Grace Hopper

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grace Murray Hopper
9 de desembre de 1906

1 de gener de 1992 (als 85 anys)

Grace Hopper
Lloc de naixement: Nova York New York City, New York
Lloc de defunció: Virgínia Comtat d'Arlington Virgínia
Lleialtat: Estats Units Estats Units
Arma/servei: US Navy Marina dels Estats Units
Anys de servei: 1943-1966, 1967-1971, 1972-1986.
Rang: Contraalmirall inferior Contraalmirall
Condecoracions: Medalla del Servei Distingit de Defensa Medalla del Servei de Defensa Distingit
Legió del Mèrit Legió del Mèrit
Medalla del Servei Meritori Medalla del Servei Meritori
Medalla de la Campanya Americana Medalla de la Campanya Americana
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
Medalla del Servei a la Defensa Nacional Medalla del Servei a la Defensa Nacional
Medalla de la Reserva de les Forces Armades Medalla de la Reserva de les Forces Armades amb dues Insígnies Hourglasss
Medalla de la Reserva Naval Medalla de la Reserva Naval

Grace Hopper (9 de desembre de 1906 a Nova York - 1 de gener de 1992) va ser una militar nord-americana, amb grau d'almirall i una autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d'un llenguatge de programació.

Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d'alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica.

El COBOL va ser el primer llenguatge que va oferir una autèntica interfície als recursos disponibles a l'ordinador, de forma que el programa no havia de conèixer els detalls específics. D'aquesta forma, personal sense un coneixement específic de cada una de les màquines podia desenvolupar programes. El segon avantatge és que els programes desenvolupats per a una plataforma concreta podien ser executats en un ordinador diferent al que s'havien programat, sense necessitat de fer cap canvi.

Al final de la seva carrera professional, abans de retirar-se, va participar en els comitès d'estandardització dels llenguatges de programació COBOL i FORTRAN.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 9 de desembre de 1906 i va graduar-se en Matemàtiques i Física al Vassar College de Nova York i Matemàtiques a la Universitat Yale el 1930. Durant la Segona Guerra Mundial, va unir-se a les forces armades treballant en el projecte de computació dirigit per Howard Aiken que consistia en la construcció de l’ordinador Mark I.

Anys més tard continuava investigant amb Aiken, i el 1949 a l'Eckert – Mauchly Corporation en la creació dels ordinadors BINAC i UNIVAC I. El 1952 va aconseguir desenvolupar el primer compilador, l’A-0, i el 1957 un altre anomenat B-0, però en aquest cas utilitzat per al processament de dades. Aviat va tenir la idea de crear un llenguatge de programació, i dos anys més tard es va establir el comitè creador de COBOL, el llenguatge de programació amb una interfase del que ella era una dels creadors.

El 1966 va ser retirada de la reserva de les forces armades per superar l’edat màxima, però l’any següent la van tornar a admetre per a treballar amb els llenguatges de programació que utilitzaven, però durant la resta d’anys va estar sent retirada i readmesa diverses vegades, i retirant-se de forma definitiva el 1986. Posteriorment va treballar a Digital Equipment Corporation, empresa amb la que feia conferències i programes educatius. Va morir l’1 de gener de 1992 mentre estava dormint.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Llibre de registre amb el primer bug enganxat amb cinta adhesiva

Va popularitzar la utilització del terme bug per referir-se als problemes durant la programació informàtica. Treballant amb un Mark II a la Universitat Harvard, el 9 de setembre de 1947, es van trobar amb una arna enganxada a un dels relés de l'ordinador, fet que impedia el funcionament de l'ordinador. L'arna ha passat a la història de la informàtica quan la van enganxar al llibre de registre d'activitat de l'ordinador amb la inscripció «First actual case of bug being found» (primer cas real de localitzar un bug). Per això el procés de depuració dels problemes de programació es coneix com debugging.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grace Hopper Modifica l'enllaç a Wikidata