Govern de Catalunya 2006-2010

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
1r. govern d'entesa. VIII legislatura.

El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2006-2010, correspon a la VIII legislatura del període democràtic.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre de 2006 es produeix un acord per formar un Govern d'Entesa entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Així, el 28 de novembre de 2006 es constitueix un govern presidit pel socialista José Montilla i format per 14 consellers i conselleres (7 del PSC, 5 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA).

Tot i estar format pels mateixos partits que l'anterior govern Maragall, conegut com el "tripartit", el segon govern tripartit va començar amb dues consignes fonamentals: la fermesa presidencial i la prudència governamental.[1] Els primers nomenaments no significaren una remodelació total i, de fet, molt responsables repetiren.[2]

El Tripartit no va saber crear confiança doncs no va saber gestionar l'acord entre tres partits politics massa diferents. Les tensions entre els uns i els altres foren constants i el president va ser l'autoritat interna cohesionadora fins i tot en qüestions tan importants com la Llei d'Educació, salvada per CiU.[3]

Els recursos presentats al Tribunal Constitucional d'Espanya contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 van donar pas a quatre anys d'incertesa, que la sentència contrària a l'autogovern català va agreujar. El Tripartit no ha pogut liderar la resposta a la sentència del TC pels constants desacords entre els socis i per la incapacitat del PSC d'enfrontar-se al PSOE. En una de les situacions polítiques més complicades des de l'adveniment de la democràcia, el Govern es va veure superat pels fets i per la societat civil i el govern no va saber liderar el país.[3]

El problema de fons del govern fou que per fer polítiques d'esquerra es necessiten diners, però per obtenir diners cal reduir el dèficit fiscal i enfrontar-se a Madrid, i es va optar per incrementar el deute. El govern, format en clau d'esquerres, per deixar de banda la reivindicació nacionalista es va veure superat pel debat sobre l'autogovern, perjudicant ERC més que no pas als altres dos socis, resultant en fracàs la seva aposta per nacionalitzar el PSC.[3]

El President de la Generalitat, José Montilla, signà el decret de dissolució del Parlament de Catalunya a la seva seu el 4 d'octubre de 2010, que oficialitzava el que ja havia estat anunciat en començar el curs polític unes setmanes abans.[4]

Estructura de govern[modifica | modifica el codi]

President: José Montilla i Aguilera (PSC)
Departament Titulars
28 de novembre de 2006
1 de març de 2008
Vicepresidència Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC)
Interior, Relacions Institucionals i Participació Joan Saura i Laporta (ICV-EUiA)
Justícia Montserrat Tura i Camafreita (PSC)
Governació i Administracions Públiques Joan Puigcercós i Boixassa (ERC) Jordi Ausàs i Coll (ERC)
Economia i Finances Antoni Castells i Oliveres (PSC)
Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet i Biosca (ERC)
Treball Maria del Mar Serna Calvo (PSC) (Independent)
Salut Marina Geli i Fàbrega (PSC)
Educació Ernest Maragall i Mira (PSC)
Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras i Gaju (ERC)
Acció Social i Ciutadania Carme Capdevila i Palau (ERC)
Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal i Farreras (PSC)
Agricultura, Alimentació i Acció Rural Joaquim Llena i Cortina (PSC)
Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar i Albesa (ICV-EUiA)
Secretària del Govern Laia Bonet Rull (PSC)
Portaveu del Govern Aurora Massip i Treig (Ind.)

Vegeu També[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Montilla promete rigor y seriedad» (en castellà). La Vanguardia, 30/11/2006. [Consulta: 7/10/2012].
  2. «Montilla manté al Govern la guàrdia pretoriana de Pasqual Maragall». xarxanoticies.cat, 28/11/2006. [Consulta: 13/10/2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 «El Tripartit: el balanç d'un fracàs anunciat». Catalunya Oberta, 22/11/2010. [Consulta: 7/10/2012].
  4. «Montilla convoca les eleccions defensant el tripartit i defugint l'autocrítica». Vilaweb. [Consulta: 4 octubre 2010].