Grànul de Birbeck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els grànuls de Birbeck són orgànuls citoplasmàtics en forma de barra[1] o de "raqueta de tennis" amb una densitat lineal central i aspecte estriat. Són una troballa microscòpica característica en la histiocitosi de cèl·lules de Langerhans (histiocitosi X).

La seva informació és induïda per la langerina.[2]

Taula de continguts

Funció [modifica]

El seu funcionament és debatut, però una teoria és que migren a la perifèria de les cèl·lules de Langerhans i alliberen els seus continguts a la matriu extracel·lular. Una altra teoria és que el grànul de Birbeck funciona en l'endocitosi mitjançada per receptors, de manera similar als pous revestits amb clatrina.

Història [modifica]

Els grànuls de Birbeck foren descoberts per Michael Stanley Clive Birbeck (1925-2005), un científic i microscopista electrònic britànic que treballà al Chester Beatty Cancer Research Institute de Londres entre el 1950 i el 1981.[3]

Referències [modifica]

Enllaços externs [modifica]