Governador general
Un governador general és el representant reial d'un monarca en un o més territoris independents. El terme ha estat utilitzat amb diverses connotacions al llarg de la història en diferents regnes europeus i llurs colònies en altres continents.
Actuals
Commonwealth
En l'actualitat, el governador general és el representant del monarca en els territoris independents del Commonwealth que comparteixen el rei o la reina del Regne Unit. El títol es va originar de les colònies britàniques que van convertir-se en "dominis" de l'imperi Britànic, com ara l'Austràlia, el Canadà i Nova Zelanda. Des de la dècada de 1950, el títol de governador general (governor general o governor-general) es va donar a tots els representants del monarca en tots els altres països independents del Commonwealth el cap d'Estat dels quals és el monarca britànic. En aquests casos el títol i les funcions del governant colonial es van transformar en un representant constitucional del monarca en comptes d'un símbol de govern colonial.
Iran
L'única altra nació que en l'actualitat fa ús del terme de "governador general" és l'Iran per referir-se a les autoritats provincials designades pel Ministre de l'Interior ( استاندار ostāndār, en persa).[1]
Històrics
El governador general a la Corona d'Aragó
El governador general va ser un càrrec creat en la corona d'Aragó vers la meitat del segle XIV en substitució del procurador general. Era vinculat a l'hereu de la corona, al seu primogènit o, si no n'hi havia cap, a un infant. Tenia caràcter universal sobre tots els regnes que integraven la corona i la seva jurisdicció emanava de la llei i no pas per nomenament. Tenia la seva disposició una cancelleria integrada per un canceller, un vicecanceller, algutzirs i una escrivania. Va desaparèixer al començament del segle XVI, substituït pels lloctinents generals i les audiències. Com a governador general tenia al seu càrrec diversos governadors o delegats.[2]
Com que tenia una cort pròpia, el governador general també tenia la seva pròpia Audiència del governador general, separada de l'Audiència Reial.[3] Aquesta audiència era un òrgan únic per a tota la Corona d'Aragó i per tant era itinerant. Fou reformada per Ferran II com tota la resta de l'administració de justícia.[4]
Els governadors generals de l'Imperi Espanyol
A l'imperi Espanyol, un governador general (gobernador general) era un càrrec de governació designat pel rei o virrei en alguna de les possessions del primer, en especial, però no exclusivament, de les capitanies generals.
Els governadors general de les possessions franceses
El govern francès va designar diversos governadors generals (governeur general) per a administrar les seves colònies d'ultramar, en especial la Indoxina francesa (en l'actualitat Vietnam, Laos i Cambodja) i altres colònies de l'Àfrica.
Els governadors generals del Països Baixos
De 1691 a 1948, el Regne dels Països Baixos va designar un governador general (gouverneur generaal) per a governar les Índies Orientals Neerlandeses (en l'actualitat Indonèsia). Al Carib, altres títols van ser utilitzats, tot i que a Curaçao hi va haver tres governadors generals entre el 1816 a 1820.
Els governadors generals de les Filipines
Les Filipines van ser administrades per un governador general (gobernador general) sota la jurisdicció de l'Imperi Espanyol, i després de la Guerra hispanoamericana, el govern dels Estats Units hi van designar un (governor general) fins a la independència de les illes.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Governador general |
- ↑ IRNA, Online Edition. «"Paris for further cultural cooperation with Iran"». [Consulta: 21 octubre 2007].
- ↑ L'Enciclopèdia.cat
- ↑ Bolós, 2000: p. 38
- ↑ Mestre, 1998: p. 75, entrada: "Audiència reial"
Bibliografia referenciada:
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 75 entrada: "Audiència reial". ISBN 84-297-3521-6.
- «Governador general». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Darrera consulta: 6 de març de 2008]
- Bolós, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0.