segles, com per exemple la monarquia i l'oligarquia, aquests poders eren representants o concentrats en mans d'una sola persona o un grup petit de persones. Una de les innovacions de la democràcia és la separació dels poders en aquestes tres distintes branques de govern que operen independentment en un sistema de balanç i verificació l'una de l'altra. Aquesta separació prevé la concentració excessiva de poder de manera autoritària o despòtica per una persona o un grup de persones.
[edita] Formes de govern
- Article principal: "Formes de govern"
Una forma de govern és un terme col·loquial per referir-se al conjunt de les institucions polítiques per mitjà de les quals un estat s'organitza per a exercir els seus poders sobre una comunitat política. Cal notar que aquesta definició és vàlida encara que el govern sigui il·legítim o si està incapacitat per a exercir els seus poders.
[edita] Classificació de les formes de govern
Les formes de govern es poden classificar d'acord amb el nombre de persones sobre les quals recauen els poders de govern:
- Autocràcia: govern en què un individu té tot el poder. Aquesta categoria inclou les monarquies absolutes i les dictadures republicanes
- Oligarquia: govern en què el poder polític resideix en un grup petit d'individus amb interessos similars. Un tipus d'oligarquia és la plutocràcia, en què un grup petit de persones poderoses està integrat pels membres més rics de la societat
- Democràcia: govern en què el poder resideix en tot el poble
Una altra classificació es basa en l'organització o règim polític:
- Formes republicanes:
- sistemes parlamentaris: sistemes en què la branca executiva del govern es deriva i depén de la branca legislativa
- sistemes presidencialistes: sistemes en què la branca executiva del govern és independent de la branca legislativa
- sistemes semipresidencialistes: sistemes en què la branca executiva és encapçalada per un membre de la branca legislativa per la majoria dels afers interns, i per un president electe de manera independent encarregat d'altres afers de competència general o fins i tot amb poders merament simbòlics
- Formes monàrquiques:
- monarquia parlamentària: monarquia en la qual el poder executiu recau sobre un monarca no electe amb poders limitats o cerimonials; el monarca governa per mitjà d'un primer ministre (o president de govern) que prové de la branca legislativa; en tots els aspectes, llevat de l'existència d'un monarca, les monarquies parlamentàries són idèntiques als sistemes parlamentaris
- monarquia absoluta: monarquia en la qual tot el poder del govern recau sobre un monarca no electe amb poders il·limitats
- Teocràcia: organització d'un estat no democràtic basat en la religió d'estat en què el cap d'estat hi és elegit de la jerarquia religiosa i sovint és considerat el representant màxim de la religió en qüestió
- Sistemes unipartidistes o apartidistes: estats no democràtics en què el poder polític recau de manera absoluta sobre un partit polític únic (o organització o grup no definit com a partit polític per se) les operacions del qual estan fusionades amb la jerarquia governamental
- Juntes militars i estats sota control militar: estats en què les forces armades control·len tots els òrgans del govern i en què tots els principals funcionaris públics també són membres de l'exèrcit
- Estats en transició: estats la forma de govern dels quals no pot ser determinada amb precisió
[edita] Organització interna del govern
Independentment del sistema de govern estatal en funció, l'organització interna de l'estat es pot classificar en:
- estat unitari pur: estat sense cap divisió administrativa interna; el govern estatal és l'única divisió governamental
- estat unitari o centralitzat: estat dividit en regions administratives els governants de les quals hi són designats pel govern estatal de manera unilateral
- estat regional: estat amb passat centralista que progressivament ha delegat molts poders administratius a les regions internes les quals eligeixen un govern autònom i democràtic la qual cosa el converteix en un estat quasi federat en què el govern central encara conserva prerrogatives i la capacitat de reorganitzar l'estat; depenent del grau de devolució de poders els estats regionals poden ser classificats fins i tot com a estats federats de facto
- estat federat: estat format per entitats sobiranes i autònomes que han cedit algunes de llurs atribucions i poders a un govern central per formar una unió; les entitats o estats que s'uneixen a una federació perden el dret a la secessió
- estat confederat: unió de dos o més estats o entitats sobiranes i autònomes que han cedit algunes de llurs atribucions i poders a un govern central; a diferència dels estats federats, sovint els integrants d'una confederació conserven el dret a la secessió
