Gramàtica islandesa

L'islandès és un idioma flexiu en què els sintagmes nominals tenen quatre casos: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu. Els substantius poden tenir un dels tres gèneres gramaticals: masculí, femení o neutre. Els substantius, alguns numerals, els adjectius i els pronoms són declinables en quatre casos, en singular i en plural.

Morfologia

La morfologia islandesa conserva gran part de l'estructura del germànic antic. Els substantius es declinen en cas, gènere i nombre, els adjectius en cas, gènere, nombre i comparació. Hi ha només dues declinacions per als adjectius: feble i forta. L'islandès té només l'article definit. Els verbs es conjuguen en temps, mode, persona, nombre i veu. Hi ha tres veus: activa, passiva i mitjana, això no obstant es pot qüestionar si la veu mitjana és una veu o simplement una classe independent de verbs. Hi ha dos temps: passat i present, per desenvolupar-los hi ha un cert nombre de construccions auxiliars.

Substantius

Els substantius islandesos són semblants al nòrdic antic, tant en forma com en inflexió. Es declinen en els quatre casos ja mencionats, i varien en gènere i nombre. Hi ha dues declinacions principals per a cada gènere: substantius forts i febles. Hi ha també força declinacions diferents. Heus aquí un exemple de les declinacions regulars en els tres gèneres:

nombre	cas	masculí	femení	neutre
singular	nom.	hattur	borg	glas
	ac.	hatt	borg	glas
	dat.	hatti	borg	glasi
	gen.	hatts	borgar	glass
plural	nom.	hattar	borgir	glös
	ac.	hatta	borgir	glös
	dat.	höttum	borgum	glösum
	gen.	hatta	borga	glasa

El gènere d'un substantiu es pot reconèixer per la terminació:

• Substantius masculins: acaben sovint en -ur, -i, -ll o -nn
• Substantius femenins: -a, -ing o -un
• Substantius neutres: si l'última lletra de la paraula té un accent agut (´) és generalment neutre.

Hi ha alguns substantius, com leikfimi (gimnàsia), que no són declinables.

Articles

L'islandès no té articles indefinits (un, una, uns, unes) i l'article definit (el, la, els, les) s'uneix al final de la paraula. La següent taula mostra les formes habituals de sufixació de l'article definit:

Sense article						Article definit
masculí		femení		neutre		masculí		femení		neutre
sing.	plu.	sing.	plu.	sing.	plu.	sing.	plu.	sing.	plu.	sing.	plu.
-ur	-ar	-0	-ir	-0	-0	-urinn	-arnir	-0in	-irnar	-0ið	-0in
-i						-inn
-ll		-a	-ur			-llinn		-an	-urnar
-nn						-nninn

L'exemple següent mostra tres substantius - un de cada gènere - sense i amb l'article determinat:

• Masculí: sófi (un sofà) --> sófinn (el sofà)
• Femení: taska (una bossa) --> taskan (la bossa)
• Neutre: heimilisfang (una adreça) --> heimilisfangið (l'adreça)

Pronoms

Personals

Heus aquí la taula on es detallen els pronoms personals:

	cas	1a persona	2a persona	3a persona
singular	nom.	ég	þú	hann	hún	það
	ac.	mig	þig	hann	hana	það
	dat.	mér	þér	honum	henni	því
	gen.	mín	þín	hans	hennar	þess
plural	nom.	við	þið	þeir	þær	þau
	ac.	okkur	ykkur	þá	þær	þau
	dat.	okkur	ykkur	þeim
	gen.	okkar	ykkar	þeirra

La tercera persona del plural té tots tres gèneres. En referir-se a un grup de persones en què hi ha homes i dones s'empra la forma neutra. Com en francès, el pronom normalment va davant del verb.

Ég heiti Magnús --> Em dic Magnús

L'ordre de la frase pot invertir-se. En aquest cas, com en totes les llengües germàniques (tret de l'anglès modern), el verb ha d'ocupar obligatòriament el segon lloc:

Magnús heiti ég --> Magnús, em dic

Reflexius

L'islandès té un pronom reflexiu el funcionament del qual és molt semblant al del pronom alemany sich.

cas	pronom
ac.	sig
dat.	sér
gen.	sín

Per exemple:

hann þvær sér --> ell es renta

hún klæðir sig --> ella es vesteix

El pronom reflexiu no té ni nominatiu ni tampoc fa diferència de gènere i nombre.

Possessius

Heus aquí la taula amb els pronoms possessius d'un sol posseïdor:

	cas	1a persona			2a persona			3a persona
singular	nom.	minn	mín	mitt	þinn	þín	þitt	sinn	sín	sitt
	ac.	minn	mína	mitt	þinn	þína	þitt	sinn	sína	sitt
	dat.	mínum	minni	mínu	þínum	þinni	þínu	sínum	sinni	sínu
	gen.	míns	minnar	míns	þíns	þinnar	þíns	síns	sinnar	síns
plural	nom.	mínir	mínar	mín	þínir	þínar	þín	sínir	sínar	sín
	ac.	mína	mínar	mín	þína	þínar	þín	sína	sínar	sín
	dat.	mínum	mínum	mínum	þínum	þínum	þínum	sínum	sínum	sínum
	gen.	minna	minna	minna	þinna	þinna	þinna	sinna	sinna	sinna

Les tres columnes per a cada persona representen masculí, femení i neutre, respectivament.

Demostratius

Aquesta és la declinació dels demostratius en islandès:

	cas	þessi			sá			hinn
singular	nom.	þessi	þessi	þetta	sá	sú	það	hinn	hin	hitt/hið
	ac.	þennan	þessa	þetta	þann	þá	það	hinn	hina	hitt/hið
	dat.	þessum	þessari	þessu	þeim	þeirri	því	hinum	hinni	hinu
	gen.	þessa	þessarar	þessa	þess	þeirrar	þess	hins	hinnar	hins
plural	nom.	þessir	þessar	þessi	þeir	þær	þau	hinir	hinar	hin
	ac.	þessa	þessar	þessi	þá	þær	þau	hina	hinar	hin
	dat.	þessum	þessum	þessum	þeim	þeim	þeim	hinum	hinum	hinum
	gen.	þessara	þessara	þessara	þeirra	þeirra	þeirra	hinna	hinna	hinna

Les tres columnes representen masculí, femení i neutre, respectivament.

Indefinits

Hi ha entre quinze i vint indefinits. A tall d'exemple aquí es presenta la declinació d'enginn (ningú):

ningú	cas	Masculí	Femení	Neutre
singular	nom.	enginn (engi)	engin (engi)	ekkert (ekki)
	ac.	engan (öng(v)an)	enga (öng(v)a)	ekkert (ekki)
	dat.	engum (öng(v)um)	engri (öngri)	engu (öng(v)u)
	gen.	einskis (einkis)	engrar (öngrar)	einskis (einkis)
plural	nom.	engir (öng(v)ir)	engar (öng(v)ar)	engin (engi)
	ac.	enga (öng(v)a)	engar (öng(v)ar)	engin (engi)
	dat.	engum (öng(v)um)
	gen.	engra (öngra)

Aquest és probablement el pronom islandès més estrany, però cal destacar que mai no se'n faria un mal ús si es fes servir les primeres formes. Les formes entre parèntesis o bé són dialectalismes o bé arcaismes, i es fan servir únicament en composicions poètiques. Hi ha, també, una forma fossilitzada, einugi, que és el cas datiu singular del gènere neutre.

Numerals

El tret més característic dels numerals és que de l'u al quatre es declinen segons els respectius casos i gèneres:

u masculí femení neutre nominatiu einn ein eitt acusatiu einn eina eitt datiu einum einni einu genitiu eins einnar eins	dos, dues masculí femení neutre nominatiu tveir tvær tvö acusatiu tvo tvær tvö datiu tveimur genitiu tveggja
tres masculí femení neutre nominatiu þrír þrjár þrjú acusatiu þrjá þrjár þrjú datiu þremur genitiu þriggja	quatre masculí femení neutre nominatiu fjórir fjórar fjögur acusatiu fjóra fjórar fjögur datiu fjórum genitiu fjögurra

Els altres nombres no es declinen:

cinc	fimm	dinou	nítján
sis	sex	vint	tuttugu
set	sjö	vint-i-u	tuttugu og einn
vuit	átta	trenta	þrjátíu
nou	níu	quaranta	fjörutíu
deu	tíu	cinquanta	fimmtíu
onze	ellefu	seixanta	sextíu
dotze	tólf	setanta	sjötíu
tretze	þrettán	vuitanta	áttatíu
catorze	fjórtán	noranta	níutíu
quinze	fimmtán	cen	(eitt) hundrað
setze	sextán	mil	(eitt) þúsund
disset	sautján	un milió	(ein) miljón
divuit	átján	zero	núll