Govern de Catalunya 2006-2010
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Govern de Catalunya  |
| Història | |
| Reemplaça | Govern de Catalunya 2003-2006 |
| Creació | 28 novembre 2006 |
| Data de dissolució o abolició | 29 desembre 2010 |
| Reemplaçat per | Govern de Catalunya 2010-2012 |
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2006-2010, correspon a la VIII legislatura del període democràtic.
Cronologia[modifica]
Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre de 2006 es produeix un acord per formar un govern anomenat Entesa Nacional pel Progrés entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).
Així, el 28 de novembre de 2006 es constitueix un govern presidit pel socialista José Montilla i format per 14 consellers i conselleres (7 del PSC, 5 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA).
Tot i estar format pels mateixos partits que l'anterior govern Maragall, conegut com el "tripartit", el segon govern tripartit va començar amb dues consignes fonamentals: la fermesa presidencial i la prudència governamental.[1] Els primers nomenaments no significaren una remodelació total i, de fet, molt responsables repetiren.[2]
El Tripartit no va saber crear confiança doncs no va saber gestionar l'acord entre tres partits politics massa diferents. Les tensions entre els uns i els altres foren constants i el president va ser l'autoritat interna cohesionadora fins i tot en qüestions tan importants com la Llei d'Educació, salvada per CiU.[3]
Els recursos presentats al Tribunal Constitucional d'Espanya contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 van donar pas a quatre anys d'incertesa, que la sentència contrària a l'autogovern català va agreujar. El Tripartit no va poder liderar la resposta a la sentència del TC pels constants desacords entre els socis i per la incapacitat del PSC d'enfrontar-se al PSOE. En una de les situacions polítiques més complicades des de l'adveniment de la democràcia, el Govern es va veure superat pels fets i per la societat civil i el govern no va saber liderar el país.[3]
El problema de fons del govern fou que per fer polítiques d'esquerra es necessiten diners, però per obtenir diners cal reduir el dèficit fiscal i enfrontar-se a Madrid, i es va optar per incrementar el deute. El govern, format en clau d'esquerres, per deixar de banda la reivindicació nacionalista es va veure superat pel debat sobre l'autogovern, perjudicant ERC més que no pas als altres dos socis, resultant en fracàs la seva aposta per nacionalitzar el PSC.[3]
El President de la Generalitat, José Montilla, signà el decret de dissolució del Parlament de Catalunya a la seva seu el 4 d'octubre de 2010, que oficialitzava el que ja havia estat anunciat en començar el curs polític unes setmanes abans.[4]
Estructura de govern[modifica]
| President: José Montilla i Aguilera (PSC) |
Vegeu també[modifica]
- Eleccions al Parlament de Catalunya (2003) i Govern de Catalunya 2003-2006
- Eleccions al Parlament de Catalunya (2006)
Referències[modifica]
- ↑ «Montilla promete rigor y seriedad» (en castellà). La Vanguardia, 30-11-2006. [Consulta: 7 octubre 2012].
- ↑ «Montilla manté al Govern la guàrdia pretoriana de Pasqual Maragall». xarxanoticies.cat, 28-11-2006. [Consulta: 13 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El Tripartit: el balanç d'un fracàs anunciat». Catalunya Oberta, 22-11-2010. Arxivat de l'original el 2012-06-18. [Consulta: 7 octubre 2012].
- ↑ «Montilla convoca les eleccions defensant el tripartit i defugint l'autocrítica». Vilaweb. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2010. [Consulta: 4 octubre 2010].
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
