Gralla de bec vermell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gralla de bec vermell
Exemplar adult de la subespècie Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus.
Il·lustració d'una gralla de bec vermell (circa 1905).
Il·lustració d'una gralla de bec vermell (circa 1905).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Corvidae
Gènere: Pyrrhocorax
Espècie: P. pyrrhocorax
Nom binomial
Pyrrhocorax pyrrhocorax
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica de la gralla de bec vermell (en verd).
Distribució geogràfica de la gralla de bec vermell (en verd).
Fitxer:Choughcalls.ogg
Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell realitzat al sud de la península Ibèrica.
Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia).
Silueta de la gralla de bec vermell en vol.

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa uns 40 cm de llargària.
  • És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
  • Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.

Amenaces naturals.[modifica | modifica el codi]

Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Les seues vuit subespècies viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia Central, Índia i Xina.

Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de Tarragona.

Costums[modifica | modifica el codi]

És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Gralla de bec vermell. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 de juny del 2008 (en anglès).
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]