Graèllsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Graèllsia
Femella
Femella
Mascle
Mascle
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Família: Saturniidae
Gènere: Graellsia
Espècie: G. isabellae
Nom binomial
Graellsia isabellae
(Graells, 1849)
Distribució de G. isabellae
Distribució de G. isabellae

La graèllsia (Graellsia isabellae o Actias isabellae) és una papallona nativa de la península Ibèrica i França, pertanyent a la família Saturniidae, d'un gran valor per als col·leccionistes entomològics, motiu pel qual s'ha vist perseguida arreu i amenaçada en algunes regions.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Adult[modifica | modifica el codi]

Gran papallona, amb una envergadura alar d'entre 65 i 100 mm.[2] Fort dimorfisme sexual. Els mascles estan dotats de grans antenes plomoses, mentre que les de les femelles són gairebé filiformes. Les ales són verdes, amb les venes de color castany i unes vistoses taques encerclades de negre al centre. Les dels mascles estan dotades de grans cues (d'uns 3 cm) i les de les femelles tenen les cues molt més curtes.

Larva[modifica | modifica el codi]

Poden arribar fins a 80 mm de llargària i passen quatre estadis.[2] En el moment de nàixer són negres; més tard, gris marró, i al final són verdes amb punts blancs. Tenen alguns pèls llargs, que ajuden a dissimular-les entre les fulles del pins.

Biologia[modifica | modifica el codi]

Les papallones adultes van sortint escalonadament dels capolls des de finals d’abril o principis de maig. L'època de vol arriba fins al juny. Les papallones són actives des que comença a vesprejar fins a la mitjanit, de vegades amb baixes temperatures.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Eruga de Graèllsia al final del desenvolupament larvari

Al cap de poc de sortir del capoll, les femelles, des d'una branqueta, expulsen una feromona que els mascles capten gràcies a les seves antenes. Després de la còpula, les femelles ponen entre 100 i 150 ous fecundats a les branques dels pins, en grups no superiors a 15. La larva neix entre deu i vint dies més tard i comença immediatament a alimentar-se d'agulles de pi. Les erugues passen per unes quantes fases i mudes durant un període d'un mes i mig. Aleshores baixen a terra, se soterren a poca profunditat i fan un capoll lleuger. Allí es desenvolupa la crisàlide, que passa tota la tardor i l'hivern, fins a la sortida dels adults, la primavera següent.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten d'agulles de pi d'espècies com ara el pi roig (Pinus sylvestris), la pinassa (P. nigra), el pinastre (P.pinaster), el pi blanc (P. halepensis) i el pi insigne (P. radiata). Sembla que té dificultats per aprofitar les espècies de pi no natives.[3] La seva dieta a base de pi fa que normalment sigui víctima dels pesticides dirigits sobre la processionària del pi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Graèllsia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Graellsia isabellae» (en anglès). Saturniidae of the Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 7 de febrer de 2013].
  3. Ylla I Ullastre, J. 1997. Història Natural del Lepidòpter Graellsia isabellae (Graells, 1849), Pàgina 131. Institut d'estudis catalans, Barcelona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]